Cas "d'èxit" d'inclusió en una escola del Bages: "Hem après a ajudar en Daniil i a incloure'l al grup per ser un més"

ACN Sant Joan de Vilatorrada - L'escola inclusiva ha estat objecte de debat des que, fa vuit anys, es va publicar el decret que la regula. Tanmateix, a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) hi ha el cas d'un alumne que demostra que, amb els recursos adequats, l'èxit és possible. Es tracta del Daniil, un noi amb autisme que aquest curs finalitza la primària, i que ha passat de no comunicar-se i, com a conseqüència, tenir conductes agressives a seguir el dia a dia a l'aula. "Hem après a ajudar-lo i a incloure'l al grup perquè sigui un alumne més", destaca Aitana Alcaraz, una de les seves companyes. Docents i professionals que l'han acompanyat destaquen que ha estat possible gràcies a "un canvi de mirada", que ha implicat l'ús de suports especialitzats.

"El grup del Daniil ens ha ajudat moltíssim. Els nens, les nenes i el tutor són clau. Més importants que nosaltres", apunta en declaracions a l'ACN Anna Casagolda, mestra del Suport Intensiu d'Escolarització Inclusiva (SIEI) a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada. Reconeix que al principi hi havia temors de si tindrien les eines necessàries perquè el Daniil pogués estar bé a la l'escola ordinària. "Posar-se a la pell del nen i donar-li seguretat" va ser clau, destaca. Després, el Damil ha pogut fer "de tot", assegura satisfeta. Segons explica, al principi el problema era conductual, i això venia donat perquè l'infant no es podia expressar. Van començar utilitzant pictogrames, després els van acompanyar amb el gest, i finalment amb la veu.

L'escola Joncadella ha comptat amb el suport del Centre d'Educació Especial Proveïdor de Serveis i Recursos (CEEPSIR) d'Ampans. El centre desenvolupa programes i serveis de suport a l'escolarització d'alumnes amb necessitats educatives especials als centres d'educació ordinària de la comarca del Bages, el Moianès i el Solsonès. La responsable d'aquest servei, Alba Cortina, explica que a l'escola Joncadella "s'han alineat els objectius i les voluntats". Per ella, el cas d'èxit concret d'un alumne ha esdevingut "un salt qualitatiu" per als seus companys i per a l'escola en general. Cortina destaca que el decret "donava eines" per poder actuar de forma "diferenciada", i així ho han fet.

Per Cortina, amb "una bona organització" dels recursos que tenen tant centres d'educació especial com escoles, "es podrien tenir escoles molt més eficients i molt més bolcades en la inclusió educativa de l'alumnat en general". La responsable afegeix que treballar de manera "alineada" és un "èxit assegurat, en menor o major mesura". "Hem de fer una bona lectura de la realitat, i en base al que tenim, hem d'aplicar plans amb suports diferenciats per introduir el criteri de l'equitat educativa", afegeix.  

La responsable del CEEPSIR d'Ampans posa en valor que l'escola d'educació especial és un recurs "importantíssim" dins el sistema educatiu "que s'ha d'utilitzar quan toca". "No ha de ser un recurs ni final, ni en el moment en què ja no ens en sortim". "Les escoles d'educació especial tampoc volem ser això", i afegeix que volen ser "un recurs útil que pot funcionar de manera permanent, si un alumne està greument afectat, o temporal, i garantir el retorn al sistema ordinari".

De la seva banda, la directora de l'escola Joncadella, Montse Pujolar, explica que des del primer moment van tenir clar que calia formar-se per donar "una educació de més qualitat". No per un únic alumne, "sinó per a tots". I això és el que els ha permès assistir a aquests assessoraments, tant interns com externs, que han fet de la mà dels professionals de l'educació especial.

Pujolar reconeix que el "camí no ha estat fàcil" i és conscient que no totes les experiències són d'èxit com la d'en Daniil. "Però aquesta ho és amb totes les lletres de l'abecedari i n'estem orgullosos". Això, afegeix, els dona la sensació "que tot és possible".

Segons dades del Departament d'Educació, es calcula que a Catalunya hi ha 35.000 alumnes amb necessitats especials entre Primària i Secundària.

Els companys de classe, un puntal de l'èxit

Aconseguir la plena inclusió a l'aula per part del Daniil no hagués estat possible sense la participació dels seus companys. Alguns d'ells, com Oriol Rodríguez, desconeixien totalment què era l'autisme. "Ell m'ha ajudat a entendre com són les persones amb autisme i també m'ha ajudat a respectar-les", destaca.

L'any que ve, amb el pas a secundària, ja no es veuran amb el Daniil, perquè anirà a un centre especial. "No serà el mateix sense ell", assenyala Rodríguez. N'hi ha d'altres, com Asier Zafrilla, que valoren l'esforç que ha fet el Daniil per evolucionar. "Tot aquest temps que hem estat amb ell ha après a estar millor, ja no s'altera tant, i treballa molt millor que abans". De fet, Zafrilla explica que quan va començar l'escola, a vegades li costava a estar amb ell, però amb el pas del temps ara li agrada i es diverteix jugant amb en Daniil. Per això, assegura, també el trobarà a faltar amb el canvi a l'institut.

Yael Gómez, una altra de les companyes, diu que ha estat "molt gratificant" veure com amb el pas dels anys en Daniil ha millorat a l'hora de parlar i de fer-se entendre. "L'ajudem, i està millorant molt. Ara ja parla amb tots", destaca. Gómez veu just que persones que tenen condicions com les del Daniil puguin ser a l'aula: "Encara que tingui un problema és una persona i té dret a estudiar en una classe normal i corrent".