Campanya per revifar la parla de la Cerdanya entre els més joves: "Jo parli cerdà"

Sabeu què és un sapandall? O un bregafaient? I un pixarabent? I un tartallotja? Són paraules pròpies de la parla cerdana, la varietat dialectal de la Cerdanya, que s'ha anat perdent els últims anys.

Per evitar que totes aquestes paraules acabin morint, des de la comarca impulsen una campanya per promoure i dignificar l'ús del cerdà, sobretot entre els més joves.

Què proposen?

L'acció més visible són unes samarretes impreses amb mots cerdans que volen fer circular per tota la comarca. La primera, de color verd, va dedicada al mot "rufaca", que és com s'anomenen a la Cerdanya les tempestes de vent i neu.

Però ja se'n preparen més. La pròxima samarreta durà impresa una altra paraula cerdana, "tartallotja", que s'utilitza per referir-se a una persona xerraire i tossuda.

El Grup de Recerca de Cerdanya és l'impulsor de la iniciativa. Manel Figuera, professor de català jubilat i escriptor, i membre de la junta de l'entitat, explica que "l'objectiu és donar a conèixer que aquest parlar ha existit i que encara continua existint en alguns àmbits".

Figuera té clar cap a on han d'apuntar:

"Cal motivar sobretot les persones més joves perquè això s'ho facin seu i puguin recuperar frases fetes, refranys, dites... i ho puguin incorporar al seu parlar quotidià."

A banda d'això, també volen arribar a les escoles per promocionar la parla cerdana entre els alumnes. Una de les propostes podria arribar, per exemple, en forma de diccionari digital.

Manel Figuera ho explica: "Es tractaria de crear un accés on, escrivint una paraula en català central, ens pugui sortir l'equivalent -si és que existeix- en cerdà".

Amb l'ajuda d'aquesta mena de traductor català-cerdà, es podria proposar als alumnes fer redaccions que continguessin un determinat nombre de paraules pròpies de la variant dialectal de la Cerdanya.

En el cas dels més petits, també s'ha previst la publicació de contes infantils.

Reductes cerdans

Com dèiem, la parla cerdana s'ha anat perdent al llarg dels últims anys, però encara resisteix en alguns punts de la comarca: a l'extrem nord i al Baridà, una subcomarca de l'alta vall del Segre a tocar de l'Alt Urgell.

A Músser, al municipi de Lles, l'Esteve explica que ells sempre han parlat cerdà: "Jo sempre he tingut el mateix parlar... i si trobes una altra persona per aquí, també parlarà igual."

L'Esteve el defineix com un "parlar més tancat, de poble" i reconeix que el jovent "ja parla d'una altra manera". Joves com el Raül, que és de Bellver, i que confirma que la parla s'està perdent.

El Raül creu que un dels motius pels quals s'està perdent el cerdà és perquè a les escoles i instituts només aprenen i parlen el català central:

"I si nosaltres encara sabem que en cerdà els verbs s'acaben amb 'i' és perquè els avis encara parlen així. Nosaltres els escoltem però no parlem igual."

Com apunta aquest jove de Bellver, una de les mostres d'identitat de la parla cerdana, més enllà de paraules i expressions, és aquesta terminació en "i" d'alguns verbs. Allà diríem "jo parli" en comptes de "jo parlo".

No podem acabar sense desvelar el significat de les altres tres paraules que hem apuntat al començament: pixarabent, bregafaient i sapandall.

Un pixarabent és algú que no para mai quiet i que va amb pressa a tot arreu; bregafaient s'utilitza per referir-nos a un problema o un maldecap; i, finalment, un sapandall és un trasto.