"Aquest bestiar és tan vàlid com qualsevol altre": la pesta porcina posa en risc 57 explotacions

La pesta africana detectada en senglars ha capgirat en dos mesos tot el sector del porc domèstic. No hi ha cap animal infectat dins de les granges, però el comerç internacional ha actuat com si n'hi hagués. La normativa és molt clara i s'ha aplicat a tots els països on ha entrat el patogen. Immediatament entren en una llista negra. 

El veterinari i coordinador del Grup de Sanejament Porcí, Vicenç Enrique Tarancón, ho explica així en el reportatge "La pesta del porc", que el "30 minuts" estrena el diumenge 1 de febrer: "És una malaltia que per al comerç internacional és blanc o negre."

Si tens la malaltia, encara que sigui en senglars, et tanca totes les portes.

Forta caiguda de preus 

En un mercat com el català, molt dependent de les exportacions --cada any s'exporten 1,3 milions de tones de carn de porc--, el tancament ha provocat una important acumulació d'estocs. Per donar-hi sortida s'ha optat per una baixada de preus del porc viu per sota del preu de producció. 

A Mercolleida, la junta de preus referent a tot el món, s'han batut rècords: "Hi ha hagut una caiguda espectacular que mai s'havia donat a Mercolleida. Des que cotitzem amb euros, mai havia vingut tant i de forma tan forta", explica el seu director, Miquel Àngel Bergés. 

Segons dades d'Unió de Pagesos, a finals de l'any passat els porcicultors catalans ja havien perdut 63 milions d'euros de facturació per culpa de la crisi. Això allargat en el temps pot arribar a sumar xifres astronòmiques i posar en perill moltes explotacions. 

L'efecte negatiu en les granges properes

Qui se n'ha endut la pitjor part són les granges que hi ha en el radi de vint quilòmetres al voltant del brot. En són cinquanta-set i tenen aproximadament 61.000 caps de bestiar, un 10% del cens de la demarcació de Barcelona. És la carn més estigmatitzada per la crisi i només pot trobar sortida en el mercat nacional. Els escorxadors tampoc la volen. Com que es pot seguir la seva traçabilitat, tenen por de perdre la llicència d'exportació.  

La granja més propera al primer focus del virus és L'Heura, de Santa Perpètua de Mogoda. El seu propietari és Xavi Ventura, que fa trenta anys que es dedica a la cria del porc de la raça Ral d'Avinyó i que va tenir un ensurt quan va aparèixer el brot.

 Deien: 'N'hi ha un a 6 km', i vaig obrir l'ordinador i vaig ampliar el mapa de 6 km i dic: 'Aquest soc jo!'

Entre ell i el focus hi ha dues autopistes. Però té molt a prop la via del tren. A un costat hi ha l'estació de Santa Perpètua, i a l'altra, la de la Universitat Autònoma. 

L'Heura és una granja amb quatre-centes mares que van criant en uns cicles d'inseminació, part i alletament molt marcats. Quan els garrins fan divuit quilos els porta a engreixar a naus que té llogades a Cardona. I des d'allà ja es porten a l'escorxador. Però, des del desembre, l'ordre de confinament dels animals ha col·lapsat el ritme de la granja: "Immediatament, em bloquegen el sistema. L'acte del primer dia ja et diu: 'Ni això, ni això, ni això'; vull dir que tu estàs aquí quiet." 

És la mateixa incertesa que viuen molts ramaders del radi de contenció. Mantenen el ritme d'inseminacions i van acumulant garrins que no saben on portar. Trobar naus buides s'ha convertit en un dels principals maldecaps en explotacions com L'Heura: "Jo ara no sé on portaré els garrins de la setmana que ve. Els aguantaré per si em surt alguna plaça."

Ara no els vull matar, però pot ser que els hagi de matar d'aquí quinze dies. Quan seran més grossos, hauran menjat més pinso.

Després de dies de buscar, en Xavi aconsegueix una nau on portar-los. Però en molts casos això només ajorna el problema. 

Hi ha altres explotacions on el que costa és trobar una sortida als animals més grassos. Són porcs que ja s'haurien d'haver sacrificat. Tot i les contínues reunions amb l'administració, les indicacions canvien constantment i no hi ha una solució definitiva. 

Josep Monràs té una explotació a Bigues i Riells. És dins del radi i fa setmanes que viu en un marasme burocràtic: "És com si t'aixafessin el cotxe i els Mossos et fessin bufar a tu."

Si pogués, plegaria, però amb la granja en marxa això no és possible. 

El paper de l'administració

La bioseguretat s'ha convertit en una obsessió per als veterinaris i inspectors que vigilen que el virus de la pesta porcina africana no arribi al porc domèstic. I, per això, les granges reben dia sí dia també, visites amb instruccions, protocols i avisos perquè actualitzin els tancaments i segellin les explotacions. Són normatives que, en general, ja es compleixen, però ara s'han convertit en una prioritat de la lluita contra el brot. 

Qualsevol modificació, per petita que sigui, suposa una inversió en un moment en què ja es treballa a pèrdues. El sobrepès que agafen els animals també incrementa la factura.

Hi ha porcs que no van a l'escorxador que poden menjar prop d'un euro en pinso cada dia.

I l'espai a la granja també es redueix: "Això és com un hospital; si no tens altes, comença a haver-hi saturació."

Tant Josep Monràs com Xavi Ventura tenen granges petites i són independents. Però ja fa anys que la tendència al sector del porc és integrar-se en empreses més grans: ja ho han fet vuit de cada deu granges i els experts avisen que la crisi afavorirà noves integracions perquè en situacions d'inestabilitat els més grans ho tenen molt millor per subsistir. "És complicat quan ets petit. Un de gros treballa amb bancs, té molta més facilitat d'endeutament, més capacitat", explica Joan Cervera, que porta l'explotació Can Pinós, també dins el radi, però integrada a un grup gironí des de fa pocs mesos.

La densitat de granges a la zona zero és escassa, raó de més, afirmen des d'aquestes explotacions, perquè el sector es faci càrrec del greuge que pateixen. Tothom és conscient que són els més perjudicats, però l'administració no preveu donar-los ajuts directes. I negocia amb comptagotes que s'habilitin escorxadors específics per a ells. 

Xavi Ventura ho critica: "És un problema de l'administració. Si diuen que hem de matar, aquí hi ha d'haver unes indemnitzacions de cavall." 

La gent de la 'zona zero' no tenim culpa de res. Nosaltres hem de defensar que aquest bestiar és tan vàlid com qualsevol altre.

Però els criteris comercials no ho veuen així. Des de l'Asociación de Productores de Ganado Porcino (Anprogapor), Miguel Ángel Higuera afirma: "Ningú no vol els porcs de la zona zero. No ens enganyem." 

Una previsió d'un any

Fa setmanes que Higuera explica la situació creada pel brot. És dels que creuen que la reacció ha estat l'adequada perquè s'han redoblat els esforços per reobrir els mercats a l'exterior. Però creua els dits perquè tots els positius que vagin apareixent continuïn sortint en el primer radi del focus. Tot i això, els terminis que apunta són llargs. 

Necessitem 12 mesos sense cap focus per tornar a tenir l'estatus lliure de malaltia i tornar a ser lliures de pesta porcina.

Una previsió de temps que cau com una galleda d'aigua freda sobre Xavi Ventura, sobretot si, com sembla, ha de sacrificar part de la cabanya amb arguments comercials, per un motiu que no té res a veure amb la salut pública: "Prefereixo que vinguin i m'ho matin tot. Un any inseminant i matant garrins és una bogeria."