Badalona vol expropiar el monestir de Sant Jeroni de la Murtra i fer-hi un museu de les Amèriques
El monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, fundat al 1416, al parc de la serralada de Marina, torna a estar en el punt de mira de l'Ajuntament de Badalona. De nou, un comprador privat s'ha interessat per adquirir-lo.
Aquest cop, per evitar que el complex històric i cultural continuï en altres mans privades, el consistori el vol expropiar per posar-lo en valor com a escenari d'un fet històric.
Projecte museístic que expliqui el lligam de Colom amb Badalona
Amb el pretext que en aquest monestir els Reis Catòlics van fer la rebuda a Colom quan va tornar del seu primer viatge a Amèrica, es vol enfortir com a espai de recerca i divulgació dels vincles que hi ha hagut des d'aleshores entre Catalunya i Amèrica.
La fundació homònima, Catalunya-Amèrica, que té la seu en aquest edifici, va néixer amb aquest propòsit, i el seu president, el sacerdot i doctor en història de l'art Jaume Aymar Regolta, celebra que l'Ajuntament vulgui mantenir la funció pública del complex, que actualment pertany a diversos propietaris, entre ells la Fundació Climent Mur i els hereus de Francesca Güell, filla de l'industrial i mecenes Eusebi Güell.
Sant Jeroni de la Murtra, un espai de repòs religiós i cultural
Però, a hores d'ara, el govern de la ciutat no ha definit cap projecte museístic ni els usos que se li donarà. L'únic que ha pogut assegurar l'alcalde, Xavier Garcia Albiol, és que no es plantegen aquell espai com a" àmbit d'ús comercial o hoteler".
Els actuals gestors esperen que a més de difondre cultura, el monestir continuï sent un "espai de repòs religiós i cultural", especialment per a intel·lectuals i artistes. També confien que, seguint la tradició de l'hospitalitat monàstica, segueixi acollint persones vulnerables i en risc d'exclusió social; i que es preservi l'acció pastoral i la celebració d'actes religiosos.
Des del Museu de Badalona, la tècnica, Clara Forn, insta les institucions, amb el pas a mans públiques, a redactar un pla director, fins ara inexistent, que defineixi les línies d'actuació i les mesures de restauració i conservació de l'immoble.
El consistori, com a administració, i pel fet que el monestir és un edifici protegit –va ser declarat bé cultural d'interès nacional el 2014–, pot exercir el dret de tanteig i retracte, i igualar l'oferta del candidat, que volta els 12 milions d'euros. Però a aquesta opció, Albiol hi ha renunciat.
La proposta de l'Ajuntament no arriba a aquestes xifres. Per això, aquest mes de setembre començarà els tràmits d'expropiació, no a preu de mercat, sinó pel valor de l'immoble. Hi això seria un 40% per sota de l'oferta del comprador privat.
Escuts heràldics al claustre
El motiu perquè els Reis catòlics van donar la benvinguda a Cristòfor Colom l'abril de 1493 al monestir de Sant Jeroni de la Murtra cal trobar-lo en el fet que el rei Ferran, víctima d'un atemptat cinc mesos abans a la capital catalana, s'hi havia traslladat per recuperar-se de les ferides.
Com a mostra de respecte als monarques i per la importància de l'acte, els monjos jerònims van col·locar cinc escuts heràldics de la Corona d'Aragó a les claus de volta del claustre, i mènsules de Ferran i Isabel a les columnes.