Caixa Terrassa, la cinquena caixa d'estalvis catalana

El balanç del primer exercici, presidit per Isidre Torres Falguera, es va tancar amb uns dipòsits de 17.174 pessetes. Sis anys després, Caixa Terrassa va començar a tramitar hipoteques, una línia d'acció que amb el temps va esdevenir l'activitat més rellevant de l'entitat. A mesura que anava creixent, col·laborava en projectes socials i culturals, va crear un fons artístic, va donar suport a projectes immobiliaris i va participar en obra social (la Llar de l'Ancianitat i l'alberg infantil).

A partir dels anys setanta, Caixa Terrassa va iniciar una nova etapa per adaptar-se a l'evolució del sistema financer. D'una banda, va definir la línia d'acció en tres apartats: el disseny d'un programa d'expansió, la modernització tecnològica i l'establiment d'una cultura corporativa. D'altra banda, va començar l'expansió més enllà de Terrassa i el Vallès (el 1980 obre oficines a Lleida i el 1988, a Girona i Tarragona).

La dècada dels vuitanta certifica el creixement de l'entitat amb projectes financers i culturals. Al mateix temps que instaura línies de crèdit destinades a la construcció i compra d'habitatge, Caixa Terrassa es compromet amb el respecte al medi ambient, inaugura el Centre Cultural, gran obra commemorativa en el marc de la celebració del centenari, i constitueix premis al mèrit artístic com el Premi Lola Anglada de literatura i el Premi Ricard Camí de pintura.

Els anys noranta també van ser prolífics en l'àmbit empresarial i social. Entre les novetats destaca la creació de l'Escola Universitària de Negocis, dedicada a la formació de joves empresarials, que s'adscriurà a la Universitat Politècnica de Catalunya i evolucionarà amb la creació de dos màsters. Així mateix, el 1991 Caixa Terrassa va celebrar una Assemblea General per renovar els òrgans de govern de l'entitat i adaptar-se a la nova llei de caixes d'estalvi del Parlament. Més enllà de rebre diversos premis pels projectes culturals, en el camp de l'obra social es dedica a la gent gran (Club 60), instaura un concurs de música de cambra i un premi de fotografia, organitza el Fòrum Empresarial, col·labora en el manteniment i difusió del patrimoni històric de la ciutat, i obre fronteres amb el programa Targetes Solidàries, destinat al Tercer Món.

Finalment, en l'última dècada l'entitat egarenca inaugura seu central a Terrassa i es reafirma en el compromís amb els més menuts i els més grans, als quals destina un centre de tractament del dolor i un centre per a l'autonomia personal.

A finals del 2007, els dipòsits administratius de Caixa Terrassa van situar-se en 10.600 milions d'euros i va tancar l'exercici amb un saldo d'inversió creditícia de 8.850 milions. El resultat del Grup Caixa Terrassa va ser de 72 milions d'euros, alhora que l'Obra Social i Cultural va rebre una dotació de 13 milions, la meitat dels quals es van destinar a diferents fundacions. Fa dos anys, el recursos propis de l'entitat van superar la xifra de 1.000 milions d'euros.

Aleshores, Caixa Terrassa comptava amb 276 oficines, situades fonamentalment a Catalunya, i amb noves seus a Aragó i Madrid.