Artemis 2
Calendari laboral del 2027
Discurs Trump
Operació sortida Setmana Santa
Vaga personal aeroport Prat
Guàrdia Revolucionària Iran
Cel de Creta vermell
Dimiteix Ángel Escribano
Trump destitueix Pam Bondi
Delcy Rodríguez
Telegram a Rússia
Trump debat nacionalitat
Barça femení
Alèxia Putellas
Zalgiris Barça

Com aconseguir una carabassa de mil quilos: el repte d'un pagès de Corbera d'Ebre

Josep Maria González ha conreat enguany una carabassa de 614 quilos, la més grossa de Catalunya, i fa dos anys en va fer una de més de 800

Redacció

Cadascú té les seves aficions i la d'en Josep Maria González, Poti, és conrear fruits gegants, sobretot carabasses. Aquest pagès de Corbera d'Ebre, a la Terra Alta, n'ha aconseguit aquest any una de 614 quilos, la més grossa de Catalunya, i fa dos anys va arribar al seu rècord fins ara: una carabassa de 827 quilos, que va quedar en segona posició al concurs internacional de Valtierra, a Navarra.

"La gent no s'ho pensa, però hi ha molta feina al darrere", explica en Josep Maria a TV3.

D'entrada, per aconseguir fruits d'aquestes mides, cal pensar en un terreny de 100 metres quadrats per a una sola carabassa, és a dir, tan gran com una illa de cases de l'Eixample.

"S'ha d'anar guiant, s'ha d'anar arrelant perquè tota la planta alimenti un fruit, col·locant mànegues a tota la planta, fent-hi tractaments, adobant-la cada dos dies", resumeix. Aquí cal afegir-hi tota la feina prèvia de preparar la terra, amb una analítica especial de la composició del sòl o la sembra de plantes que ajuden a reequilibrar els elements que permetran el creixement màxim.

I això sense tenir en compte les hores invertides des que fa deu anys es va posar a investigar les llavors i els tractaments necessaris. I més que n'hi invertirà: "Tinc al cap fer un dia una carabassa de mil quilos i lluitaré i estudiaré per aconseguir-ho."

Ara es troba amb el problema afegit de les altes temperatures: "Tanta calor no va bé perquè la planta s'oblida del fruit durant el dia i no creix, mentre que en condicions més estables el fruit creixeria de dia i de nit", es lamenta.

Josep Maria González, Poti, ho ha explicat en aquest vídeo: