Beth Rodergas: "La fama d'Operación Triunfo em va sobrepassar"

Beth Rodergas ha pujat "Al cotxe" amb Eloi Vila. El recorregut pels carrers de Barcelona que la porta d'inici i tornada a L'Auditori, on participa a l'espectacle infantil Cantània, serveixen per descobrir aspectes de la cantant poc coneguts pels seus fans, com el seu desig de sempre de ser mare. "A Súria, el meu germà i jo érem els únics amb els pares separats i, tot i que no ho vaig viure com un trauma, sí que tenia claríssim que volia tenir fills: és l'únic que sempre he tingut claríssim". 

Beth Rodergas, nascuda el 1981, va fer realitat aquest desig i actualment és mare de dos fills, l'Elia i el Cai, una nova realitat quotidiana que ha ocupat la major part del seu temps els darrers anys i que va inspirar el seu últim treball discogràfic, "Família", publicat fa sis anys. "En aquest temps he fet teatre i bolos, però amb el disc nou m'hi he de posar ja, tinc ja els temes i sortirà l'any que ve".

 

Contra el silenciament de l'endiometriosi

Fer realitat el somni de ser mare no va ser, però, una tasca senzilla. Rodergas pateix endiometriosi des del 16 anys. "Estic operada dues vegades. És una malaltia que provoca un dolor molt heavy quan tens la regla, un dolor de vomitar i tirar-te per terra". A més, explica, la malaltia provoca infertilitat. "Amb el meu primer fill m'acabaven d'operar i em vaig poder quedar embarassada de forma natural, però el meu segon fill és fruit d'un tractament in vitro", diu la cantant.

Segons Rodergas, es tracta d'una malaltia que, tot i partir-la molta gent, sembla un petit tabú. "Si la patissin els tios", conclou, "se sabria més i seria una cosa més comuna".

 

El preu de la fama d'"Operación Triunfo"

16 anys després la seva participació al festival d'Eurovisión amb la cançó "Dime", Beth Rodergas es va mostrar autocrítica amb aquella etapa professional. L'èxit que li va proporcionar la seva participació a la segona edició d'"Operación Triunfo", on va quedar tercera, va ser una oportunitat que li va arribar sense ser gaire conscient del que suposava concursar. "No me'n penedeixo, d'haver-hi participat; la vida em va canviar cap a bé en moltes coses, però la fama em va sobrepassar una mica, fins i tot per allunyar-me'n vaig haver de marxar un temps a Londres", afirma. "Sí que recordo com a més traumàtic participar a Eurovisión, no m'agradava la cançó ni m'agrada ara i representar Espanya al certamen no era la meva il·lusió".