Camps i rius plens de contaminants eterns: l'escàndol del PFAS a les Ardenes franceses

El somni de vida d'una jove família belga al mes de gener se'n va anar en orris. El Sébastien i l'Anne Abraham ja eren agricultors al seu país i volien comprar una finca gran per vendre les verdures que cultivaven. 

Pocs quilòmetres més enllà de la frontera van trobar una granja ideal: 4 hectàrees i mitja de terreny, amb aigua de pou pròpia i una casa gran per als seus quatre fills, a més dels estables per poder-hi fer créixer l'aviram. 

Hi van dedicar tots els estalvis, es van endeutar i l'Anne es va demanar una excedència de la feina d'infermera a Luxemburg per poder-se dedicar també al cultiu de temporada: cols, patates, bledes, pastanagues, porros, apis, tomàquets de diferents espècies i, fins i tot, flors comestibles per als restaurants de renom de les Ardenes. 

Però a principis de juliol del 2025 la comarca es va revolucionar: l'Agència Regional de Salut (ARS) havia descobert que l'aigua dels rierols que alimenten una vintena de municipis dels departaments de les Ardenes i el Mosa tenien índex elevadíssims de contaminants eterns, els coneguts com a PFAS. De manera preventiva, doncs, van fer tancar les aixetes i els veïns es van quedar sense aigua potable. 

Els PFAS són substàncies químiques d'escala microscòpica que les depuradores d'aigua no són capaces de filtrar com si fossin partícules sòlides. Són de la família dels fluorats i el seu enllaç químic carboni-fluor no es trenca mai de manera natural. És per això que s'anomenen "contaminants eterns". L'exemple més conegut és el material antiadherent que es fa servir per revestir algunes paelles.

L'origen de la contaminació

En el cas de les Ardenes, les investigacions van concloure que la font de contaminació era una indústria paperera del poble de Stenay, riu avall. La gent de la zona recorda grans vessaments al riu, alguns dels quals amb episodis de canvis de color de l'aigua molt impactants. Des del 2024, l'empresa mare, Ahlstrom, ha fet tancar les portes de la planta francesa.

Els Abraham viuen als afores d'Haraucourt, un dels pobles afectats. Però ells estan a dalt d'un turó i fan servir aigua dels seus propis pous. Quan els tècnics la van analitzar van veure que la seva aigua estava tres vegades més contaminada que la de baix, al poble. Calia entendre, doncs, el perquè. 

Va ser fàcil de trobar. Els agricultors del poble van explicar que el 2012, el 2017 i el 2022 hi havia hagut expansions de fangs industrials als camps de la comarca. Fangs plens de químics que la paperera Stenay regalava a tothom qui els volgués i que moltes explotacions acceptaven gustosament per les seves aparents bondats com a fertilitzants. És una pràctica encara autoritzada a França aquest 2026, regulada sota certes condicions.

Arran de l'activitat econòmica com a cultivadors de verdures de proximitat, l'ARS va fer analitzar, doncs, alguns dels productes que els Abraham venien. "Les bledes havien assimilat molt els PFAS. Així que se'ns va prohibir comercialitzar-les", explica l'Anne Abraham al bell mig dels porros que han quedat sense collir.

Dilema moral i econòmic

Les autoritats sanitàries no els prohibien el cultiu, curiosament, sinó només la venda d'aquelles verdures amb alts índexs de contaminants. Però el dilema, moral i econòmic, es va imposar de seguida.

Al cap de pocs dies van decidir tancar el negoci. "Algunes varietats de tomàquets, per exemple, capten menys PFAS que d'altres", ens expliquen. Però el cost de les anàlisis en cada collita de cada un dels vegetals hauria d'anar a càrrec seu. 

Només fem venda directa i no podíem ser financerament estables venent només una part de la producció a un consumidor que, a més, tindria sempre el dubte de si el producte és realment sa.

El malson no va acabar aquí. Els Abraham van anar a viure a les Ardenes franceses el 2023 i en només tres anys els seus índexs de PFAS a la sang eren preocupants.

Seguiment mèdic pels índex de PFAS a la sang

Les autoritats sanitàries no els han donat dades concretes en cap document oficial i tampoc els fan cap seguiment mèdic. Però, pel seu compte, l'Anne ha llegit tota la bibliografia  que hi ha al món sobre aquest tema i casos similars al seu a Alemanya, Bèlgica, els Estats Units i el Canadà. 

"Si al Canadà, la gent es mereix un seguiment mèdic amb uns índex superiors a 40 nanograms per mil·lilitre de sang, el Sébastien té els índexs a 150 i la nostra filla petita a 300", ens explica. 

De moment, els dos nens i les dues nenes, de 6 a 15 anys, estan bé de salut, però afegeix com de passada que ella ha començat a tenir problemes de tiroides aquest últim any.

El drama familiar es va desbrossant a poc a poc en la conversa. Quan els preguntem si, al moment de comprar, sabien que la finca estava contaminada, ens diuen que no. I l'Anne de seguida afegeix: "Ell no tenia l'obligació de dir que havia tirat fangs industrials al camp, perquè, a més, es presentava com una cosa molt bona, molt fertilitzant, amb molta calç, excel·lent per a l'explotació de cereals."

"Ell" és l'antic propietari, que ha conservat tots els terrenys que envolten la finca. Davant els frondosos camps de colza i ordi que delimiten els terrenys de la finca, els Abraham ens expliquen indignats que el veí no només continua cultivant, sinó que també ven tot aquest cereal. 

Voldríem que, si a nosaltres se'ns han prohibit certes coses, aleshores es prohibeixin a tots els agricultors. Jo ja entenc que això tindria un impacte enorme, però cal ser coherent.

La denúncia dels Abraham està posada, no contra ningú en concret, sinó com a reclamació genèrica. És la justícia qui haurà de determinar qui és responsable de tot plegat: si la paperera o el mateix Estat per haver permès escampar fangs industrials amb PFAS. 

En tot cas, una desena d'alcaldies de la zona han fet el mateix, com la d'Haracourt. L'alcalde, Clément Panard, diu que ja han aconseguit finançament per pagar el filtre de carbó actiu que ha de permetre tornar a bombar aigua potable al poble. Però també busca responsabilitats.

El que volem evidentment és reparació, perquè avui les poblacions han estat condemnades a certes malalties. Hi ha una taxa de càncer bastant important al poble, i almenys tenim el dret de preguntar-nos si la vintena d'anys que s'han abocat fangs han afavorit la proliferació d'aquesta malaltia.