Mapa de les 5.500 càmeres de seguretat que hi ha a Catalunya: Barcelona i Badalona en volen més
Catalunya compta amb 5.556 càmeres de videovigilància policial a l'espai públic, repartides entre 165 municipis, segons les dades del Departament d'Interior consultades el maig d'aquest any.
La majoria estan situades al carrer i serveixen per dissuadir la delinqüència i augmentar la sensació de seguretat.
Més de 2.600 estan en localitats que tenen policia local o vigilants municipals, i són aquests els agents encarregats de les imatges. Són aparells senyalitzats que graven a tota hora el que passa, en zones de gran afluència de persones.
També n'hi ha unes 250 en municipis que no tenen cossos de seguretat propis però que, a través del sistema Lectio, han instal·lat càmeres lectores de matrícules que també poden servir per fer tasques de seguretat.
Al següent mapa es pot consultar quantes càmeres hi ha a als carrers dels pobles i ciutats de Catalunya:
Barcelona és la ciutat on hi ha més càmeres policials al carrer, fins a 187. Des del maig se n'han instal·lat 14 de noves a la plaça Catalunya i 13 més al front marítim. L'Ajuntament vol instal·lar-ne 500 de noves abans d'acabar el mandat al maig i que n'hi hagi a tots els districtes.
La segueixen Lleida, amb prop de 90 càmeres, i els municipis de Sant Cugat del Vallès, Castelló d'Empúries i Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, que compten amb una setantena d'aparells de videovigilància cadascun.
A Badalona actualment no n'hi ha, però l'Ajuntament preveu desplegar-ne 615 a partir de l'any vinent. El consistori ha publicat la licitació del contracte per instal·lar-les per uns 27 milions d'euros i una vigència fins al 2032.
A part de les càmeres de carrer, unes 2.000 de les més de 5.500 estan destinades a la protecció d'edificis i equipaments –com comissaries o seus de les delegacions del govern–, 604 pertanyen a l'autoritat portuària de Barcelona, 16 més estan situades en carreteres, i 2, al Parc Natural del Cap de Creus.
Per instal·lar càmeres als carrers, els ajuntaments han de fer una petició a la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància, que està formada per membres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i del govern. També és l'encarregada de custodiar les imatges amb protocols que en garanteixen la traçabilitat i la intimitat de les persones.
Quan la comissió emet un informe previ favorable, la Direcció General d'Administració de Seguretat del Departament d'Interior és l'òrgan competent d'autoritzar la seva instal·lació, amb vigència d'un any però renovable.
Les imatges queden emmagatzemades, com a màxim, tres mesos i es fa un seguiment de qui les diposita, qui les manté i qui s'encarrega de destruir-les. A més, no tenen reconeixement facial ni cap sistema d'identificació que funcioni amb intel·ligència artificial.
Sònia Andolz, analista de seguretat de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) recorda que amb la instal·lació de les càmeres "sempre hi ha un risc d'un ús indegut".
Tot i que per a la policia són molt útils, tenen un impacte en els drets individuals i col·lectius
Per això, creu que "cal desenvolupar una mica més la normativa i els mecanismes de seguiment i de control".
Per l'experta, és molt important ser curós amb el tractament de les imatges i trobar un equilibri a l'hora de decidir instal·lar una càmera o acabarem, segons ella, "vivint en una societat hipervigilada".
Hi ha tants àmbits de la nostra vida que són subjectes de formar part d'imatges d'una altra persona que ni controlem, que ho hem normalitzat. Però això no eximeix l'administració de l'obligació de controlar-ho
Una xarxa de càmeres per als municipis sense policia
Per als municipis que no compten amb policia local o vigilants propis, fa deu anys els Mossos d'Esquadra van crear Lectio, un sistema de càmeres que llegeixen les matrícules dels vehicles per proporcionar informació d'interès en les investigacions policials.
Fins al maig d'enguany, 67 municipis s'hi havien adherit signant un conveni amb el Departament d'Interior. En conjunt, compten amb 251 càmeres que cada any fan més de 200 milions de lectures de matrícules.
Les imatges serveixen per controlar la mobilitat i les infraccions de trànsit, però també s'utilitzen quan hi ha investigacions en marxa amb vehicles implicats. D'aquesta manera, ajuden la policia judicial i agilitzen la resolució d'incidents de seguretat ciutadana.
Castellvell del Camp és un dels municipis que s'hi ha adherit. El seu alcalde, Josep Manel Sabaté, destaca que les càmeres "són dissuasives" i que "han servit als Mossos per resoldre algun cas", com es pot veure en aquest reportatge:
