
Diumenge, a les 21.55
"Canvi climàtic: l'empremta humana", a "30 minuts"
Diumenge, a les 21.55, "30 minuts" emetrà la producció aliena "Canvi climàtic: l'empremta humana", l'últim reportatge d'aquesta temporada, que vol ser una reflexió sobre el canvi climàtic i l'emergència climàtica motivada per la intervenció humana sobre el planeta, tan decisiva com ho van ser els grans canvis geològics de la història de la Terra i, fins i tot, més irreversible per a la continuïtat de la humanitat.
19/07/2019 - 14.58 Actualitzat 19/07/2019 - 14.54
"Canvi climàtic: l'empremta humana" és una aproximació a la idea que la intervenció humana sobre el planeta és tan decisiva com ho van ser els grans canvis geològics de la història de la Terra, i, fins i tot, pot ser més irreversible per a la continuïtat de la humanitat que els fenòmens geològics que han anat canviant el planeta.
Un grup de geòlegs es va inventar, fa uns anys, una paraula per definir l'era en què més impacte està tenint sobre la Terra i en el clima l'acció de l'home: l'antropocè. Els científics que van batejar amb aquest neologisme la hipotètica era geològica que s'està vivint no es posen gaire d'acord a l'hora de fixar el seu inici. Uns afirmen que comença al segle XVIII amb la Revolució Industrial, i altres ho situen en l'explosió de la primera bomba atòmica, el 1945, a Nou Mèxic. Aquesta "època de la humanitat" es caracteritza per ser el període més càlid que ha viscut el planeta des de fa, almenys, 5.000 anys.
Cap a la fi de l'última glaciació, en el període de l'holocè, també es va viure una època càlida força llarga, però després d'aquest període les temperatures van anar baixant fins a tocar fons a la "petita era glacial", el període fred que va del segle XVII a començaments del XIX. La baixada global va ser d'1,3 graus. Els últims 200 anys, la temperatura del planeta ha augmentat de manera similar i la comunitat científica preveu que l'increment seguirà i pot superar un grau i mig i arribar fins i tot a dos graus d'augment global, i això, apunten, pot canviar el clima d'una manera dràstica i irreversible.
Que l'activitat humana genera efectes massius mundialment és un fet constatat, malgrat els negacionistes climàtics, que atribueixen l'escalfament del planeta a un cicle natural més.
Aquests negacionistes, influents i recolzats ara mateix pels governs d'algunes de les grans potències mundials (els EUA, la Xina, Rússia, el Brasil..) es mostren molt escèptics amb el mètode científic que vol provar el canvi climàtic amb fets objectivament verificables. Volen impedir, o si més no retardar, les accions acordades en les cimeres sobre canvi climàtic, creant dubtes o fent afirmacions que influeixin en l'opinió pública i, de retruc, en els governs que haurien d'aplicar els acords.
Durant aquest antropocè s'ha vist i es veurà l'extinció massiva d'espècies provocada per l'acció humana, i l'augment de malalties lligades a la contaminació de l'atmosfera i de les aigües i el sòl. Els efectes d'aquesta pujada de temperatura faran impossible qualsevol tipus de vida en alguns llocs del planeta, per desertització o per inundació, i això ja està provocant el desplaçament de poblacions cap a altres llocs: són els "refugiats climàtics".
A la Terra, hi viuen, ara mateix, 7.700 milions de persones, i aquesta explosió demogràfica no es preveu que s'aturi, com a mínim a curt i mitjà termini. Els gasos d'efecte hivernacle contribueixen a l'escalfament global, però també augmenten l'acidificació de l'atmosfera pel diòxid de carboni i, a conseqüència d'això, dels oceans: afecten de manera irreversible moltes espècies marines. S'està exposant la natura a un estrès en el mateix moment que n'augmenta la producció per abastir una població insaciable, i per fer-ho es desforesten selves com les del Brasil i Indonèsia, els dos grans pulmons del planeta.
Perquè continuï sent possible la vida dels 9.000 milions de persones que serem d'aquí a no res, caldrà que, més aviat que tard, es canviïn radicalment les formes de producció agrícola i ramadera, que s'opti per una mobilitat diferent, menys contaminant, que es deixin de fer servir combustibles fòssils i s'aprofitin les noves tecnologies que hem creat. En definitiva, canviar radicalment i per sempre la manera de viure i de consumir.
No es tracta de salvar el medi natural com si fos una cosa aliena a nosaltres, perquè nosaltres també som medi natural.
Un reportatge d'Alexander Oey
Imatge: Maarten Kramer
Una producció de VPRO
Avui és notícia
El govern prorrogarà els pressupostos, però espera negociar-ne de nous amb ERC i els Comuns
Epidèmia de grip: baixen els casos, però el nombre de contagis es manté alt
Els drons, l'arma més letal de la guerra d'Ucraïna: provoquen el 90% dels morts
Graven d'amagat soldats israelians matant a boca de canó un palestí de 16 anys a Cisjordània
Tensió a Badalona entre manifestants a favor i en contra dels desallotjats de l'Institut B9