Carolina Yuste: "Parlar en català no és tan difícil com diuen"

Carolina Yuste va estar tres mesos rodant "Saben aquell" a Barcelona. Durant aquest temps, va fer classes de català: "No només volia dir la frase del guió, com un papagai: volia poder improvisar", ha explicat l'actriu. Aquestes lliçons i un any vivint a Barcelona li van servir per parlar-lo amb fluïdesa: "No és tan difícil com diuen. Teniu les es obertes i tancades, que em costen una mica, però bé."

L'actriu també ha comentat: "És molt divertit poder interpretar en una altra llengua. El català em donava un altre temps, el meu cor i el meu cos feien una cosa més pausada."

Una història real, recent i dolorosa

"La infiltrada", protagonitzada per Carolina Yuste i Luis Tosar, explica la història d'una policia nacional que es va infiltrar a la banda terrorista ETA. "És molt delicada de fer. Ho vaig acceptar perquè em va trucar l'Arantxa Echevarría, amb qui ja he fet quatre pel·lícules i me l'estimo", ha reconegut l'artista, i ha afegit: "Penso que és una història que s'ha d'explicar amb molta cura i respecte. Encara hi ha moltes ferides".

 

També ha volgut assenyalar que, malgrat tot, és important recordar i parlar de la història de la nostra societat. L'estrena és el divendres 11 d'octubre.

El film està basat en la història real d'Aranzazu Berradre Marín, pseudònim amb què una jove policia nacional, de només 20 anys, es va infiltrar a ETA durant vuit anys. Berradre va haver de tallar totalment els llaços amb la família i els amics. "Em quedava molt lluny, em costava d'entendre. Em semblava una bogeria", ha reconegut Yuste.

Superar l'assetjament escolar

"Crec que he pogut perdonar", ha dit l'actriu. Ha explicat que a l'escola va patir assetjament i que es va veure obligada a marxar del centre: "Els docents no van fer una merda per ajudar-me, sincerament."

Carolina Yuste ha codirigit una obra que parla del tema: "No és que necessités parlar d'això, però és una cosa que encara em remou d'estómac, i tinc una germana de 16 anys i no vull que es repeteixi la història." I ha afegit: "En aquesta funció parlem del dolor i de la ferida, però també de les xarxes de suport i de la gent que t'estimarà pel que ets."

 

La convidada ha reflexionat sobre les persones que assetgen: "També hem de mirar les persones que exerceixen la violència. Hi ha casos i casos, però un nen de vuit anys, deu anys, és impossible que sigui un monstre. Alguna cosa passa, alguna ferida té."

Creu que tractar les dues parts és la clau per aconseguir el canvi: "Així potser generarem una societat millor, més maca i més justa."