Barcelona instal·larà un centenar de càmeres de seguretat noves abans que s'acabi l'any
Redacció
L'Ajuntament de Barcelona pràcticament triplicarà la quantitat de càmeres de videovigilància que hi ha a la ciutat abans que s'acabi el mandat.
La capital catalana, que ja és el nucli urbà amb més càmeres del país, amb 186 unitats, contempla sumar-ne 500 més entre tots els districtes, segons el que el consistori ha definit al Pla de Videovigilància, que amb les noves autoritzacions ja veu completades les fases 2 i 3.
Per començar, abans que s'acabi l'any la ciutat veurà ampliada la xarxa de càmeres en 99 noves unitats, que repartirà en "espais d'elevada afluència", segons ha explicat el consistori:
- 9 càmeres al passeig del Born
- 11 càmeres als búnquers del Carmel
- 30 càmeres a l'Anella Olímpica
- 19 càmeres al parc de la Pegaso
- 30 càmeres a la Fira de Bellcaire i Fort Pienc, als Encants
Durant la fase 1 del pla, diu l'Ajuntament, ja van entrar en funcionament 26 noves càmeres a la plaça de Catalunya i al Front Marítim. En aquesta primera fase, també s'estan instal·lant 6 càmeres noves a l'avinguda de la Catedral i han començat les actuacions per col·locar-ne 20 més a la plaça Reial.
Al setembre, 21 càmeres es començaran a instal·lar a la Rambla del Raval.
L'Ajuntament explica que la superfície de la ciutat videovigilada representa "aproximadament el 5,16% del conjunt de l'espai públic", zones que suposen "punts especialment sensibles" pel que fa a la seguretat o convivència o, simplement, "la gestió de grans concentracions de persones".
Es basa en criteris objectius vinculats a l'anàlisi de la delinqüència, l'existència d'espais vulnerables, la detecció de conflictes greus de convivència i altres indicadors policials i de seguretat.
Segons explica, es tracta d'un model de seguretat que es basa en la "prevenció i la capacitat de resposta" davant de possibles incidents, i ho limita als "espais on existeixen necessitats acreditades de seguretat", prioritzant els llocs on les càmeres poden aportar "més eficàcia preventiva i operativa".
Càmeres sense IA? Garanties legals i de privacitat
L'Ajuntament assegura que el desplegament compleix totes les garanties jurídiques i recorda que el procés requereix l'autorització específica de la Generalitat (Direcció General d'Administració de Seguretat, Departament d'Interior), amb vigència d'un any però renovable.
A més, està supervisat per la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de Catalunya, formada per membres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i del govern, que són els responsables d'emetre informes i custodiar les imatges capturades i la seva destrucció, un cop passats els tres mesos que estableix el Reglament General de Protecció de Dades europeu per als cossos de seguretat.
Recorden que el sistema no incorporarà capacitats de reconeixement facial, "ni cap sistema d'identificació basat en intel·ligència artificial". Es reforça, doncs, la infraestructura de videovigilància, però per ara es nega la possibilitat de connectar-les o processar-ne els continguts amb cap sistema basat en el potencial de la intel·ligència artificial.
Tal com recordava a 3CatInfo Sònia Andolz, analista de seguretat de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), aquesta és una capacitat que pot arribar més endavant, amb qualsevol canvi de criteri polític o de seguretat. Segons Andolz, els mecanismes de seguiment i de control de les imatges que capturin les càmeres requereixen "més desenvolupament", ja que amb la instal·lació de les càmeres "sempre hi ha un risc d'un ús indegut".
La instal·lació de càmeres sempre té un impacte en els drets individuals i col·lectius i, afegia l'experta, cal ser curós o acabarem "vivint en una societat hipervigilada", advertia.
Tot i l'augment considerable del nombre de càmeres de videovigilància a la capital catalana, els responsables del desplegament asseguren que els criteris demostren la seva voluntat de mantenir "l'equilibri entre la protecció de la ciutadania i la garantia dels drets fonamentals" i estan "subjectes als principis de necessitat, proporcionalitat i mínima intromissió en la vida privada de les persones".