Bojos per Tutankamon!

El 4 de novembre de 1922, l'egiptòleg anglès Howard Carter va fer un dels grans descobriments arqueològics del segle XX: la tomba de Tutankamon. Fa just un segle.

L'efemèride ha fet créixer la fascinació per l'antic Egipte.

La cultura indaga en la figura del jove faraó

Dues produccions audiovisuals aprofundeixen i divulguen la història de Tutankamon i de la fabulosa descoberta de la seva tomba. Els cinemes ofereixen la pel·lícula "Tutankamon: el último viaje", un documental narrat per l'estrella del rock Iggy Pop, que se centra en el tresor del faraó.

 

A les plataformes, Movistar Plus presenta aquest mes una sèrie documental sobre l'antic Egipte que inclou un film dedicat a Harry Burton, el fotògraf que va documentar el descobriment de la tomba.

En literatura, s'acaba de presentar "El sueño de Tutankamon", d'Antonio Cabanas, tot un expert en l'antic Egipte. En la seva última novel·la, l'autor canari fabula sobre la vida del rei Tut a partir dels objectes trobats a la seva tomba:

"Hi havia quaranta-dues xancletes, més de setanta calçotets, que és una cosa molt curiosa, i també hi havia polaines, que fa pensar que era molt fredolic."

I al Museu Egipci de Barcelona es pot veure una exposició permanent amb fotografies del descobriment, una maqueta de la tomba i també un apartat dedicat a la maledicció de Tutankamon, segons la qual qui s'acosti a la seva tomba morirà prematurament.

La cultura popular de seguida es va enganxar a aquesta superstició i prova d'això és la pel·lícula "La mòmia", protagonitzada per Boris Karloff, només deu anys després de la descoberta.

També la Universitat Autònoma de Barcelona ret homenatge a Tutankamon i l'antic Egipte, amb l'exposició "Més enllà de Tutankhamon: 30 d'anys d'egiptologia a la UAB", que també commemora el bicentenari del desxiframent dels jeroglífics egipcis.

La fascinació pel rei nen

Si no s'hagués descobert la tomba de Tutankamon, potser ni hauríem sentit a parlar d'aquest faraó que va governar Egipte d'adolescent, des dels 9 fins als 18 anys.

Tutankamon va néixer l'any 1341 aC. Era fill del faraó Akenaton, però no de la seva esposa, Nefertiti, sinó d'una germana del seu pare. L'incest era habitual entre els monarques egipcis --el mateix Tutankamon es va casar amb una mitja germana seva--, i això explicaria les malformacions que tenia el jove faraó, segons han revelat recents proves d'ADN. Patia escoliosi i tenia un peu deformat.

Realment, Tutankamon no va fer res remarcable durant el seu curt regnat. De fet, ni tan sols hauria pogut prendre cap decisió, explica l'egiptòloga Irene Cordon:

"Pot una criatura governar un país? És clar que no! Tampoc va tenir temps de fer gairebé res, i el poc que devia fer ho van fer els seus homes en nom seu, la burocràcia que l'envoltava."

La seva vida i el seu regnat es van acabar als 18 anys, el 1323 aC. No hi ha registres de les causes de la mort, però la teoria més probable és que la provoquessin diferents factors, afavorits per la seva delicada salut: un accident de carro o durant una cacera, una fractura a la cama que se li va gangrenar, una infecció de malària o tot plegat.

Fos com fos, la seva vida i la seva tomba, envoltada de valuosíssims tresors, a la Vall dels Reis, van caure en l'oblit durant 3.000 anys.

La tossuderia i la casualitat van ser clau per localitzar la tomba

La tomba de Tutankamon és prou modesta comparada amb la d'altres faraons. Segurament, la seva mort sobtada no va deixar gaire temps per preparar-ne una de millor.

Però les seves quatre sales van guardar durant segles i segles tot l'aixovar funerari, intacte, complet, i d'aquí ve la importància de la troballa, un dels tresors arqueològics més importants de tots els temps.

La descoberta de la tomba del rei Tut es deu a la passió per l'arqueologia que va unir Howard Carter, un expert en l'antic Egipte, i Lord Carnarvon, un noble milionari que va finançar l'excavació.

Carter estava convençut que a la Vall dels Reis, que ja havia estat excavada i saquejada, encara hi quedava la tomba d'algun faraó. Hi va treballar durant anys, amb el parèntesi de la I Guerra Mundial, però les excavacions no descobrien res de nou.

L'expedició va estar a punt de plegar veles quan el 1922 es va trobar per casualitat un graó sota les cabanes dels treballadors. Acabaven de descobrir l'entrada a la tomba de Tutankamon i el que hi trobarien no s'ho podien ni imaginar.

El mateix Howard Carter va descriure l'emoció d'aquells moments en el seu diari personal:

"Al principi no hi podia veure res. L'aire calent que sortia de la cambra movia la flama de l'espelma. Però després els meus ulls es van anar acostumant a la llum tènue i a poc a poc van anar apareixent davant meu una estranya i meravellosa barreja d'objectes bellíssims i extraordinaris, tots amuntegats: estranys animals, estàtues i or pertot, la lluentor de l'or."

Era el 4 de novembre de 1922 i s'acabava d'escriure una de les fites més grans de l'arqueologia. Començava la llegenda que feia créixer la fascinació per l'antic Egipte, ple d'atractius misteris:

L'equip d'arqueòlegs trigaria més de 10 anys a catalogar les més de 5.000 peces de l'aixovar funerari de Tutankamon.

Howard Carter es va distingir per denunciar els saquejos de les restes arqueològiques, però ell mateix no està lliure de sospites. Recentment han aparegut proves que suggereixen que l'egiptòleg va robar algun tresor de la tomba del jove faraó de la dinastia XVIII.

Un tresor inimaginable

La tomba de Tutankamon consta de quatre sales: l'avantcambra, la cambra del tresor, la cambra sepulcral i un annex, que custodiaven l'aixovar complet del jove faraó.

Una multitud d'objectes valuosíssims, disposats sense cap ordre, formen el tresor de Tutankamon. Hi ha estàtues de fusta, algunes d'animals que representen deus egipcis, d'altres que figuren el mateix faraó. Hi ha arques, objectes d'ús quotidià i pintures decorant les parets.

Les peces més excepcionals són el tron del rei Tut, recobert d'or i pedres precioses, una arca de fusta amb escenes de lluita del mateix faraó, carros i bastons de plata i or.

Totes aquestes peces acompanyaven el cos momificat de Tutankamon, ben protegit per quatre sarcòfags, un dins de l'altre. A l'últim, d'or massís, hi havia la mòmia del nen faraó. El seu rostre estava cobert amb una màscara d'or amb incrustacions de cornalina, lapislàtzuli, turqueses i altres pedres precioses. Entre les benes del cos momificat hi havia tot de joies i amulets.

Contemplar tot aquest tresor al Museu del Caire és una activitat d'hores. Però el regnat de Tutankamon va ser breu i no gaire important, i, tot i així, el tresor que amagava la seva tomba és excepcional. Costa d'imaginar què hi devia haver a les tombes dels grans faraons si no les haguessin buidat els saquejadors.