"Ara tinc més ganes de lluitar": retrobaments familiars amb les videotrucades a la presó
Les videotrucades a la presó, que es van instaurar per substituir les visites durant el confinament, es mantindran per als reclusos i recluses que tenen els familiars lluny
Begoña Grigelmo Miguel / Sònia Poll Martínez
16/10/2020 - 16.18 Actualitzat 16/10/2020 - 22.37
La meitat dels interns de les presons catalanes tenen la família lluny o no poden desplaçar-se als centres penitenciaris per visitar-los; això són pràcticament 4.000 reclusos i recluses que, des que es van incorporar les videotrucades al març, ja es poden retrobar cara a cara amb els seus familiars després de mesos, i fins i tot anys, sense veure's.
Aquest mecanisme, tot i que va néixer en un moment de crisi sanitària, sobreviurà a la pandèmia.
Per culpa del confinament, al març, es van suprimir les visites als centres penitenciaris i es van començar a introduir, per primer cop a la història de les presons catalanes, les videoconferències o videotrucades. En sis mesos, més de 9.000 persones han pogut fer prop de 70.000 videotrucades.
Va caldre trencar prejudicis i posar en marxa nous mecanismes de control per aconseguir que els interns mantinguessin el contacte amb la família.
El que no van preveure, en un principi, els responsables de presons, és l'impacte que aquesta novetat tindria sobre tota la població reclusa que mai havia pogut rebre visites, perquè tenen els familiars lluny o no poden venir a veure'ls.
"Després de tant de temps, tants anys sense veure'ls, és com un regal de Déu", explica emocionada Miruna Esperanza, que ara té 23 anys. Va arribar a Espanya en fa 9, fugint d'un malson, i deixant pràcticament tota la família enrere.
"La meva família és a Romania i Anglaterra. Vaig arribar a Espanya amb 14 anys, amb la meva mare, perquè em vaig casar amb 12 i el meu exmarit em tenia tancada a casa, em maltractava molt, moltíssim, i com que la meva mare no volia que estigués amb ell, em va portar aquí, per separar-me'n."
La mare va morir poc després i ella va ingressar a la presó fa cinc anys. En tot aquest temps, no ha rebut la visita de cap familiar a la presó. El dia 1 d'abril va fer la primera videotrucada amb ells. "Ara hi puc parlar, veig els nens, em pregunten com estic i ells em veuen a mi, veuen com he canviat, perquè vaig entrar sent una nena i ara soc una dona", explica la Miruna.
Feia set anys que no veia el seu pare i, quan finalment ho va poder fer, explica que va plorar molt i els funcionaris la van haver de tranquil·litzar i animar-la dient-li que no patís, que "d'aquí se'n surt".
Un benefici emocional important
Pels responsables dels centres penitenciaris, que a causa de la pandèmia han hagut d'introduir un centenar de mesures extraordinàries a les presons, la interrupció de les comunicacions entre els familiars era un tema que els amoïnava molt.
Paula Montero Brasero, subdirectora general de Centres i Gestió Penitenciària, assegura que s'han adonat que els grans beneficiats de les videotrucades han estat totes aquelles persones que tenen la família lluny, o que la tenen aquí, però que no poden venir. "Aquí és on podem tenir el gran canvi, el gran benefici, el que suposa tot això per a aquest tipus de persones", afegeix Montero.
"Moltes dones venen de fora, venen de Sud-amèrica; han deixat els nens allà, pensant que tornarien aviat --explica Montero--. Veure una altra vegada els teus fills, que ells la vegin a ella, parlar amb ells, que vegin que estan bé, és una situació emocionalment molt important."
"També és molt importants per a ells", diu el Maicol, que té els pares al centre d'Itàlia. Fa quatre anys que no estan junts i veure'ls els tranquil·litza a tots.
"La 'mamma' ara em veu, veu que estic bé; no és el mateix escoltar una persona que et diu 'sí, estic bé', que t'ho digui mentre la mires. Quan li veus la cara, no et pot mentir..."
Per la Karoliny, que és del Brasil i que fa pràcticament quatre anys que va ingressar a la presó, parlar amb els seus pares i la seva germana, que és allà, o amb la seva parella, que és als Estats Units, l'omple d'energia. "Aquest diumenge vaig veure el vídeo de casament de la meva germana i uf... va fer tant com va poder perquè jo hi pogués anar i quan vaig veure el vídeo, vaig plorar moltíssim", ens explica.
Montero assegura que "aquestes comunicacions ajuden la persona a fer un canvi, a plantejar-se coses per poder valorar el que tenia i el lloc al qual tornarà".
"Moltes vegades el clic, el canvi, els interns el fan perquè tenen una motivació personal, com ens passa a nosaltres... És que és un tema humà! A qualsevol de nosaltres, l'àmbit familiar, les persones estimades és una de les coses que més ens motiven per tirar endavant."
La Karoliny, que al Brasil tenia una bona condició familiar, explica que "he sortit l'ovella negra" i que parlar amb ells li dona força. "Quan em veig malament, truco i m'omplo d'energia", i somriu perquè sap que aviat arribarà un vol imminent de retorn al Brasil per retrobar-se, llavors sí, en persona, amb la seva família.
"Parlar amb la família... qualsevol cosa que et diguin és bonica", diu el Maicol, que recorda amb un somriure que "la 'mamma' és la' mamma'".
La Miruna arriba a dir que quan veu els seus familiars, desconnecta del món on viu ara i que té la sensació de no ser dins la presó.
Ara com que he vist la meva neboda i la família, tinc més ganes de lluitar per poder sortir d'aquí i poder demostrar a tot el món que això que ha passat, el motiu pel qual soc aquí, ha estat una equivocació."
Cada setmana s'han fet unes 3.300 videotrucades.
Avui és notícia
Trump i el tauler internacional: cada cop més fronts oberts, però sense gaires avenços
Busquen una família espanyola desapareguda en el naufragi d'un vaixell turístic a Indonèsia
Una finestreta per a tot: ampliació de la xarxa d'oficines d'atenció ciutadana integrades
Missatge d'Illa per Sant Esteve: "Humanitat significa acollir i integrar els que ho necessiten"
Continua la llevantada mentre creix el risc de desbordament de rius i rieres