Ceps que apaguen incendis: què són les vinyes de foc i per què ajuden a contenir les flames
La vinya no només és un dels motors econòmics del país, sinó que també funciona com a infraestructura territorial de prevenció i extinció d'incendis. Ara que els focs són més extrems per culpa del canvi climàtic, l'abandonament de les zones rurals i la falta de gestió dels boscos, a 3CatInfo analitzem amb productors i bombers com aquest cultiu és un dels millors aliats mediambientals i protectors del territori.
La vinya és patrimoni cultural. És país, és identitat. Però també és escut i protecció. És eina de combat contra els incendis. I aquest estiu n'hem tingut un parell d'exemples molt clars. Un, a Tiana, al Maresme, després de l'incendi del 26 de juny que va cremar una cinquantena d'hectàrees forestals a la zona.
La vinya va evitar que les flames fessin mal al Parc de la Serralada Litoral, i va esdevenir punt tàctic per als Bombers.
L'alcalde del municipi, Isaac Salvatierra, reconeix el paper decisiu que hi va jugar aquest cultiu ancestral: "La vinya també és prevenció d'incendis forestals. Estem recuperant la vinya al nostre municipi i avui hem vist que el flanc d'Alella s'ha aturat per aquest mosaic agroforestal."
"Serveix per prevenir i per treure combustible al foc, i crec que és el missatge que ens donen els nostres pagesos, que reclamen recuperar la terra i recuperar aquells paisatges de fa anys", assegura.
Una vinya que també va ser estratègica en l'onada de focs al Pla de Manlleu, al terme municipal d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp, que van deixar més de 200 hectàrees forestals cremades. La vinya va evitar que se'n cremessin moltes més.
Quico Figueras, president de l'Agrupació d'Agricultors del Pla de Manlleu, explica com van anar encerclant el foc per desviar-lo cap on volien: "La idea va ser anar dirigint el foc tant com es podia cap a la vinya perquè sabíem que allà es pararia. I, evidentment, va ser d'aquesta manera."
"La nostra zona la vam perimetrar i són unes 8.000 hectàrees de zona forestal on treballem entre 42 famílies unes 750 hectàrees. Aproximadament un 10% del territori són vinyes, que moltes es concentren a la vall, però també en tenim a diferents alçades de les muntanyes que ens envolten, fins a més de 700 metres."
El conreu de la vinya en alçada, assegura Figueras, pot ser determinant en un incendi: "Les vinyes creen un mosaic agroforestal que és el que impedeix que si un foc tira amunt pugui avançar."
Vinyes de Foc
En aquesta àrea del Pla de Manlleu hi domina la parellada, una de les varietats tradicionals per elaborar cava. En aquesta verema, els viticultors de la zona ja treballen oficialment sota un nou segell qualitatiu, tal com explica el mateix Figueras: "Justament aquest hivern hem signat un conveni per fer ús de la marca Vinyes de Foc, que són les vinyes que estan situades en zones forestals."
"Tots els viticultors d'aquesta zona tenim el dret d'utilitzar aquest segell i tots els vins que elaborem, si arriben al mercat amb aquest segell, esperem que sigui un missatge de solidaritat i de compromís amb el territori."
El segell Fire Wine és una certificació europea impulsada pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya. Reconeix cellers i productors que gestionen el territori amb criteris que ajuden a reduir el risc d'incendi i creen, a través de mosaics de vinyes, paisatges resistents al foc.
El programa engloba actualment una quarantena de productors i pel que fa a vinyes ja s'han certificat unes 800 hectàrees. La majoria, a Catalunya, de les denominacions d'origen Empordà, Priorat, Montsant, Pla de Bages, Penedès i també de Corpinnat.
També tenen altres contractes en marxa en punts de l'Estat com Galícia, i han rebut sol·licituds de França i Portugal.
Quins són els requisits per formar-ne part?
Ens els detalla Elena Górriz, investigadora sènior del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya: "Primer, la ubicació. Nosaltres el que busquem són vinyes que estan tocant al bosc, fins a 500 metres, perquè les espurnes, en cas d'incendi, poden volar 500 metres."
Altres condicions que posen per atorgar el segell tenen més a veure amb el manteniment del terreny i la disponibilitat d'aigua: "Després, a nivell pràctic, busquem que els gestors de les vinyes, quan ve l'època d'incendis no abandonin els camps. I que hi facin alguna actuació amb tractor al voltant per controlar les herbes."
"I pel que fa a la infraestructura, mirem que hi hagi un bon manteniment dels camins i un bon manteniment dels punts d'aigua, perquè els dipòsits que tenen les vinyes amb irrigació ens van molt bé. Si un dia hi ha un incendi poden fer de punt de recàrrega dels camions."
Els pioners, viticultors des del segle XII
El primer celler que va rebre aquesta certificació, el setembre passat, va ser el celler Abadal de Santa Maria d'Horta d'Avinyó, al Bages.
Miquel Palau, que és l'enòleg del celler Abadal, creu que s'ha acabat premiant una manera de fer tradicional: "Per les condicions que nosaltres tenim i la nostra manera de fer ja des de sempre, no hem hagut de forçar cap cosa. També és un honor que sigui un segell europeu. Estem en un moment de màxima i plena sensibilitat cap al risc d'incendis."
Es posa en valor la feina vitícola que fem els elaboradors. I no deixa de ser una manera de sensibilitzar el consumidor que allò que fem val la pena.
El 2017, l'incendi d'Avinyó va cremar prop de 77 hectàrees a la zona del celler, i les flames, gràcies a les vinyes, es van aturar a 300 metres de la masia històrica de la finca.
Aquesta consciència de la vinya com a eina de protecció, en molts cellers, ve de lluny: "Com a cosa curiosa, nosaltres, que som viticultors des del segle XII allà, a la finca, tota la vida hi ha hagut vinya al voltant de la masia perquè si mai hi havia un incendi, com a mínim podrem treure les mànegues i podrem preservar una mica la masia del foc."
Les qualitats de la vinya
La gran virtut de la vinya és que és humida, ajuda a reduir la velocitat de propagació de les flames i facilita la feina d'extinció.
Andreu Palacios, sotsinspector dels Bombers de la Generalitat i membre del Grup d'Actuacions Forestals, la considera un factor clau per controlar els focs: "És un element bàsic perquè el que fa és trencar la continuïtat forestal del nostre país, on actualment tenim un 70% de superfície forestal."
"Tècnicament, la vinya és important perquè, primer, el cep és una planta que no combustiona, a diferència del cereal. Si és una vinya que està llaurada, és un ancoratge totalment segur."
"Les vinyes amb fileres, que normalment estan llaurades, són d'unes dimensions bastant importants, des de les quals podem començar a treballar. I per això ens ajuden tant", apunta Palacios.
A Catalunya, la superfície agrícola declarada arriba gairebé a 971.000 hectàrees. D'aquestes, unes 55.000 són de vinya, que pel que fa a superfície, s'ha mantingut estable durant el període 2015-2025. Un cultiu que es concentra principalment al Penedès, el Camp de Tarragona, l'interior de Terres de l'Ebre i a la comarca de l'Alt Empordà.
Actualment, la vinya és el cinquè conreu més extens del país, al darrere dels cereals, les pastures, les oliveres i el farratge. La vinya, per tant, és peça clau d'aquest paisatge mosaic, divers i territorialment fragmentat que millora la gestió forestal i permet donar respostes àgils davant els incendis.
Per Andreu Palacios, sense la feina dels pagesos els bombers estarien molt sols: "Són la gent que ens dona seguretat. Sense conreus, sense vinyes, sense oliveres, sense cereals tenim uns paisatges que actualment, amb el canvi climàtic, són del tot insegurs en cas d'incendi."
"També hi ha un altre factor: és la pagesia en primera persona la que surt a treballar i ajudar els bombers quan hi ha un incendi. Surten amb els seus tractors, surten amb les seves cisternes d'aigua i ens donen una ajuda inestimable. Els bombers sols seria molt difícil que poguéssim afrontar les situacions que vivim actualment."
Les dades provisionals del Departament d'Agricultura actualitzades el 9 d'agost destaquen que aquest any, a Catalunya ja s'han cremat 3.600 hectàrees de terreny forestal i un miler de superfície no forestal, urbana i agrícola, en gairebé 600 incendis.
L'any passat, en aquest mateix període, s'havien cremat poc més de 4.000 hectàrees forestals. Segons l'Observatori Forestal Català, el 2025 va ser el segon any amb més superfície forestal cremada dels darrers 5 anys, només superat pel 2022, amb 5.834 hectàrees cremades.