
Cereals amenaçats per la sequera: els pagesos temen perdre tota la collita
Les zones més afectades per la falta d'aigua són a la comarca de les Garrigues, al Segrià i a la Noguera baixa
Redacció
05/04/2023 - 07.07 Actualitzat 05/04/2023 - 07.07
Fulles seques i plantes espigades abans d'hora. La collita del cereal a la plana de Lleida està en perill greu per la manca d'aigua. En algunes poblacions ja donen per perduda la meitat de la producció d'aquest any i, si no plou aquest mes, es resignen a quedar-se amb les mans buides.
Molts camps de cereals no donaran fruits perquè les altes temperatures han avançat l'espigat de collites com el blat, i ara s'estan assecant les fulles, just en el moment que necessiten més aigua.
Els agricultors de secà estan francament preocupats. Les zones més afectades són a la comarca de les Garrigues, al Segrià i a la Noguera baixa. Josep Sellart, coordinador territorial d'UP a la plana de Lleida, ha explicat a TV3:
"Al secà, la pèrdua pot ser del 100% perquè també hi ha el problema del conill. És a dir, si la planta no tira endavant com ha de fer, el conill se la va menjant, i això és un tema que també ens va en contra."
Per salvar la collita, consideren que caldria una pluja important i una baixada de les temperatures aquest mes d'abril. En el cas contrari, els agricultors demanen solucions com una política de regadius més sòlida, amb sistemes automatitzats.
Si no és així, els qui es dediquen al secà veuen el futur molt negre, tal com explica el pagès Adolfo Massot:
"Hi ha gent que s'està plantejant deixar estar la terra i dedicar-se a una altra cosa. Els secans, si continua tot així, al final no es cultivaran."
Avui és notícia
Trump es compromet a donar suport a Netanyahu per atacar l'Iran si reprèn el programa nuclear
Com expliquem, i ens expliquem, Donald Trump
El govern blinda la cooperació internacional davant l'ofensiva de l'extrema dreta
Trump diu que els EUA han atacat Veneçuela per destruir una instal·lació vinculada al narcotràfic
La Fiscalia investigarà les denúncies contra el catedràtic Ramon Flecha i el grup CREA