Abstenció històrica en unes les eleccions al Marroc on ha guanyat el partit liberal

Els tres partits que governen actualment al Marroc han tornat a endur-se la majoria de vots en les eleccions legislatives de dimecres, per la qual cosa és molt probable que es repeteixi la coalició PAM, RNI i Istiqlal.

Tot i que el resultat de les eleccions ha estat més aviat continuista respecte als resultats del 2021, i els ciutadans li han girat majoritàriament l'esquena al procés electoral, hi ha hagut redistribució de vots.

Segons les dades provisionals del Ministeri de l'Interior, la força més votada ha estat la liberal Partit Autenticitat i Modernitat (PAM). S'espera que guanyin pes en el nou executiu, un cop relegats al segon lloc els seus socis conservadors de l'RNI (Reagrupament Nacional dels Independents) i confirmats com a tercera força els nacionalistes conservadors de l'Istiqlal.

El Marroc, on el pes polític el té la monarquia, convoca eleccions legislatives cada cinc anys, tot i que es poden considerar lluny dels estàndards d'una democràcia avançada.

Participació històricament baixa

Un cop més, el desencís ha estat el gran protagonista en les eleccions del Marroc. La participació ha estat la més baixa dels últims 20 anys, període en el qual -tret del 2021- sempre s'ha situat per sobre del 50%.

Només un 38,08% del cens electoral ha anat a votar, uns sis milions d'electors dels 15,8 inscrits. L'abstenció, del 61,9%, segons les dades provisionals del Ministeri de l'Interior, és la més alta des del 2007.

Les dades de participació són encara més significatives quan es té en compte que aquests gairebé 16 milions de ciutadans del total del cens electoral són tan sols una fracció dels 28 milions de marroquins que tenen dret a votar. Quatre de cada deu ciutadans marroquins ni tan sols s'havien registrat en el cens per participar en les eleccions, condició necessària per votar al país.

Tot i que l'abstenció ha marcat una xifra històrica, no ha sorprès ni analistes ni ciutadans. Al Marroc, molts creuen que, guanyi qui guanyi, les coses no canviaran gaire.

Uns resultats poc transcendents

L'executiu marroquí que té números de reeditar-se està format per membres de tres partits: els centristes tecnocràtics de Reagrupament Nacional dels Independents (RNI) del primer ministre Aziz Akhannouch, els seculars del Partit Autenticitat i Modernitat (PAM) i els nacionalistes de l'Istiqlal.

Segons les dades provisionals que el ministre de l'Interior marroquí, Abdelouafi Laftit, ha fet públiques la matinada de dijous, el PAM passa a ser primera força, amb 97 dels 395 escons del Parlament. L'RNI passa a ser segona força, amb 66 escons, i l'Istiqlal es mantindrà en el tercer lloc, amb 65 seients a la càmera.

A les darreres eleccions, aquestes tres formacions van obtenir respectivament 87, 102 i 81 escons, sumant 276 diputats d'un total de 395.

En total, la coalició de govern ha perdut 48 escons des de les eleccions de fa cinc anys, que sobretot han anat a parar al Partit Justícia i Desenvolupament (PJD, islamista moderat).

El PJD, amb 54 escons, s'ha recuperat de la desfeta electoral de les darreres eleccions, quan va baixar de 125 a només 13 escons.

Un cop establerts els resultats de les eleccions, més aviat continuistes, el poder de l'Estat seguirà a les mateixes mans: el rei Mohamed VI.

Malgrat la Primavera Àrab, el moviment 20 de Febrer o la nova Constitució del 2011, la monarquia continua ocupant una posició central.

El Marroc és una monarquia constitucional, democràtica, parlamentària i social, formalment amb separació de poders, però és la Corona qui presideix el Consell de Ministres, comanda les forces armades, i lidera la política exterior, seguretat i les grans línies estratègiques de país, amb una important influència política informal.

La mateixa força guanyadora de les eleccions, el PAM, va ser fundada el 2008 entre altres per Fouad Ali El Himma, company de col·legi del rei Mohamed VI i conseller reial. És també, des de fa dos mesos, la formació de Fouzi Lekjaa, titular de Pressupost, president de la Federació Marroquina de Futbol i una de les figures que tindrà més protagonisme en la nova legislatura, bolcada al Mundial 2030 que el Marroc organitza amb Espanya i Portugal.