Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més bars i restaurants de l'Estat

Segons l'Anuari Econòmic d'Espanya 2005, elaborat pel Servei d'Estudis de La Caixa, a l'Estat existeixen prop de 321.000 activitats de restauració. Això implica una mitjana de 135 habitants per cada bar, cafeteria o restaurant. Aquesta tendència desapareix a les ciutats grans, on el nombre d'establiments baixa pel que fa als nivells relatius. És a dir, les províncies de Madrid, Barcelona, València i Sevilla són de les que tenen menys bars i restaurants en relació amb el seu nombre d'habitants. Concretament, Barcelona en té un per cada 165 ciutadans, un nivell superior a la mitjana espanyol però totalment lògic. En canvi, províncies menys poblades, com Àvila o Segòvia, són les que disposen de més bars i restaurants, amb un establiment d'aquest tipus per cada 88 i 89 habitants, respectivament. Girona apareix en tercera posició, amb un per cada 90 habitants. Per comunitats autònomes, les Balears i Cantàbria se situen al capdavant, amb un bar per cada 92 i 98 habitants. Catalunya en té un per cada 142 i és la segona comunitat en termes absoluts, amb gairebé 48.000 bars. Si s'aplica l'índex de restauració i bars de l'any 2003, que s'elabora en funció de l'impost d'activitats econòmiques (IAE), Catalunya ocupa una posició de privilegi. Segons aquest indicador, que reflecteix el pes relatiu de l'activitat de restauració, el nostre país té l'índex més alt de l'Estat, amb un total de 15.872 punts, seguit d'Andalusia i Madrid. Un cas a part el constitueixen les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, que amb 255 i 194 ciutadans per establiment, són les més endarrerides en aquest tipus de negocis.