El govern rep més de 12.000 al·legacions al PLATER i ara estudiarà quines són viables

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha rebut 12.143 al·legacions al PLATER (Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables), segons informa en un comunicat que qualifica el procés d'"èxit de participació". Ara, l'Institut Català d'Energia ha començat a analitzar les aportacions per introduir-hi "les que siguin tècnicament viables".

Un cop fet això, el govern ja va anunciar que obriria un segon període d'al·legacions. Segons Territori, la participació pública "és una de les prioritats" en l'elaboració del PLATER, el pla per desenvolupar la implantació d'energies renovables a Catalunya per descarbonitzar el model energètic l'any 2050.

D'ençà que es va presentar, el pla del govern ha rebut una forta oposició entre els municipis afectats i diverses entitats territorials, a més de sindicats agraris com Unió de Pagesos o el col·lectiu Revolta Pagesa.

Ara, segons la consellera de Territori, Sílvia Paneque, les al·legacions permetran acabar d'ajustar el projecte: "Les aportacions dels municipis, de les entitats i de la ciutadania són l'eina que permetrà ajustar els resultats estrictament tècnics, fruit de la metodologia utilitzada, a la realitat social de cada municipi."

Demanen un PLATER nou

Poc després que el govern hagi fet públic que s'hi han presentat més de 12.000 al·legacions, alguns dels alcaldes i entitats que s'hi oposen han apuntat que, davant d'aquesta xifra, el que cal és revisar el pla de dalt a baix.

Són alcaldes com el de Vilademuls, Àlex Terés, que també presideix el Consell Comarcal del Pla de l'Estany i ha parlat per a Catalunya Ràdio. Terés pensa que la gran quantitat d'al·legacions demostra que el pla no s'ha fet bé: "No s'ha escoltat el territori i s'ha pensat només en els interessos de les companyies energètiques i dels fons voltor que venen a enriquir-se."

L'alcalde ha allargat la mà al govern per treballar conjuntament en un PLATER nou que sigui consensuat.

Terés creu que no té cap sentit continuar amb un projecte que, segons ell, ha batut rècords d'al·legacions en la història de la Generalitat: "Ara el que voldran fer és un poti-poti d'al·legacions per poder dir que han fet alguna cosa."

"Tenen l'oportunitat de fer un PLATER nou i consensuar-lo des de baix, amb el territori, amb el món local, amb les entitats municipals", apunta Terés.

L'alcalde de Vilademuls troba totalment desproporcionada la quantitat d'energia renovable que, segons el pla, hauria de generar el seu municipi: "El que volem és fer-ho ben fet i d'una manera equitativa. No pot ser que a un municipi de 890 veïns ens obliguin a generar la potència d'una quarta part de la ciutat de Barcelona."

309 municipis, en contra

Mentrestant, la llista d'ajuntaments que s'hi oposen va creixent, i ja en són més de 300, segons Xavier Sánchez, que és alcalde de Viladasens, al Gironès.

També ha impulsat el moviment Ajuntaments Oposats al PLATER: "Tot això és un despropòsit. La llista va creixent cada dia i ja som 309 ajuntaments de 38 comarques que ens hi oposem."

Sánchez també es queixa que ningú els ha escoltat i que les potències que s'han de generar no s'han consensuat, sinó que "s'han adjudicat arbitràriament".

Sánchez diu que treballen per, si arriba el cas, poder constituir-se com a entitat jurídica: "Per tenir entitat jurídica, per poder parlar amb integritat com a entitat jurídica i ser propositius. I si amb tot això no se'ns escolta, ho portarem als jutjats, als tribunals d'allà on calgui."

El conflicte sobre el pla no se centra en si cal augmentar les renovables, sinó en la ubicació de les instal·lacions, en el possible impacte sobre els sòls –tant agrícoles com paisatgístics–, en l'afectació en la biodiversitat, en el repartiment territorial dels projectes i en el grau d'autonomia que han de tenir els municipis sobre aquestes instal·lacions.

Aquest dilluns, les entitats i organismes que s'oposen al PLATER exposaran els motius de les seves al·legacions.

Reunions amb ajuntaments i consells comarcals

Segons el govern, durant el període d'informació pública s'han fet més de 70 reunions amb els ajuntaments que ho van demanar per resoldre'ls dubtes, a més de reunions periòdiques amb els equips tècnics dels consells comarcals que donaven suport als municipis.

A més, entitats supramunicipals i corporacions locals "han creat taules de treball i espais de diàleg, i han presentat 1.312 aportacions en les al·legacions", afegeix el comunicat.

També s'han rebut més de 500 al·legacions d'entitats socials, mentre que la resta provenen de la ciutadania, assegura el comunicat del Departament de Territori.

D'altra banda, els experts recorden que Catalunya està a la cua d'Europa en matèria d'energies renovables i que el PLATER només és un primer pas del que s'hauria de canviar per assolir els objectius comunitaris.

En una entrevista a 3CatInfo, Pep Salas, doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya, ha considerat positiu que hi hagi debat sobre l'energia que es genera i es consumeix, però ha alertat que cal una reflexió que vagi més enllà: "La societat catalana ha de decidir si hi volem jugar o no hi volem jugar. O si ens conformem amb aquesta cosa... a vegades una mica domèstica. El PLATER ha de sumar, però no ens pensem que esgota el debat en qüestions energètiques."