Com podem repartir les despeses entre amics? Quan pagar el compte pot portar malentesos

Sortir a sopar amb els amics, anar de cap de setmana junts o preparar un regal en comú són situacions que sovint comparteixen un risc: enfadar-nos pels diners.

Repartir les despeses entre amics pot comportar problemes de comunicació i pot tenir conseqüències en la relació, sobretot quan hi ha desigualtats econòmiques, de context cultural, de prioritats vitals o de caràcter.

Quines maneres hi ha de repartir les despeses d'activitats conjuntes d'un grup? N'hi ha alguna de millor que una altra? Com podem fer front a aquestes situacions o, fins i tot, prevenir-les?

Els experts consultats comparteixen la mateixa opinió: no hi ha una manera correcta de dividir les despeses.

A parts iguals, cadascú el que és seu o fent pot comú

A l'hora de fer els comptes, podem fer-ho:

• Repartint el total a parts iguals
• En funció del que ha gastat cadascú
• Tenint en compte els ingressos dels membres del grup, com a mesura d'equitat 

També es pot optar per no entrar tant en el detall i no revisar què es paga o què es gasta exactament. Algunes estratègies més flexibles són:

• El pot comú: cadascú posa una mateixa quantitat d'entrada i es va gastant.
• Pagar per rondes: un mètode de reciprocitat, on cada membre paga una vegada el compte de tothom.

Decidir-nos per fer-ho d'una manera o d'una altra depèn de "les concepcions que té cadascú de justícia i de qüestions culturals", explica Pedro Rey, professor d'Economia del Comportament a Esade.

Les normes socials no només són diferents entre grups, sinó que varien "fins i tot per àrees geogràfiques", afegeix Rey, per "la manera com s'han desenvolupat econòmicament les cultures".

L'economista posa l'exemple de Catalunya i el País Basc. Mentre que a casa nostra es parla "més explícitament dels diners i es reparteix sense que això erosioni el grup", els bascos no ho acostumen a fer i estan més habituats a convidar.

Segons Rey, les cultures que es basaven més en el comerç –com la mediterrània– estan més acostumades a parlar de diners, mentre que les més basades en la indústria, com la basca, busquen més aviat "establir relacions a llarg termini, en les quals la confiança és més important que el guany comercial concret".

Aquests desenvolupaments en paral·lel de les societats fan que cada comunitat adopti els seus propis costums, que a una altra "li semblaran estranys o, fins i tot, li semblaran pitjors", explica Anna Romeu, membre del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. L'experta diu que la cultura justament és aquesta "repetició de costums que tots adopten en aquella comunitat".

Quan no ens posem d'acord amb la manera com volem pagar, o si algú no queda content, és quan sorgeixen els problemes. Discussions, trencament d'amistats o persones que acaben cedint només per no generar conflicte.

"Els malentesos sorgeixen quan el concepte que cadascú té del que és just, el que és la manera de fer les coses, és diferent del que tenen les altres persones del grup", diu Pedro Rey. És normal que, a vegades, la nostra norma no sigui la del grup.

Els comportaments dels altres ens poden saber greu. En paraules d'Anna Romeu, els problemes no només sorgeixen quan algú vol pagar menys. "Un comportament aparentment generós, en realitat es pot convertir en una ofensa", si el receptor no veu correcte el gest.

La comunicació i la flexibilitat són claus

Per evitar aquestes situacions, "la clau és comunicar-ho, que se sàpiga, no fer-ho un tabú", diu la psicòloga, ja que no fer-ho provocarà que "et distanciïs d'aquella persona". Després, recalca Romeu, cal que "la persona que rep aquest missatge tingui la sensibilitat d'acceptar-lo".

A més, sempre que es pugui, és millor que aquesta comunicació sigui prèvia. I no només afecta els adults, també cal decidir com es reparteixen les despeses quan hi ha infants.

Si quedem per sopar, abans de res ja hauríem de deixar acordat si paguem a parts iguals o no.

Pedro Rey proposa utilitzar estratègies diferents segons si es tracta de consums petits o grans. "No sempre parlar de diners és la solució, encara que aclareix les coses", diu l'economista. Creu que, com que les despeses més barates ens afecten menys, ens ajuda "ser més relaxats i no parlar-ne obertament". Fer-ho pot assenyalar que "t'importa més allò econòmic que l'amistat".

En canvi, quan hi ha més diners en joc i, sobretot, quan t'importa el futur de la relació , "és més important deixar les coses clares". En aquests casos, Rey sí que creu que no fer-ho pot erosionar i, fins i tot, destrossar les relacions.

Sigui quin sigui el mètode que acordem, "estar dins d'un grup implica fer certes concessions". Anna Romeu explica que, quan socialitzem, no sempre cal fer allò que trobem més òptim. "Hi ha moltes coses que potser per nosaltres no tenen sentit o no faríem a nivell individual però les acceptem perquè són una decisió grupal", diu l'experta, perquè "això, al final, és socialitzar".

No hem d'oblidar, però, que sempre que tractem amb gent hi ha risc de conflicte i que, a vegades, és inevitable. "És la manera com les persones resolem alguns problemes entre nosaltres", diu Romeu. 

El conflicte és inevitable i és necessari.

La possibilitat de discutir creix si hi ha més persones implicades, ja que "com més gran és el grup, més injustícies individuals hi haurà", diu Romeu. Per la psicòloga, però, "cal acceptar-ho, ja que també és part de la convivència social".

Hi ha un altre factor, en canvi, que redueix les probabilitats de conflicte: que es tracti d'un grup que ha perdurat en el temps. "Les persones que fa anys que van juntes ja tenen costums, agafen inèrcies i, si hi vas, ja saps el que hi ha", diu Romeu.

Això passa, coincideixen els experts, perquè ens unim a persones semblants a nosaltres, amb unes regles socials similars. I quan això es trenca, els grups es desfan o els amics que són més diferents n'acaben caient.

La tecnologia i la precarietat apunten a un canvi

Les maneres de repartir les despeses s'han vist afectades per l'aparició de les aplicacions que permeten fer pagaments ràpids, i també per les que faciliten anotar i repartir les despeses de manera exacta i fàcil.

En aquest camp, Bizum és la reina. L'aplicació ha facilitat fer petites transferències immediates utilitzant només el número de telèfon mòbil de l'altre. Un sol membre del grup paga i la resta poden "fer-li un bizum" amb l'import exacte sense haver de remenar el moneder o demanar-li el número de compte. Sovint, però, hi ha qui s'oblida de fer el bizum i qui ha pagat s'acaba convertint en "el cobrador del frac".

També s'han popularitzat altres aplicacions, com Splitwise, Tricount o Seetle Up, que calculen el repartiment de les despeses segons els consums de cadascú.

Pedro Rey, però, considera que aquestes eines són més conflictives ja que "el simple fet d'utilitzar-les dona un senyal a la resta del grup que t'importen més els diners que la relació i això es converteix en una amenaça".

L'auge d'aquesta tecnologia ha permès un cert canvi generacional. La comoditat a l'hora de fer-ho ha portat que en certs grups més habituats a l'ús del mòbil s'hagi anat implantant el repartiment de despeses, fins i tot, amb imports desiguals.

Aquest canvi no només es deu a les facilitats tecnològiques, també està influenciat per la precarietat amb què viu part de la població, sobretot els més joves. L'economista observa que "ens costa menys parlar de diners" ja que, com que cada despesa ens suposa més en l'economia personal, "no se'ns fa difícil dir-ho i, a més, és menys xocant fer-ho" en un context on més gent comparteix la mateixa situació.

Per anar bé, segons Rey, cal "no tenir una norma totalment establerta, sinó entendre que els diferents grups tenen regles diferents i cal acomodar-s'hi", sobretot, diu l'economista, "si de veritat t'importa aquell grup".