Caldera calcula que les sol·licituds de regularització arribaran a les 700.000

El ministre, que ha visitat dues oficines de la Seguretat Social de Madrid amb alts càrrecs de la seva cartera, ha explicat que les 700.000 peticions suposen prop del 90% de persones "legalitzables", ja que el màxim s'eleva entre 800.000 i 820.000, segons els seus càlculs. Caldera, que ha insistit que no hi haurà més processos d'aquesta naturalesa, ha explicat que dels més de 3,6 milions d'estrangers empadronats l'1 de gener de 2005, prop de 2,1 milions tenien permís de residència, és a dir, hi havia 1,4 milions d'irregulars, però d'aquests, 400.000 són menors o superen els 65 anys, per tant, "queda un milió en edat de treballar". Donat que no tota la població treballa i "aplicant una taxa d'activitat del 80%, el màxim a legalitzar serien 800.000 o 820.000". A més, cadascun dels immigrants que regularitzin la seva situació "arrossegarà amb ells el seu cònjuge i els fills, amb la qual cosa es legalitzaran un milió de persones". El titular de Treball ha descrit l'actual com el "més gran procés d'aflorament d'economia submergida a Europa en els darrers 40 o 50 anys", i ha afegit que tot plegat permetrà les inspeccions al treball il·legal amb "500.000 actuacions que comencen a partir de la setmana que ve". El ministre ha hagut d'explicar a un grup d'immigrants que li demanaven en una oficina de Madrid que allargués el període previst que el procés no s'allargaria més. Caldera, que ha felicitat els funcionaris per la seva tasca, ha destacat que les xifres revelen que els empresaris "són honestos" i que la quantitat d'immigrants que miren de creuar les fronteres de forma il·legal disminueix. Per comunitats i països d'origen Madrid, Catalunya i el País Valencià han liderat les llistes de demandes dels immigrants, amb 159.795, 125.734 i 98.534, respectivament, a última hora d'ahir. Entre les que menys, hi havia Astúries, amb 2.527, Cantàbria, amb 1.770, Extremadura, 2.650, i Ceuta i Melilla, amb 51 i 151 sol·licituds. Segons Treball i Afers Socials, la majoria de demandes provenen d'homes, el 57,78%. I d'aquestes, la majoria són de marroquins. En canvi, la majoria de dones que demanen els papers són de l'Equador, un 52,26%. En total, els immigrants que han presentat la seva sol·licitud provenen majoritàriament de l'Equador, Romania, el Marroc, Colòmbia, Bolívia, Bulgària, l'Argentina i Ucraïna, entre d'altres. Procés que supera el precedent El procés de regularització de treballadors immigrants s'ha convertit en el més gran engegat a Espanya en les últimes dècades i, pel que fa al nombre de sol·licituds, supera el resultat dels sis processos oberts des del 1991, als quals es van acollir menys de 600.000 estrangers. La principal diferència del que aquest dissabte acaba respecte als anteriors és que ara s'exigia un contracte firmat per l'empresari. Abans d'aquest, el més important va tenir lloc el 2001, el batejat "de regulació per arrelament". D'un total de 350.000 sol·licituds, 239.000 immigrants van acomplir els requisits fixats. En el d'ara, caldrà esperar fins a l'estiu per comprovar quants contractes es donen efectivament d'alta a la Seguretat Social, tràmit indispensable per obtenir el permís de residència i treball.