Clara Segura: "La gent no tus al teatre perquè està acollonida que la censurin i la linxin per la Covid"

En aquest capítol d'Aire Lliure, Judit Mascó ha recorregut les dues comarques del Pallars per gaudir dels seus paisatges i descobrir esports tan característics de la zona com l'esquí, el barranquisme i el ràfting. Mascó ha tingut temps també per visitar el teatre, on s'ha trobat amb l'actriu Clara Segura. Totes dues han parlat de la feina que hi ha darrere de la interpretació i de l'actualitat del sector, molt marcat per les restriccions sanitàries per combatre el coronavirus.

Judit Mascó: Clara! En quina posició et trobo?

Clara Segura: Em trobes fent uns quants estiraments per la funció. Hem de córrer per darrere de l'escenari per fer els canvis una mica més ràpids i em podria lesionar, que ja em va passar una vegada.

JM: Déu n'hi do tot el que dones i deixes anar físicament en una funció...

CS: De petita havia ballat i hi va haver un moment en què em vaig plantejar si dansa o teatre. Un actor ho és en la seva totalitat, no és només un cap que parla.

JM: Per tant, has d'estar en forma... Jo al·lucino perquè el que estem veient ara és espectacular: un teatre enorme però completament buit. Què penses quan veus tot el públic amb la mascareta posada?

CS: En primer lloc, et passa que no saps identificar qui riu. També et passa que a vegades hi ha gent a qui només els veus els ulls i penses: s'està avorrint? Ara feia una altra obra, a la biblioteca, que era molt més dramàtica i pensava: li brillen els ulls! Està plorant o és que està encostipat? Hi ha tota una cosa... I després: que no hi ha tos! Això, Judit, s'ha perdut.

JM: És veritat!

CS: La gent no tus perquè està acollonida que la censurin i la linxin per la Covid. Tothom està en silenci. No hi ha tos i això és meravellós. Ara hem passat la fase 'que bé que ja hi ha públic', però d'aquí un temps començarem a desitjar veure-li la cara a la gent.

La xerrada ha acabat amb una lliçó magistral d'interpretació per part de Clara Segura, una mestra de luxe.