Avançament electoral a Espanya? 

L'activitat legislativa al Congrés dels Diputats aquesta legislatura no és estressant, i la mostra és la durada dels plens, que la majoria de les setmanes es concentra en dos dies, dimarts i dimecres.

I queden buits els dijous, el dia destinat preferentment al debat de les lleis que envia l'executiu a la cambra o a la convalidació dels decrets llei que el govern central ha de referendar al Congrés.

Les estadístiques oficials que esgrimeix el grup majoritari segurament desmentirien estadísticament una constatació que no és tan sols periodística, sinó compartida als passadissos de la cambra per portaveus de diversos grups parlamentaris que reconeixen que la legislatura funciona a mig gas.

Però tot i que dintre de l'hemicicle s'hi discuteixen poques lleis, perquè el govern no les aprova al Consell de Ministres, el debat polític continua més crispat que mai. 

I les sessions de control al govern els dimecres continuen sent l'eix central de l'activitat parlamentària i el moment mediàtic més calent de la política espanyola.

Quan l'interès per les qüestions del ple decau, el focus es trasllada a fora, als passadissos, al pati, o fins i tot als bars pròxims al Congrés.

I en aquests escenaris, aquesta setmana ha planat amb força la possibilitat d'un avançament electoral a Espanya, amb les possibles derivades en algunes comunitats, especialment a Andalusia.
 

Un discurs que desperta sospites

Però per què ha ressorgit aquesta setmana altre cop el fantasma que Pedro Sánchez pugui plantejar-se avançar les generals?

Hi ha diversos factors. En primer lloc, els esdeveniments del cap de setmana a Madrid entorn del final de la Vuelta per les protestes contra el genocidi a Gaza, i el lideratge del govern espanyol i del seu president en aquesta qüestió tant internament com a l'exterior. 

Precisament va ser Pedro Sánchez, en un discurs davant tots els seus parlamentaris --diputats, senadors i eurodiputats--, qui va apujar el llistó de les crítiques a Israel demanant que s'exclogui els equips israelians de les competicions esportives com es va fer amb Rússia per la invasió d'Ucraïna. 

Va ser aquesta arenga del líder socialista la que va desfermar els comentaris sobre la possibilitat d'un avançament electoral. 

Un discurs que va destil·lar aires electorals, sense un bri d'autocrítica, cap referència a la corrupció que ha afectat el PSOE els últims mesos amb l'exnúmero tres del partit a la presó.

Sánchez va fer un reguitzell d'anuncis en diferents àmbits que a l'oposició, tant a la dreta com a l'esquerra, els porten a pensar que està aplanant el camí per a una anticipació dels comicis generals. 

Va sorprendre també que en el seu discurs obviés els pressupostos generals de l'Estat que s'ha compromès a presentar i que apunten a ser un dels cavalls de batalla d'aquest nou període de sessions.
 

Fer coincidir l'avançament amb eleccions autonòmiques?

Un altre element que ha donat ales als comentaris sobre si tornarem a votar aviat és que ha transcendit que la primera autonomia que té fixats uns comicis el 2026, Castella i Lleó, els té previstos per al dia 15 de març.

I això ha desfermat les especulacions sobre la possibilitat de fer coincidir les generals i les autonòmiques castellanolleoneses. 

De retruc, això ha comportat un altre possible escenari: que el president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, avanci també les eleccions regionals programades per al mes de juny i que li permetin frenar Vox i donin una injecció de moral al PP a tot Espanya. 

El baró popular andalús s'ha tret de sobre aquesta pressió i ja ha fet saber que les autonòmiques seran quan toquin, perquè tenen moltes lleis importants pendents que volen implementar i, per tant, no es planteja anticipar els comicis.

Només un gir de guió de Sánchez, diuen des de Sevilla, podria portar el president de la Junta a replantejar-se la seva posició i fer coincidir les eleccions amb unes hipotètiques generals.
 

La posició dels socis de legislatura

En l'opció d'unes generals anticipades també hi pensen alguns dels grups aliats de Sánchez, que el veuen abocat a dissoldre les Corts abans d'hora. 

"Això no s'aguanta. No pot aprovar lleis. Els pressupostos no els podrà tirar endavant. El clima és irrespirable. En qualsevol moment pot sortir un altre informe compromès... i no té sentit continuar així i sobreviure un altre any".

Són alguns dels arguments dels socis del president espanyol que li mantenen el seu suport, però que no entreveuen la manera com podria aguantar Sánchez i esgotar la legislatura. 

L'opció de fer-ho aprovant uns pressupostos es veu cada cop més llunyana per la posició de Junts i de Podem.

Però també per l'advertència d'Esquerra, que no donarà suport als pròxims comptes ni de l'estat ni de Catalunya si el PSOE no avança en el finançament singular.

De moment la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, s'oposa frontalment a la proposició que els republicans han presentat al Congrés per aconseguir el nou finançament per a Catalunya.

Els de Puigdemont tampoc li posaran fàcil a Sánchez, perquè primer --diuen-- ha d'eixugar el deute pendent, el compliment dels compromisos pressupostats per a Catalunya en exercicis anteriors. 

Però malgrat aquesta posició de les dues formacions independentistes catalanes, des de l'entorn de Pedro Sánchez no ho donen per perdut i mantenen que encara tenen una finestra d'oportunitat. 

On ja ho veuen més difícil i complicat és amb l'oposició frontal de Podem que des de fa setmanes creuen que la voluntat de Sánchez de presentar els pressupostos és una maniobra per convocar eleccions l'any vinent i responsabilitzar-los a ells. 

Els morats han posat condicions polítiques com trencar relacions diplomàtiques amb Israel o sortir de l'OTAN, però també d'econòmiques com no destinar ni un euro més a despesa militar o de rebaixar per llei el 40% el preu dels lloguers. 

Unes posicions de màxims que fan molt difícil el suport dels quatre diputats de Ione Belarra als comptes del 2026.

La posició del PP

No cal dir que el PP s'ha apuntat des del primer moment a acusar Sánchez d'utilitzar la guerra de Gaza per desviar l'atenció sobre la corrupció i fer servir aquest conflicte com a estratègia electoral.

Fins i tot, la seva portaveu al Congrés, Ester Muñoz, va dir que el president espanyol utilitza els gazians com a "escut electoral".

Tots aquests comentaris, especulacions i anàlisis topen de seguida amb la negativa de les files socialistes. Ni al grup parlamentari ni a la Moncloa volen sentir a parlar de la hipòtesi d'unes eleccions abans d'hora.

I les respostes són les mateixes, les de l'argumentari: s'esgotarà la legislatura, sigui amb pressupostos o sense, i que hi ha projectes i reptes importants que es tiraran endavant en l'any i mig que queda de mandat.

L'executiu reitera que mantindrà la seva agenda tot i els problemes que li poden posar Junts o Podem.

I treu pit tant de les polítiques socialdemòcrates pioneres a Europa en aquests moments, com de ser un exemple internacional d'Espanya sobre Gaza, que en paraules de Sánchez "salva l'honor d'Europa" en defensa del poble palestí.