Cada cop més municipis aposten pels pressupostos participatius: consulta el mapa

El 15% dels municipis de Catalunya tenen pressupostos participatius, segons dades de la Fundació Carles Pi i Sunyer, que estudia el món local. 

Aquest volum pot semblar baix, però aquests 144 pobles i ciutats apleguen pràcticament la meitat de la població de Catalunya.

Això vol dir que són principalment municipis mitjans i grans, i s'ha de tenir en compte que més de la meitat dels municipis de Catalunya tenen menys de 2.000 habitants. 

"Aquests municipis, que són tan petits, segurament no senten la necessitat de fer pressupostos participatius perquè ja disposen de canals informals de diàleg amb la ciutadania per establir quines són les prioritats de despesa i d'inversió", segons Ismael Blanco, catedràtic de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

A més, els municipis mitjans i grans tenen més musculatura per gestionar el procés de pressupostos participatius, que té diverses fases: recollida de propostes, informes tècnics, tallers deliberatius, mecanismes de votació, etc. 

Les comarques amb municipis amb més habitants, com el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme són les que tenen un percentatge més alt d'ajuntaments que fan pressupostos participatius, per sobre del 40%. 

I per demarcacions, a la de Barcelona apliquen aquesta eina prop del 30% de consistoris; a Girona, el 15%; a Tarragona, l'11%; i a Lleida són poc més del 2%.

Impuls a partir del 2015

L'aplicació d'aquest model de participació ciutadana va tenir una primera fase entre els anys 2000 i 2007, amb una dotzena d'experiències, segons Ismael Blanco, però no van tenir continuïtat després de la crisi. 

A partir del 2015 els pressupostos participatius es van reactivar en un moment de moviment ciutadà en l'àmbit social i polític. "Va ser al voltant del procés independentista i del moviment dels indignats del 15-M, que reclamaven formes i estratègies d'aprofundiment democràtic que sobretot es poden dur a terme en l'àmbit municipal", reflexiona Blanco.

El 2017 ja hi havia més de 100 ajuntaments amb pressupostos participatius segons dades de l'Institut de Ciències Polítiques i socials (ICPS), i ara, com hem dit, superen els 140.

I la fórmula resisteix al canvi de govern municipal si prèviament s'han aplicat amb consens polític, i aquest és el cas de Sant Cugat del Vallès o Barcelona, on el model de participació ciutadana ha arrelat independentment de qui encapçali l'alcaldia.

Algunes experiències

Un dels ajuntaments que compta des de fa anys, uns 10, amb pressupostos participatius és el d'Amposta, al Montsià. 

Segons l'alcalde, Adam Tomàs, d'Esquerra Republicana, tenen bona acollida entre els ciutadans, que fan les seves propostes per decidir on s'invertiran els 200.000 euros que hi destinen, i explica que, de vegades, es pot generar conflicte.

"Un any els ciutadans van haver de triar entre la climatització dels centres educatius i la millora de la gossera municipal i va guanyar el projecte de la gossera. Aquest resultat no va agradar a una part de la població", explica. Aleshores, afegeix, l'ajuntament va decidir destinar cada any 40.000 euros als aires condicionats als centres educatius.

Els pressupostos participatius, conclou, són també una bona fórmula per detectar quines són les prioritats de la ciutadania i donar-hi resposta.

A la Garriga, al Vallès Oriental, fa un dècada que en fan, però aquesta legislatura han optat per una fórmula de participació mixta perquè la ciutadania decideixi on es destinen 250.000 euros.

"Un any decideixen els ciutadans a través de pressupostos participatius a què destinem els diners, i el següent, ho decideixen els barris, i trien quines millores volen", explica l'alcaldessa, Meritxell Budó, de Junts per Catalunya. I valora que també és una manera d'impulsar que la ciutadania i les associacions s'organitzin per prendre decisions i guanyar les votacions dels projectes que proposen. 

A Mataró, al Maresme, van fer tres anys pressupostos participatius, però hi han desistit. Segons l'alcalde, David Bote, del PSC, troben manca."

I afegeix que el procés és massa llarg i feixuc pels tràmits que s'han de fer, i hi ha un desfasament temporal entre que s'inicia i l'execució.