
Com frenar l'abandonament de l'FP i el batxillerat: l'experiència d'un institut
Gairebé 8.000 alumnes que l'any passat feien quart d'ESO no se sap si estan estudiant, perquè no estan registrats al sistema
Mireia Rom
05/11/2024 - 19.41 Actualitzat 05/11/2024 - 19.43
Els instituts amb més alumnes que necessiten un suport educatiu, que han repetit curs i que tenen nacionalitat estrangera són els que concentren índexs més alts d'abandonament al batxillerat i a l'FP. És una de les conclusions d'un informe de la Fundació Bofill que analitza les trajectòries dels joves després de l'ESO.
Aquest curs, gairebé 8.000 alumnes que l'any passat feien quart d'ESO no se sap si estan estudiant en alguna de les formacions que el Departament d'Educació no té registrades --com les escoles d'adults o els centres de noves oportunitats-- o bé si han abandonat els estudis.
Segons l'informe, el primer curs de la postobligatòria és crític. Dos de cada tres estudiants que deixen els estudis en aquesta etapa ho fan a primer de batxillerat o de cicles formatius.
A més, molts estudiants que al llarg de l'ESO figuren al sistema com a alumnes amb necessitats educatives especials, sigui per dificultats en l'aprenentatge o de caràcter socioeconòmic, perden aquesta condició en el pas a la postobligatòria. Això, segons Adrián Zancajo, investigador del Departament de Sociologia a la UAB i coautor de l'informe, "fa molt difícil als centres disposar dels recursos per atendre aquests alumnes i afavorir-ne la inclusió".
Les proves de competències bàsiques de quart d'ESO també són un bon indicador per detectar l'alumnat amb més risc d'abandonar. Els estudiants que obtenen resultats baixos tenen 2,5 vegades més probabilitats de tirar la tovallola que els que treuen resultats mitjans o alts.
Matemàtiques és una matèria clau, amb diferencials del 19% al batxillerat i del 15% als cicles formatius de grau mitjà entre l'alumnat que abandona i el que continua formant-se.
Orientació durant l'escolarització obligatòria
Identificar a temps l'alumnat amb més factors de risc i una bona orientació al llarg de tota l'escolarització obligatòria són algunes de les claus per afavorir l'èxit educatiu, que està directament vinculat a millors oportunitats de futur.
A l'Institut Rocagrossa de Lloret de Mar tenen un servei d'orientació i, des de fa quatre cursos, també un tècnic d'integració social que dona suport emocional als estudiants amb necessitats educatives especials. No forma part de la plantilla estructural del centre, però Quique Molina, el director, assegura que "perdre aquesta figura seria un daltabaix per al centre".
El següent vídeo mostra la tasca sobre el terreny de Miquel Jarre, el tècnic d'integració social de l'institut:
Avui és notícia
La Marató 2025 contra el càncer: tot a punt per a gairebé vint hores de solidaritat
La importància dels cribratges en la detecció precoç del càncer: quins hi ha i quan s'han de fer
Coral, pacient de càncer de pàncrees: "Tens antecedents familiars i t'imagines el pitjor"
Els socis d'investidura pressionen Sánchez perquè mogui fitxa pels escàndols que esquitxen el PSOE
Els pescadors catalans podran pescar finalment 143 dies al Mediterrani el 2026