El desembre també congela "Els Pastorets" i els pessebres vivents

A més d'un centenar de pobles i ciutats de tot Catalunya es representen "Els Pastorets" o hi ha un pessebre vivent. Són manifestacions de la cultura popular que singularitzen el Nadal d'aquest país, com el tió o les neules. Aquest any no s'han pogut escapar dels efectes de la Covid, que ha representat un autèntic trasbals per als centenars i centenars d'actors aficionats que participen en aquestes dues representacions.

"Els Pastorets"

Encara que els textos més representats són el de Josep Maria Folch i Torres i el de Frederic Soler, "Pitarra", hi ha una setantena d'obres d'"Els Pastorets" en què es representa la nativitat de Jesús. Se'n fan representacions a més de mig centenar de pobles i ciutats. Però aquest any, no. Aquest any serà diferent, perquè les mesures sanitàries que imposa el coronavirus posen molts entrebancs. Molts assajos s'han fet virtualment perquè no hi pot haver més de sis persones juntes. I també les funcions poden ser un problema si dalt de l'escenari superen aquesta xifra.

Davant d'aquest panorama, alguns grups escènics han optat per anul·lar l'espectacle. Però la majoria, es calcula que al voltant del 70%, han fet seva aquella màxima de "renovar-se o morir" i aquella altra de "la imaginació al poder". Per Lleonard del Rio, president de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, es tracta de mantenir les tradicions:

"Estem rebent tot tipus d'alternatives, des de versions reduïdes fins a nous textos o versions musicals en format concert."

Fins i tot, n'hi ha que canvien de bàndol. És el cas de Lliçà d'Amunt, segons explica el codirector del pessebre vivent, Xavier Amatller, "Notxa":

"En els nostres Pastorets, hi ha moments en què hi ha molts actors dalt l'escenari i, davant d'això, hem apostat per fer un pessebre vivent, que a Lliçà no s'havia fet mai."

Lleonard del Rio assegura que aquest esforç d'inventiva pot ser beneficiós a la llarga:

"La imaginació que estan posant els grups serà positiva a mig termini i en sortiran reforçats. Esperem que als propers anys hi haurà més novetats i no tornarem a l'espectacle de sempre."

Els pessebres vivents

Més de mig centenar de poblacions catalanes fan pessebres vivents. En aquesta situació de pandèmia, tenen l'avantatge que són a l'aire lliure, però igualment concentren molta gent. Per això alguns municipis han decidit que aquest any no faran pessebre vivent, segons Àngels Serentill, presidenta de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya:

"El que ha primat en les decisions d'anul·lar les representacions, per sobre d'altres motius, ha estat salvaguardar la salut de les persones."

Els plans de salut es van modificant setmana rere setmana, en funció de la situació sanitària, i per això encara no se sap quins pessebres es podran fer i quins no. La majoria volen mantenir les representacions aquest any, però no arriba al 10% els que ho podran fer en el format habitual. Tots els altres s'hi hauran d'adaptar.

Alguns, diu Àngels Serentill, ja ho han començat a fer buscant altres maneres de representar el pessebre:

"La majoria de pessebres estan fent vídeos i fins i tot pel·lícules. Hi ha altres alternatives en forma de cartells que es penjaran a pobles i ciutats, pessebres estàtics amb figures, etc."

La impossibilitat de fer els pessebres vivents com s'havien fet sempre pot representar un daltabaix econòmic, ja que si s'ha de restringir l'accés dels visitants es redueixen els ingressos i pot ser que no s'acabin de cobrir les despeses. Per això alguns, com el pessebre vivent de Corbera de Llobregat, s'han estimat més quedar-se a casa aquest any. David Esquirol, president de l'Associació Pessebre Vivent Amics de Corbera, promet aprofitar aquest parèntesi per agafar forces:

"Després d'haver pres aquesta decisió, la resposta de tot el grup ha estat unànime: l'any que ve la farem més grossa!"