Cent anys del terratrèmol de la Vall d'Aran del 1923, el més important a Catalunya des que hi ha registres instrumentals

Aquest diumenge es compleix el centenari del terratrèmol més important a Catalunya des que tenim registres instrumentals, a inicis del segle XX. Va ser el 19 de novembre del 1923 a l'Aran, i va tenir una magnitud d'entre 5,2 i 5,6. Es va originar a la falla nord de la Maladeta.

El sisme no va causar cap víctima mortal ni ferits, però sí que van morir alguns animals en esfondrar-se un estable. També es va enfonsar parcialment el campanar de l'església de Sant Joan d'Arres i l'antiga capella dera Mair de Diu de l'Artiga de Lin. Es van reportar esquerdes a moltes cases i caigudes de teules i xemeneies, segons recull aquesta nota commemorativa del govern.

Sismicitat moderada

Catalunya és una zona de sismicitat moderada, en estar situada en una zona de col·lisió entre les plaques tectòniques d'Europa i Àfrica. S'hi registren anualment una mitjana de 1.000 terratrèmols, la gran part dels quals no arriben a ser percebuts per la població. Els sismes es poden produir en qualsevol indret del país, però són més freqüents al Pirineu, a la Selva i a la zona costanera.

Cada any es produeixen de mitjana cinc sismes de magnitud superior a 3. Cada dos anys i mig es registra un terratrèmol de magnitud superior a 4 i, aproximadament cada 30 anys, un de magnitud 5.

Els terratrèmols més greus de què es té constància a casa nostra van ser el del 1373 a la Ribagorça, de magnitud 6,2, i el del 1428 al Ripollès, de magnitud 6,5.