Com ha canviat el capitalisme en mil anys: entrevista a Sven Beckert, historiador de Harvard
La casualitat ha volgut que l'edició en castellà del llibre "Capitalismo: una historia global" hagi arribat aquests dies a les llibreries, just en el mateix moment que el món torna a tremolar per culpa del preu del petroli i les benzines. Què té a veure una cosa amb l'altra? Doncs que el petroli s'ha tornat a disparar per culpa de la darrera ofensiva dels rebels houthis al Iemen, que diuen haver tancat el pas als vaixells a l'estret de Bab el-Màndeb, just al costat del golf d'Aden.
I és just a Aden i el seu golf, aquest racó del món que, fins a l'ensurt del petroli, pocs sabien exactament on és, on l'historiador Sven Beckert situa el primer capítol de la seva monumental "Capitalismo: una historia global". A l'Aden de fa mil anys, a mitjan segle XII. Per què?
Molt abans de la revolució industrial
Perquè, segons Beckert, el capitalisme va néixer molt abans del que la majoria de la gent dona per fet. És a dir, de la revolució industrial a Anglaterra, o a les repúbliques italianes del segle XV o l'Holanda del XVII.
"El que veus en el que passava a Aden –ens diu l'historiador– és que mil anys enrere, hi havia gent que organitzava la seva vida econòmica amb uns mètodes que ens resulten sorprenentment moderns, que podem reconèixer al moment."
Això sí, Beckert qualifica Aden, i un altre bon grup de ciutats d'aquell moment al món islàmic, a la Xina, l'Índia, l'est de l'Àfrica i al sud en parts d'Europa, com a "illes, en terra, capitalistes". I la condició primera per acumular capital era que aquestes "illes" només prosperaven si comerciaven entre elles. "El capitalisme va néixer global", apunta.
Un hub entre continents
Aden, per exemple, ja va cridar l'atenció del món, perquè era un hub, com en diríem ara, que comerciava pel mar Roig amb el nord, però sobretot amb l'est. Des d'Aden sortien i arribaven vaixells que feien sucosos negocis, sobretot, a la costa occidental de l'Índia. I, des d'allà, amb la seda i la porcellana de l'imperi xinès.
"És clar que aquestes illes encara eren minoritàries en el conjunt d'aquelles societats, i també al llarg de molts segles fins fa escassament 200 anys", puntualitza Beckert. La majoria de la gent vivia sota un règim senyorial, en què els senyors els extreien qualsevol benefici o eren simples camperols al límit de la subsistència.
Capital que crea capital
I, en tot cas, no eren ja capitalistes Babilònia o Canaan, amb el seu intens comerç milers d'anys abans? Beckert precisa que la diferència, sobretot a partir del segle XII, està en una conjunció de factors que van permetre incrementar la productivitat i acumular capital fins al punt que el capital generava més capital, sense que al capitalista li calgués moure's de lloc.
Fugir de l'eurocentrisme
"El món està canviant, s'ha fet global, i el que jo vull amb aquest llibre és demostrar que coneixent la història es pot entendre millor el que està passant", diu aquest historiador nascut a Alemanya, format a Colúmbia i doctorat per Harvard.
Beckert ha volgut trencar motlles amb una nova visió de la història del capitalisme. Fuig de l'eurocentrisme de la revolució industrial o la Florència dels Mèdici:
La nostra formació econòmica ve en bona part de dos europeus de fa encara no 250 anys: Adam Smith i Karl Marx.
I va molt més enrere: tres quilos de pes i 1.300 pàgines de llibre per explicar mil anys a través de tots els continents i cultures, sobretot l'àrab i la xinesa.
Perdedors i guanyadors de la globalització
Una visió que enllaça amb la globalització que, ara mateix, està deixant guanyadors i perdedors. Perdedors, sobretot, entre els obrers i classes mitjanes d'Occident: "ens vam arribar a creure que Occident era el centre de tot, però això va durar uns 300 o 400 anys. I ara està canviant radicalment, estem tornant a la dinàmica històrica en què l'Àsia era l'epicentre de l'economia mundial", diu Beckert.
La primera part de la globalització es va fer amb tants errors que va acabar esclatant el 2008. Els líders d'Occident van prometre que refundarien el capitalisme amb noves regles. Però no ho van fer.
Receptes neoliberals fracassades, populisme a l'alça
"Ells van identificar el problema, però aquest espai polític l'ha acabat ocupant el populisme, perquè aquells governs van seguir insistint a ressuscitar les receptes neoliberals, i això els ha fet encara més impopulars. Com a historiador li puc dir que això és impossible, no es pot tornar enrere en la història", afirma.
Hi ha solució? Es pot conjugar la globalització amb les necessitats de la gent a Occident? Beckert diu que sí, que no és cert que tot ho mani el lliure mercat.
"El capitalisme és polític, sempre ho ha estat. I és clar que es pot reestructurar, canviar, modificar. L'única cosa que cal és coratge polític per a fer-ho", assenyala. I posa com a exemple l'habitatge:
És clar que tenim la capacitat de fer més cases. No és que no en sapiguem o no tinguem recursos, és una decisió política. I podem decidir-ho i resoldre el problema.