Colau demana a Sánchez un pacte d'Estat per l'habitatge i que autoritzi els municipis a fer ús dels seus estalvis

ACN Barcelona.-L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat per carta a Pedro Sánchez que impulsi un pacte d'Estat pel dret a l'habitatge. "Et plantejo una estratègia per garantir un dret a l'habitatge, de llarg abast i de caràcter estructural", assegura, i li recorda que l'habitatge digne és "una assignatura pendent" de l'estat espanyol que "s'agreujarà" si no s'impulsen mesures. D'entrada, i per guanyar temps per la construcció del pacte, demana allargar sis mesos la prohibició de desnonaments o l'obligació de pròrroga en els contractes de lloguer, com a mínim quan es tracti de famílies vulnerables. De cara el pacte, proposa mesures com prioritzar la construcció d'habitatge protegit o un impost que gravi les operacions especulatives.

En roda de premsa, la regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, ha argumentat que cal "aprofitar" la pròrroga que demanen per incorporar la mediació obligatòria com a requisit previ a un procés judicial de desnonament. A més, ha assegurat que també cal "blindar" durant els pròxims mesos les lleis autonòmiques que, com la 24\/2015, "impedeixen els desnonaments i corrasponsabilitzen grans propietaris". "És una oportunitat d'enterrar males polítiques que han durat dècades", ha dit Martín sobre un acord a nivell d'Estat.Promoció lloguer assequible i fre a l'especulacióLa proposta de pacte inclou un "canvi de les regles del joc", segons Colau, i ha de comptar amb totes les administracions possibles, incloent-hi el govern espanyol, la Generalitat, les autonomies, les diputacions i els ajuntaments, i també amb el sector privat, per "alinear" una estratègia.Entre les mesures del pacte hi ha afavorir el parc públic de lloguer assequible, amb iniciatives com rebaixar l'IVA al tipus més reduït o fer canvis en la llei de contractes del sector públic per facilitar processos de licitació de pisos de lloguer de protecció oficial. "Calen polítiques diferents a les que s'han fet fins ara", ha dit l'alcaldessa en referència, per exemple, a canviar "radicalment" la fiscalitat, que actualment "afavoreix" l'especulació i en canvi "penalitza" fiscalment els empresaris que volen promoure habitatge protegit de lloguer. Per això, ha defensat capgirar la situació i baixar al mínim la fiscalitat per a l'habitatge protegit i penalitzar l'especulació. A banda, també planteja "donar molta més força" a la rehabilitació del parc d'habitatge. "Si volem que la construcció de lloguer assequible sigui massiva necessitem una fiscalitat que ho faciliti", ha admès Martín. Tant Colau com la regidora han remarcat també en roda de premsa que és "evident" que caldrà inversió privada però "responsable" i no "especulativa". Concretament, Barcelona suggereix pràctiques com ara condicionar grans compres d'habitatge a destinar un percentatge a lloguer assequible i vincular els privilegis fiscals de les socimi (societats anònimes cotitzades d'inversió immobiliària) a que gestionin lloguer assequible a llarg termini. També defensa que les ciutats necessiten un impost que gravi les operacions especulatives, incrementant, per exemple, la taxa de transmissions patrimonials en segones i terceres transaccions els deu anys següents des de la primera compra. Preguntada per quin calendari es marquen per fer possible el pacte d'Estat, Colau ha apuntat que no volen posar-hi "cap limitació" i que s'ha de fer "des del diàleg i el consens". "El que sí que demanem és la urgència", ha conclòs. "Ja és hora que aparegui en el debat públic de la crisi i ens sorprèn que no hagi sortit amb més força en l'agenda", ha expressat sobre el dret a l'habitatge.Que s'activi ja la disposició d'estalvisA banda, Colau demana en la carta a Sánchez que permeti als ajuntaments utilitzar "tot el superàvit acumulat" per "pal·liar" els efectes de la crisi iniciada per la pandèmia del coronavirus.Colau afirma que és "incomprensible" que encara no s'hagi autoritzat als consistoris fer ús dels estalvis municipals i creu que en el context actual cal modificar la llei d'estabilitat pressupostària perquè "no té cap sentit". Segons defensa, els ajuntaments necessiten els seus estalvis ara per "reforçar" els serveis socials que "amenacen col·lapsar" i alhora acompanyar l'economia local en la seva "reactivació".En el cas de l'Ajuntament de Barcelona, recorda, la caiguda d'ingressos és ja de 250 milions."Volem ser un motor de recuperació però necessitem autorització per accedir als nostres recursos", insisteix en la missiva. Durant la roda de premsa, l'alcaldessa ha remarcat que no demanen cap "concessió de gràcia" i que la petició és "unànime" en el món municipal.