Caurà Orbán? Hongria vota avui en unes eleccions de resultat incert
Hongria celebra aquest diumenge unes eleccions legislatives clau que decidiran la continuïtat, o no, del primer ministre Viktor Orbán, imbatut des del 2010.
És el líder d'un país de la Unió Europea que fa més temps que és en el càrrec.
El principal rival d'Orbán és l'advocat conservador Péter Magyar, que ha aglutinat en un sol partit, el Tisza, totes les formacions que volen fer fora del poder Orbán.
"Hi haurà un canvi de sistema"
Tant Orbán com Magyar han votat a primera hora.
Després de dipositar el seu vot, Magyar ha dit que Tisza guanyarà les eleccions perquè "milions d'hongaresos faran història en elegir entre Orient i Occident".
"Ningú ha de tenir por", ha afegit, després d'assegurar que "hi haurà un canvi de sistema a Hongria" i que "l'estat mafiós ja no té poder sobre cap ciutadà hongarès", en una clara referència al govern d'Orbán.
A més, Magyar ha demanat a la ciutadania que informi de qualsevol irregularitat que es trobin durant la jornada electoral. "El frau electoral és un delicte molt greu", ha afegit.
Tretze hores per votar
Els 10.243 col·legis electorals repartits arreu del país obren durant tretze hores, entre les 6.00 i les 19.00 (la mateia hora a Catalunya). Fins a 8,1 milions d'hongaresos estan cridats a votar per elegir els 199 diputats del Parlament.
Hongria té un sistema electoral mixt, en què cada votant emet dos vots: un per elegir el seu representant local en una de les 106 circunscripcions, i un altre per elegir els 93 escons restants entre cinc llistes d'àmbit estatal.
A les 9.00, segons les primeres dades, ha hi havia hagut una participació record, del 16,89%, per sobre del rècord l'assolit el 2018, del 13%. Fa quatre anys, en canvi, a aquesta hora havien votat un 10,3% dels electors.
A Hongria no es publiquen projeccions de vot quan tanquen els col·legis. Es preveu que a partir de les 22.00 es tindrà un recompte avançat del vot, amb més del 90% escrutat.
Una pedra a la sabata
Si es fes una enquesta sobre quin resultat electoral desitgen a Hongria els caps d'estat i de govern europeus, la resposta seria aclaparadora.
La grandíssima majoria veuria amb bons ulls un relleu al capdavant del país: Viktor Orbán fa massa temps que és una pedra a la sabata.
El motiu principal i el més recent, el bloqueig dels bloqueig dels 90.000 milions d'euros amb què la UE volia ajudar Ucraïna. Però l'enfrontament amb les institucions europees ve de lluny...
LGBTIQ+, immigració i extrema dreta
Fa anys que Orbán, gran defensor de la família tradicional, intenta retallar els drets del col·lectiu LGTBIQ+. Una animadversió que va assolir la seva màxima expressió amb l'intent de prohibició de la darrera manifestació de l'Orgull a Budapest.
L'intent de censura li va sortir malament i la polèmica finalment va aplegar més gent que mai, 200.000 persones, segons els organitzadors.
La proximitat del primer ministre hongarès tant cap a Vladímir Putin com cap a Donald Trump és manifesta. Fa anys que la flor i nata dels moviments d'extrema dreta, tant els europeus com el MAGA dels Estats Units, és rebuda amb els braços oberts a Budapest.
La visita recent de suport del vicepresident nord-americà, J. D. Vance, en la recta final d'aquestes eleccions n'és el millor exemple.
L'especial relació amb la Rússia de Vladímir Putin fa temps que és un altre motiu de preocupació, sobretot a Brussel·les. De jove, Orbán renegava dels soviètics. Hi ha qui encara recorda quan, el 1989, feia discursos en què demanava que els russos marxessin d'Hongria.
En l'actualitat, però, l'Hongria d'Orbán sembla més aviat l'informador i executor de les ordres del Kremlin. És el que sembla demostrar el darrer escàndol que ha involucrat el ministre d'Exteriors, Péter Szijjártó, que ha acabat admetent que informa els russos abans i després de les reunions a què assisteix a Brussel·les.
Orbán també s'ha destacat per liderar els moviments contraris a la immigració. De fet, ha estat condemnat per la justícia europea per incomplir el dret d'asil.
Juntament amb Itàlia, va ser un dels primers a exigir que les peticions d'asil es gestionessin en centres fora d'Europa, una proposta que, per altra banda, la UE actualment està començant a aplicar.
Unes eleccions poc justes
Però si un retret fa temps que pren força és que a Hongria el terreny de joc electoral no és equitatiu. És el que diuen els informes dels observadors electorals de l'OSCE, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa.
Els principals retrets són que Orbán controla completament tant l'estat com els mitjans de comunicació oficials. També se l'acusa d'haver modificat la composició dels districtes electorals.
Uns canvis que, segons els seus rivals, li han servit per beneficiar exclusivament el seu partit, el Fidesz.
Un resultat impossible de predir
En aquestes eleccions, el principal rival d'Orbán és l'advocat i antic membre del Fidesz Péter Magyar. D'ideologia conservadora, ha creat un partit transversal, el Tisza, per fer fora Orbán del poder.
És tan transversal, que, de fet, ja hi ha qui augura que, en el cas hipotètic d'una victòria, difícilment sobreviurà a la quantitat de sensibilitats dispars que s'hi apleguen. Però, tot i així, el resultat electoral continua sent incert.
Les enquestes fa mesos que situen Magyar per davant d'Orbán. A Hongria, però, això no sempre es trasllada al resultat electoral. De fet, el 2022 el bloc format per l'oposició, segons les enquestes, tenia opcions clares de victòria.
Orbán, però, amb un 54% del vot popular, es va assegurar la màxima victòria d'un partit a Hongria des de la caiguda del comunisme. Dels 199 escons del Parlament, el Fidesz finalment en va ocupar 135.
La mida de les circumscripcions electorals
El Fidesz va emprendre la reforma del sistema electoral el 2010, assentant les bases, segons l'oposició, per a les seves victòries posteriors. Va reduir el nombre d'escons del Parlament hongarès i va tornar a dibuixar el mapa electoral del país amb 106 circumscripcions electorals. Ho va fer, però, amb mides molt dispars, que han estat criticades repetidament per l'OSCE i els seus observadors.
Les circumscripcions més grans es van dibuixar sobre els feus electorals de l'oposició, mentre que les més petites van recaure en àrees lleials amb el Fidesz. Això per què és important? Resulta que qui guanya a la circumscripció electoral per majoria simple entra directament al Parlament.
Així és com a Hongria es decideixen 106 dels 199 escons. La resta, 93, es decideixen de forma proporcional a través del vot a la llista del partit.
El turisme electoral, la gota que fa vessar el got
Per acabar-ho d'adobar, Orbán va aprovar l'any 2021 el que s'ha acabat anomenant "turisme electoral". Permet que els hongaresos es registrin voluntàriament en qualsevol altra circumscripció, encara que no hi visquin. Un cop registrats hi poden votar i el seu vot compta en aquell altre districte electoral.
L'acusació de l'oposició és clara: si el Fidesz, amb tot l'aparell de l'estat al darrere, sap on el resultat es preveu més ajustat, l'únic que fa falta és convèncer un bon nombre de votants perquè es traslladin a aquella circumscripció per decantar la balança.
Tot plegat, un panorama en què el resultat, amb les enquestes a la mà, es fa difícil de predir. O potser tot el contrari, un resultat d'allò més previsible.