Barcelona avantatja Madrid en produció científica, segons "Nature"

"Barcelona pesca científics mentre que Madrid està lligat per la burocràcia" és el subtítol de l'article publicat aquest dijous en el setmanari científic britànic "Nature". El text s'inclou en unes pàgines especials que analitzen la producció científica a deu ciutats del món escollides "per les seves fortes credencials científiques, la seva característica metropolitana i les seves connexions globals". Les deu ciutats són: Londres, Nova York, Daejeon, Seül, Shenzhen, Guangzhou, Xangai, Pequín, Barcelona i Madrid.

En l'article comparatiu entre Barcelona i Madrid s'explica que la capital catalana va reemplaçar la capital espanyola el 2008 com la ciutat científicament més productiva de l'estat espanyol.

L'autora de l'article, Monica G. Salomone, comenta que el referèndum de l'1-O ha introduït elements d'incertesa, que per alguns condiciona la seva recerca. D'altres pensen, però, que la internacionalització de la ciència catalana assegura que seguirà comptant amb fons europeus.

Segons les dades aportades, l'any 2015 un 39,2% dels articles científics publicats a Espanya provenien de Barcelona i un 36,6% de Madrid, tot i que a la capital catalana hi ha la meitat de centres del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) i uns 1.800 científics menys que a Madrid.

La clau de l'èxit de la recerca a Barcelona i la seva àrea d'influència és, segons l'autora, l'atracció del màxim nombre possible de científics de primera fila mundial, fent que es trobin còmodes i puguin dur a terme el seu treball. La clau va ser la política iniciada per Andreu Mas-Collell i la creació, l'any 2001, de l'ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) per atreure aquest talent. Cada investigador contractat per ICREA ha aconseguit almenys 300.000 euros per a projectes, gairebé el quàdruple de la inversió feta per fer-lo venir a Catalunya.

Un altre factor són els centres creats per la Generalitat, que tenen un funcionament més flexible que les institucions espanyoles. En canvi, Madrid s'ha vist perjudicada per la reducció de fons als centres del CSIC, que entre 2009 i 2013 van disminuir un 32%. A més, els seus investigadors tenen una mitjana d'edat molt més elevada.

L'article destaca l'Institut de Ciències Fotòniques, on dos terços dels directors de grups de recerca són estrangers. Entre els centres madrilenys es comenta el cas del Centre Nacional d'Investigació en Càncer, que en els darrers cinc anys ha triplicat els seus ingressos per drets amb el seu programa de recerca de nous fàrmacs i els seus acords amb grans farmacèutiques.