Clam de les mares de dia per acabar amb "irregularitats" com les d'un centre de Terrassa

Les mares de dia són una alternativa a l'escola bressol per a famílies que busquen un ambient més quotidià per als primers anys de vida dels seus fills. Fa anys que demanen que es reguli aquesta figura, plenament estesa a altres països d'Europa, però a Catalunya segueixen sense un marc legal.

Es tracta d'un model a l'alça, tot i que no se sap exactament quantes n'hi ha perquè no existeix cap registre oficial. "La Generalitat hauria de posar ordre, crear un registre i establir, juntament amb nosaltres, quins requisits hem de complir", manifesta Clàudia Peris, presidenta de l'Associació de Mares i Pares de Dia a Catalunya.

Com que no existeix una normativa clara entorn d'aquesta figura, les que formen part de la seva agrupació, o d'altres com la cooperativa Mares de Dia o l'Associació Llars de Criança, es regeixen voluntàriament pels criteris que segueixen comunitats autònomes com Navarra, Galícia o Madrid, on sí que s'ha definit un marc que les empara.

Aquests requisits marquen un màxim de quatre infants per cada professional (cinc en casos excepcionals), tenir una titulació i treballar al domicili propi.

En canvi, en països com Suècia, Dinamarca, França, el Regne Unit o Alemanya, les mares de dia estan totalment reconegudes oficialment, i en alguns casos fins i tot estan subvencionades. "Hem d'emmirallar-nos en aquests models", reclama Peris.

 

Les escoles bressol també exigeixen un marc legal

Tant les mares de dia com les escoles bressol creuen que la regulació ajudaria a evitar situacions com la d'un centre de suport familiar de Terrassa. El Departament d'Educació en va ordenar fa més d'un any el tancament perquè hi va detectar "irregularitats molt greus que posen en risc la seguretat", però el centre, amb més de 30 infants a càrrec i diverses educadores contractades, ho nega i continua obert.

Les direccions de les 24 escoles bressol privades de Terrassa han posat el crit al cel i demanen al consistori que tanqui el centre inspeccionat per la Generalitat i que actuï per frenar més irregularitats.

"En les últimes setmanes ens hem assabentat de casos greus, com ara persones que cobren l'atur i segueixen treballant o una mare de dia que volia obrir en una antiga fàbrica i no tenia llicència d'activitat", denuncia Lídia Mullor, portaveu de les escoles bressol privades del municipi. "No ens pertoca fer de policies --insisteix--, però visibilitzem aquestes situacions perquè ens sembla increïble que l'Ajuntament de Terrassa no n'estigui al corrent".

El consistori, que és qui té competències per autoritzar aquests centres, ha requerit l'informe tècnic abans de prendre cap decisió sobre el local que Educació ha ordenat tancar, i assegura que intensificarà els controls a la resta de centres.

També ha anunciat que elaborarà una proposta de criteris d'actuació per a activitats adreçades a la conciliació familiar i a la cura dels menors de tres anys que estiguin pendents de regular, com centres de suport familiar, llars de criança i mares de dia.

 

Dos projectes de decret en un calaix

La reivindicació perquè les mares de dia s'integrin com un recurs més per atendre la primera infància ve de lluny. El primer intent per regular-les va ser el 2017, però el decret no es va arribar a aprovar mai.

El gener del 2020 el Departament d'Afers Socials i Famílies va recuperar el projecte de Dolors Bassa i va anunciar que estava enllestint una normativa amb la previsió que entrés en vigor abans de l'estiu.

L'esborrany estableix que les mares de dia tinguin una titulació, una casa de com a mínim 70 metres quadrats, quatre infants com a màxim i que no puguin oferir servei de menjador, sinó que les famílies dels menors els hagin de portar el dinar. El decret també obre la porta que, en pobles molt petits i sense escola, es puguin acollir infants fins als sis anys. Un altre cop, però, el projecte va quedar aturat.

"En el moment en què la regulació no existeix, qui controla que es facin les coses bé? Estem parlant d'infants molt petits", exclama Mullor. Per això, el sector demana celeritat per dotar de seguretat jurídica una pràctica que ja existeix i perquè la Generalitat aprovi una normativa que va anunciar que era imminent i que ara ha confirmat que continua en un calaix.