Catalunya supera el miler de fosses de la Guerra Civil i el franquisme documentades arreu del país
90 anys després de l'inici de la Guerra Civil, la recerca de fosses comunes i de desapareguts en el conflicte no s'atura amb l'objectiu de dignificar les víctimes i retornar les restes als seus familiars.
En l'últim any, el mapa que elabora la direcció general de Memòria Democràtica del Departament de Justícia ha sumat una quarantena de punts nous, sobretot a la zona de combat del Segre i de l'Ebre, on hi podria haver morts en batalla o en hospitals, assassinats a la rereguarda o afusellats per la dictadura franquista.
Amb les noves incorporacions, s'ha superat el miler de fosses localitzades a Catalunya, una xifra difícil d'imaginar fa uns anys, segons l'historiador Juli Cuéllar.
És una xifra bastant increïble, tenint en compte que l'any 2003 o 2004, quan només se n'havien documentat 17, es pensava que això es resoldria en un tres i no res.
La xifra de fosses comença a créixer exponencialment a partir del 2017, quan s'implanta el primer pla de recerca sistemàtica de la Generalitat.
Mig miler de fosses practicables
Els historiadors han anat documentant una fossa comuna rere l'altra fins a superar el miler, relacionant fets, llocs i persones. Es calcula, però, que només es podrà actuar en la meitat.
I això, segons el director general de Memòria Democràtica, Francesc Xavier Menéndez, perquè n'hi ha que han desaparegut, perquè s'hi ha construït a sobre, perquè les han vandalitzat o perquè durant la dictadura franquista es van traslladar les restes que hi havia al Valle de los Caídos, actualment la vall de Cuelgamuros.
Feina diària i excavacions simultànies
L'exhumació de fosses la va iniciar la Generalitat republicana durant la mateixa Guerra Civil, però la recerca de tombes i de desapareguts s'ha disparat en els últims 9 anys, amb 113 fosses destapades, les últimes 60 entre el 2023 i el 2025.
S'ha actuat, entre altres punts, a Ascó, Miravet, Gandesa, Ullastrell, la Bisbal de Montsant, Castellnou de Bages, Artesa de Segre o Abrera.
"S'excaven fosses cada dia" i de vegades es treballa de manera simultània en més d'una, assegura el director general de Memòria Democràtica.
Per saber on s'ha d'actuar, l'historiador Juli Cuéllar assenyala que tenen molt en compte les dades que aporten els familiars dels desapareguts.
Una informació que creuen amb documentació d'arxius municipals i militars per mirar de saber si eren membres, per exemple, de determinades unitats militars o si els van atendre als hospitals de campanya o a la primera línia d'evacuació.
Fins ara, s'han exhumat 140 fosses arreu del país i s'han recuperat un miler de cossos enterrats, que podrien ser d'alguna de les 8.000 persones que consten al cens de desapareguts.
Segons l'antropòloga Antònia Carvajal, la immensa majoria de les restes que s'han extret són de soldats republicans d'entre vint i poc més de trenta anys, però també n'hi ha de més joves, de la lleva del biberó.
La restitució de les víctimes
Es prioritza l'excavació d'aquelles fosses que estan més ben localitzades i documentades, les que tenen més risc de desaparèixer i, sobretot, les que tenen familiars que han donat mostres d'ADN que es poden creuar amb les de les restes.
Seguint aquests criteris, l'excavació de la fossa de repressió d'Abrera, d'on s'han tret 15 cossos de represaliats pel franquisme a finals del 2025, és una de les que pot donar bons resultats.
Si tot encaixa, es podran retornar les restes dels represaliats d'Abrera a les seves famílies, com es va fer l'any passat amb el soldat republicà Julio Lizana.
Lizana l'han enterrat al cementiri de Claravalls, a l'Urgell, 87 anys després de morir a Bellprat per l'impacte d'un explosiu quan intentava frenar l'avenç de l'exèrcit franquista. El del Julio és el 27è cos exhumat que s'identifica gràcies a les mostres d'ADN.