Campdevànol ret homenatge a l'ofici del metall amb murals que recreen la història del poble
Hi ha pobles que han construït la seva identitat al voltant del ferro. Campdevànol, un municipi de poc més de 3.000 habitants al Ripollès, n'és un. La forja i el metall han definit durant segles la vida d'aquesta població encaixada a la vall del Freser, i ara un ambiciós projecte artístic vol que es visibilitzin.
Dotze murals de grans dimensions –fan més de 17 metres d'alçària per 6 d'amplada– han pres forma a les façanes del barri de l'Estació durant els últims dies. Catorze artistes internacionals han treballat simultàniament, durant quatre dies, per transformar un barri sencer en un museu a l'aire lliure que s'inaugura aquest dissabte 27 de juny.
"El ferro està tan estretament lligat a la història de Campdevànol que ha donat feina a torners, serrallers, fargaires, forjadors, enginyers o ferrers", explica Oriol Lázaro, alcalde de Campdevànol.
Metall, cor i memòria col·lectiva
El nom del projecte, Cor d'Acer, condensa la seva raó de ser. L'acer és el material que ha donat feina i identitat a Campdevànol durant generacions. El cor és la metàfora triada per expressar la voluntat de revitalitzar un barri i preservar una memòria en risc de desaparèixer.
El ferro i els seus derivats és el que històricament ha donat i encara avui dona vida al nostre poble.
Els murals, ubicats al voltant de la plaça Melcior Vaquer, proposen un recorregut cronològic pels oficis vinculats al metall: des dels primers treballadors de la forja fins a la indústria contemporània. Soldadors, ferrers, traginers, electricistes... Tots tenen el seu lloc en aquest conjunt que vol funcionar com un relat visual col·lectiu.
Una triple experiència: art, realitat augmentada i realitat virtual
El que diferencia aquests murals d'altres festivals de muralisme a Catalunya és la capa tecnològica que hi ha al darrere. Cada obra incorpora codis QR que permeten activar experiències de realitat augmentada i realitat virtual. Els personatges pintats a les parets cobren vida, expliquen la seva feina i interactuen amb els visitants a través del mòbil.
"Els personatges dels murals expliquen la seva història i surten del mural per interactuar amb els visitants", detalla l'alcalde. El projecte s'articula també al voltant d'una plataforma web amb recursos didàctics per aprofundir en l'experiència, pensada especialment per a grups escolars i famílies.
Artistes de tot el món al Ripollès
Entre els catorze artistes que han participat en el projecte, n'hi ha de diverses parts del món. El mexicà David de León ha reflexionat sobre la mineria i el transport de materials. "Parlem sobre la mineria i el ferro, i m'ha tocat pintar una traginera; per això hi he afegit un burro portant fusta", explica.
Els creadors valoren especialment la coherència narrativa del conjunt. "El que es fa aquí és molt especial. Hi ha una temàtica clara, una guia que se segueix per pintar i que, al final, ens dona una narrativa gràfica i visual que el ciutadà pot seguir i sentir-s'hi identificat", afirma De León.
Un barri que s'hi ha bolcat
La creació dels murals no ha estat un procés aliè al veïnat. Durant els quatre dies de feina, els ciutadans han viscut un procés participatiu espontani. "Ha estat un procés que ha englobat tothom, des de petits fins a grans", celebra Lázaro. "Hi ha avis que s'aturaven a explicar records als artistes, nens i nenes que han pogut pintar esbossos que alguns creadors han fet seus", destaca.
Més de 100.000 euros, sense cost per a l'Ajuntament
El projecte supera els 100.000 euros de pressupost, finançats a través de diverses fonts: recursos propis de l'empresa promotora Grafftech i Sweet of Art, patrocinadors privats i fons europeus. L'Ajuntament hi ha contribuït a través de subvencions, sense impacte directe sobre les arques municipals.
L'art al carrer posa municipis despoblats al mapa
El model ja s'ha aplicat a altres municipis i ciutats catalanes com Penelles, Tarragona, Móra d'Ebre, Piera, Lloret de Mar, Premià de Mar, Sort o Tordera, entre d'altres, i cada projecte s'adapta a la identitat pròpia de cada lloc. Tot emmarcat dins el Festival Grafftech, un referent a escala regional i mundial que ha aconseguit ser un catalitzador econòmic de localitats amb risc de despoblament, sobretot rurals.
"Hi ha municipis on hem treballat la verema, la transhumància... depèn del que cada municipi vulgui, però ens adaptem i ho potenciem", explica Jaume Junqué, CEO del projecte.
La inauguració oficial és aquest dissabte 27 de juny a les dotze del migdia a la plaça Melcior Vaquer, amb la participació de les autoritats locals, Xavier Guitart, delegat del govern a Girona, Albert Tulleuda, director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, i el director del projecte artístic.