Indonèsia
Balises trànsit v16
Perry Bamonte The Cure
Despeses Nadal
Llevantada Inuncat
Registre patinets elèctrics
Bulgària euro
Fàrmac Alzheimer
Villamanín loteria Nadal
Donald Trump
Dermatosi Nodular
Guardiola
Robert Lewandowski
Cabrera Espanyol

Diumenge, a les 12.40

Banca ètica, transparència i valor social dels diners, a "Signes dels temps"

Diumenge, a les 12.00, "Signes dels temps" dedica el programa a parlar de la banca ètica. On van a parar els diners que posem al banc? I què hem de fer si no volem que s'inverteixin en armes o en altres projectes contraris als drets humans? Montserrat Esteve en parla amb Albert Gasch, responsable cultural de Fiare Banca Ètica, i David Díaz de Quijano Barbero, economista i coordinador d'Oikocredit Catalunya.

12/04/2022 - 10.45 Actualitzat 12/04/2022 - 10.45

Els bancs poden invertir els diners en molts tipus d'empreses per treure'n rendibilitat: entre aquestes empreses n'hi ha d'armament, de petrolíferes, de poc respectuoses amb el medi ambient, etc. I també hi ha empreses que no paren d'especular i que poden causar greus perjudicis, tal com s'ha vist amb la bombolla immobiliària. En canvi, la banca ètica té com a pilar la transparència, i amb els dipòsits d'estalvi dels clients finança projectes socials, mediambientals, culturals, d'inserció sociolaboral i de cooperació al desenvolupament. L'objectiu d'aquesta banca és contribuir a crear societats més justes, igualitàries i inclusives.

Albert Gasch, responsable cultural de Fiare Banca Ètica, diu que "la banca ètica no inverteix en sectors com la ramaderia intensiva, els combustibles fòssils (com el carbó), les indústries del tabac, el joc, l'armament i les nuclears, entre d'altres". I comenta que a Fiare Banca Ètica no es finança cap projecte sense passar, abans, una valoració eticosocial i una valoració economicofinancera. A Catalunya comença a funcionar el model de les cooperatives de cessió d'ús, característic de Suècia i Dinamarca. Les famílies formen una cooperativa. "La propietat dels habitatges és de la cooperativa. Les famílies tenen el dret d'ús indefinit d'un habitatge, amb el qual ningú mai podrà especular. Legalment no es pot revendre l'habitatge, se'l queda la cooperativa. I nosaltres som l'entitat que més finançament fa d'aquest tipus de cooperatives", afirma Albert Gasch.

Oikocredit Catalunya és una cooperativa de banca ètica que finança projectes a països del sud. Inverteixen, sobretot, en microfinances, agricultura sostenible i energies renovables. Treballen en entorns rurals de l'Àfrica, l'Àsia i Llatinoamèrica, on és molt difícil que la gent tingui accés al crèdit. El 80 per cent dels microcrèdits els deixen a les dones. "Això és perquè les dones reinverteixen més els beneficis en el desenvolupament local. I a més, tornen els préstecs amb una proporció més alta que els homes", explica David Díaz de Quijano Barbero, economista i coordinador d'Oikocredit Catalunya. Els microcrèdits permeten a les dones posar en marxa un petit negoci. "I això té un impacte en la família, la infància i la comunitat", comenta. A Costa d'Ivori, per exemple, concedeixen microcrèdits en els sectors del cacau i el cotó. Són productes amb els quals s'especula molt i que, com el cafè, cotitzen a la borsa. "I nosaltres financem projectes de comerç just, en què no hi ha explotació infantil. A Costa Rica financem el projecte de Coopeterrazú, una cooperativa de cafè amb criteris ambientals, sostenibles i preus justos", assegura.

Quins són els orígens de la banca ètica?

Va sorgir a parir dels moviments d'economia alternativa que busquen una economia real. Una economia que produeixi un  impacte social, cultural i mediambiental positiu. Escàndols públics de corrupció als Estats Units i conflictes internacionals, entre els anys 1960-1970  (la guerra del Vietnam, el règim de l'apartheid a Sud-àfrica i amb quins diners es finançaven) van despertar la consciència d'una part de la ciutadania i de les esglésies cristianes. Els ciutadans i ciutadanes no podien decidir quins crèdits es donaven amb els seus estalvis dipositats als bancs. Fins i tot, l'estalvi de les entitats que treballaven per la pau i els drets humans podien ser invertits en munició, armament i polítiques segregacionistes. O sigui, els seus diners, sense adonar-se'n podien finançar la indústria de la guerra, l'apartheid, etc. I van dir: "No amb els meus diners". Llavors van començar a sorgir iniciatives de banca ètica.
Hi ha força entitats i congregacions de l'Església Catòlica i d'altres esglésies cristianes que inverteixen en banca ètica. 

Oikocredit, anomenada al principi Societat Cooperativa Ecumènica de Desenvolupament, va ser fundada el 1975 pel Consell Mundial d'Esglésies per oferir a les institucions religioses un instrument alternatiu d'inversió ètica, orientat a les persones més desfavorides. Es va constituir com a cooperativa de crèdit mundial amb seu als Països Baixos i treballant sota els criteris de la banca ètica. Els seus membres criticaven que els fons de les esglésies i les organitzacions socials s'invertissin en bancs que podien estar finançant la guerra o la violència contra les persones negres, i per això van proposar de crear una alternativa d'inversió ètica.

Fiare Banca Ètica és un banc cooperatiu de referència a Europa. Neix de la unió de dos projectes basats en les finances ètiques: Banca Popolare Etica, un banc cooperatiu que treballa a Itàlia des del 1999, i Fiare, que opera a Espanya des del 2005. Dos anys abans, al País Basc, diversos grups interessats en les finances ètiques van crear la Fundació Fiare, establint així els fonaments d'una banca ètica. La tardor del 2014 s'inicia la nova etapa de Fiare, com a Àrea de Banca Popolare Etica. Aposten per ser una eina al servei de la transformació social a través del finançament de projectes del tercer sector, l'economia social i solidària i la promoció d'una cultura de la intermediació financera, sota els principis de la transparència, la participació i la democràcia.

El programa

"Signes dels temps" és un dels programes més veterans de TV3, amb 35 anys d'emissió. Des del març del 2020 es presenta amb un nou format dirigit i presentat per la periodista Montserrat Esteve, amb Agustí Vila de realitzador, Imma Segarra de productora, Joan Grané d'ajudant de realització, Roser Costa a la producció, Eulàlia Tort a la redacció i Àngels Serres a la documentació.

El programa vol ser un espai de reflexió obert i pròxim sobre l'actualitat de l'Església catòlica, amb protagonistes d'aquí i d'arreu del món que treballen per defensar els drets humans, la cultura de la pau i la no-violència, l'espiritualitat, la justícia social i la sostenibilitat del planeta. "Signes dels temps" tracta temes pròxims a la realitat quotidiana, tenint en compte els valors cristians, i posa en valor el sentit de la vida religiosa en una societat cada cop més secularitzada. A més, amplia la mirada cap a l'ecumenisme, el diàleg interreligiós i la saviesa de les tradicions.

tv3.cat/signesdelstemps

twitter.com/signesdelstemps
facebook.com/signesdelstemps