Veïns dels barris de Collserola busquen respostes pels aiguats: "Ho he hagut de llençar gairebé tot"
Dues setmanes després dels aiguats, Oriol Corominas, veí de la Floresta, encara està en xoc: "Ho he hagut de llençar gairebé tot."
Té la casa de cap per avall. Ens assenyala la marca on va arribar l'aigua a casa seva, a l'altura de la cintura.
En menys de mitja hora estava tot ple d'aigua.Ho va rebentar tot. La casa ha quedat totalment inservible, s'ha de fer tot nou. La cuina, tots els mobles... tot.
Porta pràcticament tota la vida en aquesta casa, i mai havia vist desbordar-se la riera. Fins ara.
S'està organitzant amb diversos veïns per demanar responsabilitats pel mal manteniment, al seu entendre, de la riera.
Fa anys sí que vèiem, de tant en tant, operaris de l'Ajuntament. Però ara fa temps que no hi he vist ningú.
Pendents de la riera
Ara, cada cop que plou, els veïns d'aquest barri de muntanya de Sant Cugat del Vallès no treuen l'ull de sobre a la riera.
Pateixen perquè no es torni a repetir el que va passar el 29 de setembre.
"Les branques i canyes acumulades van fer un tap i van acabar provocant el desbordament de la riera", explica un altre veí, Pere Lecha, que havia format part de la comissió de medi ambient del Consell de Barri de la Floresta.
Recorda que el 2017 va haver-hi un projecte per arreglar i renaturalitzar la riera.
L'Ajuntament va arribar a encarregar el projecte a una empresa i ens el van presentar al barri, però es va quedar al calaix i mai es va portar a terme. Com ha passat altres vegades a la Floresta, ens sentim una mica abandonats.
La setmana passada, una delegació de l'Ajuntament de Sant Cugat, encapçalada pel mateix alcalde, Josep Maria Vallès, va tornar a visitar la zona per fer un seguiment de les afectacions i de les necessitats veïnals.
El consistori està analitzant diversos punts crítics on va haver-hi desbordaments per trobar una solució, en col·laboració amb l'Agència Catalana de l'Aigua. Però no preveu recuperar el projecte del 2017 perquè ha quedat "desfasat".
Caiguda d'un mur
A Claudi Cortés el van treure del llit a les 3 de la matinada. Quan va sortir al carrer, va veure el mur del seu jardí completament ensorrat.
La terra va colgar dos vehicles aparcats, afortunadament sense ningú a dins. Es va quedar en blanc.
Cortés explica que són en un terreny de muntanya que són llicorelles i les aigües passen per les capes de llicorella i baixen per allà on poden i relata què va passar amb les pluges de finals de setembre:
Al no poder passar pel passatge particular que hi ha al costat, que s'havia ensorrat per unes tempestes de l'any passat, l'aigua va baixar pel jardí de casa i a l'arribar a baix va empènyer el mur.
Queixes al Rectoret
A la mateixa zona de Collserola, però ja al terme municipal de Barcelona, hi ha el Rectoret, un barri amb un històric dèficit d'infraestructures i d'actuacions urbanístiques.
Els veïns es queixen que, des que es van fer unes obres fa gairebé 20 anys, cada vegada que plou l'aigua es canalitza pel mateix lloc i provoca esllavissades.
Ho explica Isidre Muñoz, un dels veïns que fa anys que denuncia aquesta situació i "l'abandonament" del barri.
Està cantat. Quan plou se'n van les terres avall i bloquegen la carretera. Ho netegen, obren el carrer, però quan torna a ploure torna a passar el mateix.
Per tal d'acabar amb aquesta situació, l'Ajuntament de Barcelona ha encarregat un estudi en aquest àmbit, amb l'objectiu de "definir les solucions més adequades per retenir i canalitzar l'aigua de manera efectiva".
Mitja terrassa esfondrada
Al mateix lloc, el 2020, uns altres aiguats van provocar l'esfondrament parcial del carrer Major del Rectoret, que va estar tallat durant un any i mig. L'esllavissada també es va emportar part de la terrassa de Mercè Morató.
Està claríssim que la terrassa va caure perquè el carrer estava estava mal fet i, al caure, la va arrossegar. Fa anys que demanem una indemnització, però el jutge, de moment, no ens ha donat la raó.
Ha presentat un recurs, però, mentre no hi hagi una resolució definitiva, continua tenint part de la terrassa, literalment, penjant. Des de fa sis anys.
Pot anar a la terrassa, però hi ha un moment que s'acaba abruptament.
Tinc una neta de quatre anys i sempre he de vigilar que no vingui cap aquí. I sempre que plou tenim por que torni a haver-hi una altra desgràcia, perquè això està penjant d'un fil. No es pot viure així.
De moment, a l'espera de com acabi tot, creua els dits cada vegada que plou.