"Aseregé", de Svetlana i Alosa: la cançó de l'estiu que revifa Las Ketchup

Quan es va anunciar que Svetlana i Alosa compartirien escenari a l'edició d'enguany d'El Desconcert d'iCat, ningú sabia exactament què podia passar. D'una banda, una parella artística electropop, eclèctica i performàtica que combina des de la rumba al house passant pel reggaeton; de l'altra, una formació folk que beu de la tradició oral catalana o el jazz. Aparentment oposades, però la música sempre presenta camins que convergeixen. 

Així ho demostra "Aseregé", una versió lliure, canalla i irresistiblement lúcida del mític "Aserejé" de Las Ketchup que presenten els quatre cantants, i que és oficialment la cançó de l'estiu d'iCat. "Els experts" entrevisten les dues formacions per conèixer com va sorgir un projecte tant únic com inesperat. 

 

Del foc a la farra 

Alosa, que van començar a popularitzar-se amb "A la voreta del foc" fa dos anys, han anat cultivant un so que reinterpreta músiques d'arrel catalanes tradicionals des d'una perspectiva actual. Svetlana, en canvi, s'ha fet un lloc a l'escena pop amb una barreja de reivindicació queer, humor i performance política.  

Mariona Batalla, d'"Els experts", reflexiona sobre l'encasellament que sovint es fa amb cantautors com Alosa: "Us tanquem en aquesta esfera pura, intensa i introspectiva, però també teniu capacitat de fer altres coses." Res més lluny de la realitat, poden fer això i molt més. 

"Són unes petardes, aquestes dues, deixa-les anar...", bromeja Roc Bernadí, de Svetlana.

La cançó resultant, amb producció de Stefano Maccarrone (col·laborador habitual de Rigoberta Bandini), és directa, com el ritme ragatanga que reivindica: descarada, de gresca i xerinola i amb moltes revolucions. No és una traducció de l'"Aserejé" de Las Ketchup, perquè la reescriu al complet, però en conserva l'ànima festiva. 

"‘Aserejé' és un temacle. N'analitzàvem la lletra i pensàvem ‘realment és brutal'", explica Júlia Díaz, de Svetlana.

"Aseregé" és una adaptació catalana, llibertària i juganera que va néixer a El Desconcert, a la Sala Apolo de Barcelona, però que no va trigar a passar de l'escenari a l'estudi de gravació gràcies a la bona acollida del públic. 

 

Una volta a l'"Aserejé" de Las Ketchup 

L'origen de la cançó és un exercici de cultura popular mutada: "Aserejé" és la versió que Las Ketchup van fer el 2002 de "Rapper's delight", el clàssic de The Sugarhill Gang publicat el 1979 i considerat el primer gran èxit comercial del rap; va ser la primera cançó del gènere a entrar a la llista de Billboard Hot 100.  

Svetlana i Alosa, amb "Aseregé", fan que aquest exercici continuï reinventant-se i generi sonoritats noves i propostes que trenquen esquemes. L'actitud festiva i inclús paròdica que tenen Roc Bernadí i Júlia Díaz es trasllada en la lectura volàtil i etèria dels joves i la farra catalana que presenta "Aseregé". El resultat és una cançó que fa ballar, gaudir i abstraure's, i que Alosa també se la fa seva. 

"Quan vaig rebre el missatge que faríem la cançó amb Alosa vaig pensar: què coi farem? Però s'hi van llançar de cap i es van apropar molt a nosaltres, i això té molt mèrit", recorda Roc Bernadí.

 

Com sorgeix "Aseregé"? 

La unió de "les més tradis i les més marranes" és tant inesperada com lògica. Tot i provenir d'escenes musicals aparentment contradictòries, Svetlana i Alosa comparteixen discursos i maneres de fer que les han portat a crear aquesta cançó.  

El desig de col·laborar entre tots dos grups va néixer amb una proposta de Pau Guillamet a Alosa, a El Desconcert de Campredó. Els van preguntar "amb qui voleu fer-ho?" i la resposta va ser clara: "amb Svetlana ens faria molta il·lusió", explica el duet barceloní. La idea era fer una cançó distingible i es van contemplar propostes com "Puff, el drac màgic", però "Aserejé" va ser l'escollida. 

"El primer cop que ens vam trobar va ser fent birres per Gràcia. Aleshores va ser una mica divertit tot plegat i l'endemà vam tornar a quedar i fer la lletra."  

La primera versió de la cançó era més irreverent, amb noms i rimes com "I de cop la DJ Trapella es fa un pírcing a la cella" o "L'altre dia vaig anar a l'Apolo, vaig conèixer l'Ana Polo". "Ens van fer un cringe de l'hòstia", explica Svetlana, per això finalment van apostar per una versió en què s'equilibrés l'arravatament, l'eufòria i l'efectivitat, i que fos candidata a formar part de l'imaginari col·lectiu.  

 

Drets i propostes indecents 

El pas següent a l'èxit que va tenir la cançó a l'Apolo era natural: gravar-la i publicar-la. Com que es tracta d'una versió d'un tema publicat, el procés primer havia de passar per Universal, titular dels drets de l'original, però la ràpida resposta va fer que tot avancés sense problemes. El resultat és una de les cançons més fresques i ballables de l'any; per aquest motiu s'ha convertit en la cançó de l'estiu d'iCat. 

Svetlana llança el missatge següent: "Ens encantaria fer-la algun dia amb Las Ketchup. ‘Ketchup, què?!'. Ketchup, mira las que se avecinan, carinyo."

Més enllà de l'humor i el "mood marrano", "Aseregé" és una lectura aguda i múrria de la festa compartida, on caben tradició, folk, electropop i ganes de passar-ho bé. Perquè si alguna cosa demostra aquesta cançó, és que la música no entén de gèneres ni de classificacions: en la creació artística, com en la vida, tot es tracta de compartir.