Arriba "Bon voyage", l'últim film del director francès Jean-Paul Rappeneau

França, juliol del 1940. Les tropes alemanyes han entrat a París i una multitud de refugiats es desplacen cap al sud del país. Bordeus, amb els carrers col·lapsats, és la ciutat on es reuneix el govern francès per decidir si es rendeix a Alemanya o si continua la guerra. També hi coincideixen l'alta burgesia, intel·lectuals, periodistes, estrelles de cine, tots els que són algú en l'"establishment" francès. És un moment històric, que el director Jean-Paul Rappenau va viure sent un nen, i que sempre havia considerat ideal per ambientar-hi una història. La idea, finalment, es va materialitzar en la pel·lícula "Bon voyage", que avui ha vingut a presentar a Barcelona. Tot el que va ser la vida política dels anys següents es va jugar allà en unes hores, en una concentració de temps i d'espai. Hi havia un sol hotel on volia ser tothom i que estava superpoblat, on la gent dormia per terra i als passadissos, i és l'hotel on passa gran part de la pel·lícula. La circumstància històrica és el pla de fons de la pel·lícula de Rappenau. En primer pla hi ha una història d'embolics de diversos personatges, perquè "Bon voyage" és una pel·lícula d'entreteniment, amb una barreja de gèneres entre la comèdia, els films d'aventures o els d'intriga. És també la pel·lícula que França ha proposat per a l'Oscar al millor film estranger. Rappenau ja té experiència en aquest tema, però no en guarda gaire bon record, després que el seu "Cyrano de Bergerac" va obtenir cinc nominacions l'any 1990, i, amb campanya de premsa contra Depardieu pel mig, no es va endur cap estatueta.