Balanç d'un gener que ha estat 4 vegades més plujós del normal
Habitualment, el gener, juntament amb el febrer i el juliol, és un dels mesos més secs de l'any a Catalunya. Tot i que habitualment el mes de gener ve marcat pel domini de les altes pressions, que ens porten sol i boires, enguany hem tingut el pas de molts fronts associats a borrasques atlàntiques i fins i tot algun temporal de llevant que han fet que sigui molt plujós.
Un dels episodis més destacats va ser la llevantada dels dies 19 i 20, però també hem tingut dies de neu a cotes baixes o de ventades. Sigui com sigui, ha quedat lluny de l'estabilitat característica del primer mes de l'any.
La pluja s'ha multiplicat per quatre
El temporal Gloria de l'any 2020 seria el precedent d'un gener amb tanta pluja, més abundant que ara i encara més general, però la distribució va ser diferent. En aquella ocasió, les pluges es van concentrar en pocs dies, amb un episodi de llevant acompanyat de vent i mala mar durant la segona quinzena. Aquest cop les precipitacions han estat més persistents i variades, des de llevantades a fronts atlàntics.
Tot plegat ha fet que en alguns observatoris hi hagi hagut acumulacions superiors als 200 mm, i en general per damunt dels 100 en moltes altres poblacions, xifra que ens fa parlar d'acumulacions de fins a un 400% per sobre de la mitjana climàtica.
Cal destacar que en algunes estacions ha estat el gener més plujós registrat mai en més de 30 anys de dades. És el cas de poblacions com Sant Pere Pescador, la Tallada d'Empordà, Pinós, Tàrrega, el Canós i Castellnou de Seana. Caldrà veure com es comporta el mes de febrer, ja que ens podríem trobar davant d'un dels hiverns més plujosos de les últimes dècades.
No només hem tingut pluja: la neu també ha fet acte de presència i en alguns casos a cotes més baixes. Recordem el 5 de gener, vigília de Reis, o el 24 de gener com a episodis destacats, amb alguns problemes en la mobilitat.
Més de 2 metres de neu
Tota aquesta precipitació també ha estat en forma de neu, sobretot a cotes mitjanes i altes. De manera general, el Pirineu acumula un gruix de neu nova d'un metre i mig a partir d'uns 2.000 metres, però les cotes més elevades superen els 2 o 2 metres i mig a diversos punts.
Aquest mes, Port Ainé s'ha situat com a quarta estació amb més neu del món, Núria va fer gruix rècord des del 1996 i el Cadí no tenia tanta neu des de l'any 2018.
Amb tants dies de núvols, també hem registrat una irradiació solar per sota del normal, que en molts casos ha quedat un 20 o 30% per sota de la mitjana dels últims 10 anys.
Temperatura sense grans anomalies
Els termòmetres no han presentat grans anomalies respecte a la mitjana climàtica. Ha fet una mica més de fred de l'habitual a muntanya i, en canvi, una mica més de de calor a zones baixes. Això s'explica per l'absència de l'anticicló, que no ha generat inversions tèrmiques.
Les desviacions positives més destacades respecte al període 1991-2020 han arribat a 1,5 ºC per sobre de la mitjana a Baldomar o a 1,4 a les Borges Blanques, el Poal o Tornabous.
Al següent mapa observem com, per contra, zones pirinenques i prepirinenques han superat els 2 graus d'anomalia negativa: