Barcelona també obre les dades públiques perquè es puguin crear serveis a la ciutadania

L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat avui de manera formal que també s'apunta a l'obertura de dades i es converteix en la institució municipal més gran que inicia el procés a tot Espanya.

L'obertura de dades consisteix a posar un nombre indeterminat de dades públiques a l'abast de tothom perquè es puguin crear eines i serveis que interessin la ciutadania. Es tracta d'una actuació que s'estén arreu d'Europa i el govern de Catalunya va aprovar fa pocs dies. Mentre que Gencat ja té un portal de dades obertes que és actiu, tot i que amb un volum encara reduït de dades, l'Ajuntament ha fet avui la presentació del projecte que no serà visible fins al febrer, després que sigui debatut i aprovat en el Consell Plenari del 17 de desembre.

La previsió es refereix a cinc grups de dades: les del territori, com ara la cartografia, les de població, com les demogràfiques, l'entorn urbà, vinculades a seguretat o medi ambient, les de tipus documental, com per exemple les ordenances o les memòries, i tots els tràmits que ja es troben oferts en línia.

El govern basc, amb Irekia, i l'asturià eren fins ara les administracions pioneres en aquest recorregut, que ja compta amb exemples notables a la Gran Bretanya o els Estats Units, entre altres indrets.

Serveis per als ciutadans

Les dades públiques permeten a aquells que hi accedeixen la creació d'aplicacions molt variades que han de fer més comprensible la informació a més d'aportar-hi un valor d'utilitat. Sovint, es tracta d'iniciatives personals o d'empreses i entitas que tenen interès a exposar en formats diversos les dades que les administracions custodien però que pertanyen als ciutadans. És el cas d'un jove que presenta en un web resultats comparatius sobre l'activitat dels europarlamentaris.

En el cas de les dades municipals, amb un grau de detall més elevat que el de les dades de què disposa Gencat, els resultats són quasi infinits i dependran de la demanda social i la creativitat de les empreses o entitats. Però és possible imaginar si una empresa de rehabilitació voldria saber quins són els edificis de més d'un segle, de la mateixa manera que una empresa que fa aplicacions per a mòbil i vol oferir itineraris als seus clients necessita actualitzar de forma constant l'accés a les dades de trànsit.

En un futur, si el pla pilot de sensorització de l'espai públic progressa com cal, hi haurà les dades que aportin els sensors distribuïts per la ciutat, com ja ho fan els mediambientals.

Al consistori es crearà una comissió encarregada d'aprovar els paquets de dades que s'han d'obrir i encarregada de vetllar per la protecció de la privacitat, en un exercici complex que requereix la distinció dins de grups de dades d'aquells segments que es poden comunicar i aquells que no es poden donar a conèixer en compliment de la legislació vigent.

Efectes econòmics

Tot seguit, s'obrirà l'accés al portal específic que hi ha previst i durant prop d'un any es mantindrà el desplegament inicial d'aquest procés. El quart tinent d'alcalde Ramon García-Bragado, que és qui ha fet avui la presentació pública a l'edifici MediaTIC, s'ha mostrat convençut que l'actuació es troba dins d'una onada internacional que segueix aquesta via i ha ofert garanties sobre el respecte a les dades personals: "Quan un ciutadà ens confia les seves dades confia que les sabrem utilitzar i protegir", ha dit.

A banda d'incrementar la transparència de l'administració, aquesta decisió també té efectes en l'economia local ja que suscita l'interès de les empreses del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) que ja tenen iniciatives d'aquesta mena, com ho confirma la presència a l'acte d'avui dels representants de Bestiario, Bismart, Unitronics, DotOpen, Nexus Geografics i Dielmo, totes interessades en la reutilització de dades públiques. És per això que el cost, proper als 300.000 euros, no es considera una despesa sinó una inversió, com indiquen fonts municipals.