Com es va construir la presa Hoover, tot un repte d'enginyeria

La presa Hoover, situada al riu Colorado, a la frontera entre Arizona i Nevada, als Estats Units, és una de les més grans del món: 200 metres de base, 220 metres d'alçària i 380 metres de llargada. Una obra més alta que la piràmide de Gizeh, a Egipte, i un dels projectes més ambiciosos del món.

Aquesta imponent obra d'enginyeria s'ha convertit en un lloc icònic i en una atracció turística. També ha estat escenari de moltes pel·lícules, com les superproduccions "Superman" o "Transformers".

En el moment de la seva construcció, entre el 1931 i el 1936, s'hi va abocar la major quantitat de formigó del món: més de 3.000 milions de metres cúbics. Aquesta enorme quantitat de formigó és la mateixa que es necessitaria per construir una carretera entre San Francisco i Nova York.

20.000 homes van fer torns de feina en aquest lloc durant gairebé 5 anys, més d'un centenar dels quals van morir asfixiats als túnels de derivació i al fons del canyó o van patir altres tipus d'accidents. Aquest va ser l'alt preu que es va pagar per complir els dràstics terminis de l'obra.

El projecte va haver d'afrontar reptes sense precedents en aquella època. Quina forma de presa calia triar per resistir la pressió d'un riu tan potent com el Colorado? Quina tècnica constructiva era la millor? Perquè per crear un "tap" de 244 metres entre les dues parets del Canó Negre, calia abocar-hi formigó en quantitats abans inigualables. Com produir i assecar aquestes quantitats de formigó a temperatures superiors als 40°?

La construcció de la presa de Hoover també va haver de solucionar un munt de problemes logístics: Com fer-hi arribar homes i materials a un desert on no hi havia res? Com treballar amb una calor extrema a l'estiu? Com perforar una roca tan sòlida amb només la força dels braços?

Aquests enginyers visionaris van reinventar la geografia d'una regió desèrtica, mitjançant la creació del dipòsit d'aigua més gran del país, el llac Mead, amb una superfície de 640 km², que s'estén per 880 km de riba i que va permetre el reg de noves terres cultivables i el subministrament d'aigua de Las Vegas.

Gairebé un segle després de la seva construcció, la presa Hoover s'enfronta a nous reptes com a conseqüència del canvi climàtic, la sequera i la sobreexplotació. El riu Colorado té menys cabal que abans, el llac Mead ha baixat de nivell i també s'ha reduït la producció elèctrica de la presa. Quin futur l'espera a l'obra més audaç de tots els temps?

Fitxa tècnica:

Direcció: Vivien Floris

Guió: Isabelle Gendre

Producció: Raphaëlle Girotto, Thibaut Martin

Imatge i so: Vivien Floris, Matthieu Budin

Música: Gilbert Grilli

"Hoover, la presa que desafia la natura" ("Hoover: Le barrage XXL qui illumine Las Vegas") és una producció de RMC Films & RMC Production, amb la participació de RMC Découverte.