Com fer un còctel de gambes gurmet

A finals dels setanta i als vuitanta, fins i tot el xiringuito més rònec de la platja més recòndita feia còctel de gambes. S'elaborava amb els pitjors ingredients, salsa rosa de pot i molta menys cura i destresa. Però un còctel de gambes ben fet era una delícia als anys 70 i ho segueix sent ara.

Recepta

Ingredients per a 4 persones

• 400 grams de gambes pelades
• Fumet de peix (suau)
• Tres escalunyes picades
• Un rovell d'ou
• Un quart de litre d'oli d'oliva
• Mostassa blanca forta (cullereta de postres)
• Vinagre (cullerada sopera)
• Ketchup
• Estragó
• Sal i pebre
• Brandi (opcional)
• Tabasco (opcional)
• Encenalls d'enciam

Bullim les gambes en un brou curt, és a dir, un fumet de peix suau. La quantitat de gambes dependrà, òbviament, del nombre de convidats que tingueu a taula. Jo faré servir com a orientació una quantitat de carn de gambes de 400 grams un cop pelades.

En una paella sofregiu una mica tres escalunyes picades i les mulleu amb una copa de vi blanc. Ho manteniu al foc fins que el vi redueixi per complet.

Aquesta cebeta picada i aromatitzada la incorporeu a una maionesa intensa. La maionesa la podeu fer amb un rovell d'ou, un quart de litre d'oli, una culleradeta de postres de mostassa blanca forta i una cullerada sopera de vinagre.

A aquesta maionesa amb la ceba hi afegireu una cullerada sopera de ketchup i una d'estragó picat. Hi poseu sal i pebre al vostre gust. Aquí podeu escollir posar-hi un toc picant amb unes gotes de tabasco o bé un gotet de brandi, perquè tingui un punt alcohòlic.

Ara és quan amaniu les gambes amb aquesta salsa i les serviu en copes de cristall tornejat. Hi podeu posar encenalls d'enciam.

Febre culinària dels anys 60 i 70

L'era dels còctels de gambes, de les pinyes farcides de llagostins amb salsa rosa i de l'ànec amb taronja amb barretets de paper a les potes pertany a una època en la qual es passa de la cuina en blanc i negre a la gastronomia en tecnicolor. A partir de la dècada dels 60, i també als 70, als supermercats hi havia de tot. També ingredients exòtics en aquells moments, com els alvocats, les pinyes, els mangos o els margallons.

I a més del còctel amb marisc rosat hi havia més plats de moda: els aspics i els pastissos de gelatina monstruosos, les ensaladilles decorades amb sanefes i amb cares de bèsties amb bigotis, l'ou filat, les escultures de fruites i verdures, els alvocats gratinats, els canapès, el rap allagostat i els ous farcits! Tot això que ara ens sembla ranci, al seu moment va ser modern i símbol d'estatus.

Alhora, menjar i cuinar eren una qüestió de classe: l'elaboració de receptes difícils amb decoracions laborioses i rocambolesques significava tenir servei, tenir temps lliure, i també tenir una pila d'electrodomèstics i gadgets a casa. Tots aquests elements eren indicadors de classe i poder adquisitiu.