Catalunya és un dels 10 països del món on es fan més assajos clínics

A la Magdalena Haro li van diagnosticar un càncer de pulmó amb metàstasi ara fa sis anys. Quan li van trobar el tumor feia un parell d'anys que havia deixat de fumar per segona vegada. Explica que li va costar molt, però està contenta d'haver-ho aconseguit: "Si no, no seria aquí", diu a Catalunya Ràdio. Avui la Magdalena és una de les milers de voluntàries que participen en un assaig clínic per trobar nous tractaments contra el càncer:

"Si no tinc diners, puc col·laborar amb el meu cos i que investiguin."

Catalunya és un dels 10 països del món on es fan més assajos clínics, només per darrere dels Estats Units, el Canadà, França i el Regne Unit. Avui, 20 de maig, Dia Internacional de l'Assaig Clínic, els centres catalans tenen en actiu 1.242 estudis experimentals per provar nous tractaments, segons l'últim informe de la BioRegió de Catalunya. Això situa el país en la posició número 9 mundial i la sisena a Europa.

El director general de Biocat, Robert Fabregat, que promou el sector de les ciències de la vida i la salut a Catalunya, explica les claus de l'èxit:

"Tenim la suma de diferents ingredients amb un nivell prou bo d'excel·lencia: un sistema públic molt potent, això no passa a molts països del món, però, a més, amb una recerca molt bona i amb una emprenedoria amb caràcter de buscar noves teràpies, tecnologia i innovació."

Les farmacèutiques són les que impulsen la majoria d'assajos clínics. Més de la meitat de les multinacionals d'aquest sector, com Novartis, Roche i Pfizer, tenen seu a Catalunya.

Més de la meitat de teràpies experimentals són en càncer

La recerca en oncologia representa la meitat de la investigació clínica, molt per davant de la investigació en altres àmbits com la salut cardiovascular, l'oftalmologia i la neurologia. Actualment, Catalunya participa en 606 assajos, una dada que situa el país en la quarta posició del rànquing europeu i en la sisena posició mundial.

Els centres catalans participen en 3 de cada 4 assajos clínics que es fan a Espanya. En un de cada dos, si parlem de càncer. L'hospital que més assajos clínics fa és el Vall d'Hebron. La cap del grup de tumors toràcics del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), Enriqueta Felip, explica per què Catalunya és líder en assajos clínics:

"Atraiem molt la possiblitat de fer estudis clínics de forma rigorosa i amb qualitat. Som molt competitius, tenim el potencial de fer estudis clínics, que sempre respresenten possibilitats d'innovació."

El VHIO va participar l'any 2022 en 696 assajos clínics, entre els quals hi ha l'estudi internacional IMpower 010, liderat per la doctora Felip, amb més d'un miler de voluntaris en una vintena de països de tot el món:

"Agrair d'una forma molt sincera tota la generositat dels pacients i famílies que decideixen participar en estudis clínics, perquè potser no coneixem tota les toxicitat d'un fàrmac i molts cops també implica més visites a l'hospital."

Els resultats van demostrar que un nou fàrmac d'immunoteràpia reduïa el risc de recaiguda en persones amb el tipus més comú de càncer de pulmó, després d'haver estat operats del tumor i haver rebut quimioteràpia. L'estudi va permetre l'aprovació de l'atezolizumab per part de les agències reguladores nord-americanes i europees.

Quatre fases per assegurar la seguretat i l'eficàcia d'un tractament

Un assaig clínic és un experiment en persones per provar la seguretat i l'eficàcia d'un fàrmac i avaluar si un tractament nou funciona, quins efectes secundaris té, si els beneficis superen els riscos i quins malalts tenen més números de beneficiar-se'n. Això és el que es va fer, per exemple, amb les vacunes de la covid. La doctora Felip deixa clara la importància de preservar la seguretat dels voluntaris:

"La seguretat dels pacients és el més important en tot moment, perquè moltes vegades avaluem fàrmacs nous que per primera vegada analitzem en persones."

Però les proves en persones no es fan a cegues. Abans els investigadors fan experiments en animals i cèl·lules humanes al laboratori, en el que es coneix com a assajos preclínics. Si tot surt bé, aleshores es prova en humans.

Tots els assajos clínics consten de quatre fases. La primera avalua la seguretat del nou medicament i es fa amb pocs voluntaris. Els investigadors analitzen en desenes de participants, habitualment sans, els efectes secundaris i la tolerància de la nova teràpia. En oncologia, la fase I es fa en persones amb càncer. Si tot va bé, es passa a la següent fase.

El número de participants en un assaig va augmentant a mesura que se superen les següents fases fins a arribar a milers de voluntaris. Els resultats de la fase III determinen l'aprovació d'un nou medicament per part de les agències reguladores. A la quarta i última fase d'un assaig clínic, el fàrmac ja està comercialitzat i els responsables de l'assaig clínic fan un seguiment dels efectes secundaris a llarg termini en la població general.