Carta als analfabets emocionals

La paraula 'emoció' ve del llatí 'movere' i significa "treure enfora el que es porta dintre". L'emoció ens mou a l'acció i ens commou, en positiu o en negatiu. La violència moltes vegades és conseqüència de la incapacitat per regular el malestar emocional (la ira, la ràbia, l'enuig, la còlera, la frustració) i és el que ens passa quan som molt petits o si som grans, quan som uns analfabets emocionals.

Per això és tan important l'educació emocional a l'escola, per ajudar els nens i joves a regular les emocions i prevenir així conflictes, violència, ansietat, estrès i depressió. És essencial el paper del professorat per canalitzar les emocions dels alumnes, que en prendre consciència de les seves emocions, tal com demostren diversos estudis, milloren el rendiment acadèmic i la convivència amb els altres.  

I ara deixeu-me fer una lectura de l'actualitat política en clau d'emocions.

Quina és l'emoció que sent qui ha d'anar a declarar i no té clar si serà o no inculpat? Por, ansietat, angoixa. I la de qui passa d'una responsabilitat a l'administració a la presó? Perplexitat, decepció, temor, patiment. I la de la seva família? Desconsol. Quina és l'emoció de qui marxa a l'estranger perquè creu que si es queda acabarà entre reixes? Culpa, tristesa. I la dels que creien que aquest és un país pacífic i demòcrata on es pot parlar de tot? Desil·lusió, desconcert. Quina és l'emoció dels que només veuen en l'altre un enemic a batre? Ràbia, enuig, odi i falta d'empatia. I quina és l'emoció que hi ha entre els uns i els altres: confusió, desesperança i desànim.

En definitiva, un mar d'emocions. No parem prou atenció a les emocions, als climes emocionals tòxics i als perills dels contagis emocionals, i ens deixem manar per autèntics analfabets emocionals. Si us plau, una mica més d'educació emocional!