Catalunya Música transmetrà l'òpera "Elektra" des del Gran Teatre del Liceu

Interpretaran "Elektra" Eva Marton, Deborah Polaski, Melanie Deiner, Graham Clark i Albert Dohmen, entre d'altres, amb el Cor i l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Els dirigirà Sebastian Weigle.
"Elektra", de Richard Strauss, és una òpera en un acte, escrita sobre un llibret d'Hugo von Hofmannsthal, que està basat en la tragèdia homònima de Sòfocles. Strauss, que el 1903 havia vist a Berlín la versió de la tragèdia grega d'"Elektra" d'Hofmannsthal, va decidir convertir-la en òpera i així va ser com va començar una estreta col·laboració amb l'escriptor austríac que va durar vint anys amb resultats esplèndids.
El text va atraure Strauss per la violència extrema amb què s'expressen les passions i per la força i el caràcter d'uns personatges que ens duen a la Grècia arcaica i ferotge de les tragèdies clàssiques, en un paisatge despullat i aspre, lluny dels models clàssics de Winckelmann i de l'humanisme de Goethe, alhora que presentava un tractament modern del mite amb elements de la psicoanàlisi. Aquest plantejament s'ha de relacionar amb la irrupció en aquell temps de l'expressionisme al món germànic, fet que marca d'una manera evident el text i la música.
L'argument de l'òpera gira al voltant d'Electra, protagonista absoluta de la tragèdia, que viu, presonera al palau dels Atrides, amb un únic objectiu: venjar la mort del pare, Agamèmnon. En el seu retorn victoriós de la guerra de Troia, Agamèmnon és assassinat per la seva esposa i mare d'Electra, Clitemnestra, i per l'amant d'aquesta, Egist, amb l'objectiu d'apoderar-se del tron de Micenes. Vestida amb parracs i embriagada d'odi, Electra vaga pel palau esperant de manera obsessiva l'arribada del seu germà Orestes, que ha d'acomplir l'acte exterminador. Intenta inúltiment obtenir la complicitat i l'ajuda de la seva germana Crisotemis, però ella només vol oblidar tot el que ha passat i casar-se i tenir fills.
En una colpidora escena, Electra s'encara amb la seva mare, envellida i patètica, que intenta despertar la pietat de la filla rebel confiant-li les espantoses nits d'insomni i les inútils ofrenes als déus. La notícia de la mort d'Orestes resulta falsa, el germà acaba tornant i, després d'un commovedor retrobament amb Electra, compleix finalment el seu cruel destí matant la mare i el seu amant Egist.
Aleshores Electra, dominada per una emoció incontenible, es lliura a una dansa ritual fins que no pot resistir la salvatge alegria que romp el seu cor i cau morta.