Ballar i arriscar-se amb la colla castellera dels Moixiganguers, a "Ballar"
L'atracció de l'abisme, el "vull però no ho he de fer", els impossibles. Si algú entén de risc són els castellers. Conviuen cada dia amb el perill de caure, i aquesta setmana la colla dels Moixiganguers d'Igualada conviurà també amb una altra manera d'arriscar a la vida: ballant.
La companyia de dansa GN/MC sap perfectament què implica el risc, no només artístic, sinó també físic a partir de coreografies eminentment acrobàtiques.
I la coreògrafa i "performer" Sònia Gómez també s'hi juga el tipus, en les seves creacions, amb una proposta que experimenta amb els elements més perillosos de l'espai escènic.
I és que "ballar ens fa sentir lliures, ens transporta i ens fa millors". Es balla per celebrar coses, per passar-s'ho bé, per compartir i, fins i tot, per reivindicar. Es balla amb els amics, amb la parella, amb la mare. També sol, agafat de la mà o en rotllana. No hi ha una manera de ballar, n'hi ha tantes com persones.