Arriba als cinemes "Una realitat incòmoda", el documental d'Al Gore que alerta sobre els perills del canvi climàtic

Deserts on abans hi havia vegetació; boscos morts; huracans devastadors; imatges aterridores que no són de cap pel·lícula de ficció, sinó d'un documental. Això és el que mostra "Una veritat incòmoda", del cineasta nord-americà Davis Guggenheim, que exposa als espectadors els efectes de l'augment de les emissions de CO2 sobre el reescalfament global i el canvi climàtic i els aclapara amb dades esfereïdores, com la desaparició de les glaceres alpines, andines i pirinenques, l'extensió de les malalties tropicals cap al nord o l'extinció de centenars d'espècies animals.

Totes aquestes dades són desgranades de manera desapassionada, però contundent, per un únic narrador, un polític nord-americà significatiu pel seu compromís amb el medi ambient, un polític que, abans de les seves intervencions, sempre es presenta de la mateixa manera: "Sóc Al Gore... i era el pròxim president dels Estats Units".

El film vol despertar consciències des de la realitat aclaparadora de les dades: l'Àrtic està experimentant una ràpida desfeta. Si el procés continua, el nivell del mar podria pujar fins a sis metres. Això és el que podria passar a Florida. O a la zona de Xangai, inundant el lloc on viuen 40 milions de persones. O a l'àrea de Calcuta, on viuen 60 milions. En el cas de Manhattan, el memorial de les Torres Bessones es quedaria sota l'aigua. El documental recorda l'impacte de 200.000 refugiats i alerta sobre el que podria ocasionar el de 100 milions.

Però Al Gore no és únicament catastrofista; també apunta solucions. Respectar els protocols de Kyoto per la reducció d'emissions de gasos n'és la principal. Una solució que, segons Al Gore, és a les mans dels ciutadans perquè són ells els que trien els polítics i els que, per tant, els poden exigir responsabilitats. Al punt de mira, tot i que no se l'anomena, l'administració Bush, que ignora sistemàticament els compromisos mediambientals internacionals. Però més difícil sembla pressionar dictadures totalitàries, com la xinesa, que en el camí al seu propi desenvolupament passen per sobre de qualsevol criteri ecologista.

La pel·lícula s'estrena aquest mateix divendres a 200 cines de tot Espanya, amb honors similars als de les grans produccions de Hollywood. No en va, als Estats Units ja s'ha convertit en el tercer documental més vist de la història, per darrere només de "Farenheit 911" i "El viatge de l'emperador".