Els fons europeus Next Generation s'acaben: adeu a la gallina dels ous d'or?

Havien de ser un revulsiu d'urgència per evitar que la paràlisi d'activitat provocada per la Covid es convertís en una crisi econòmica profunda a Europa. El juliol del 2020 els caps d'estat i de govern de la UE van anunciar els Fons Next Generation (NG UE) com el paquet europeu d'estímuls econòmics més gran de la història, una autèntica gallina d'ous d'or.

El programa s'havia de desplegar en cinc anys, entre el 2021 i el 2026, i és justament aquest agost quan s'acaba. El 31 d'agost Brussel·les ha d'haver aprovat tots els projectes, els estats tenen fins al setembre per demanar els fons i la Comissió Europea fins al desembre per fer-los efectius.

Si no es compleixen els terminis, s'hauran de tornar els diners. Però, com era d'esperar, molts s'han posat a fer els deures a última hora i hi ha el temor que ni algunes les administracions ni moltes empreses hi hagin arribat a temps.

El 2020, d'entrada, alguns països, entre els quals Alemanya, eren molt reticents que els NG UE es financessin amb deute compartit entre tots els europeus. Temien que se'n beneficiessin els països del sud i ells acabessin havent de pagar la factura dels ous, la gallina i el caldo. Però tothom era conscient que la recepta d'austeritat i retallades que s'havia aplicat durant la crisi financera del 2009 havia estat nefasta, i finalment, davant la magnitud de la tragèdia de la pandèmia, van donar el seu braç a tòrcer.

S'hi van destinar 800.000 milions d'euros, majoritàriament a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), entre subvencions a fons perdut i crèdits. Es tractava de parar el cop econòmic, mental i anímic, i aprofitar per marcar-se un objectiu més ambiciós: fer avançar Europa cap a un model "més verd, digital i resilient" (una paraula que, precisament, es va popularitzar massivament aleshores). Sobretot, ajudant els països del sud, que eren els més tocats per la pandèmia i que acumulaven més deures pendents en aquestes matèries.

L'Estat espanyol va planejar focalitzar-se en la transformació mediambiental, energètica i digital de l'economia. Després de cinc anys, tant a Catalunya com a Espanya els fons han servit per no perdre el tren en alguns sectors punters però, segons alguns experts, no han arribat arreu on caldria. La gestió ha patit molts entrebancs al llarg d'aquests anys.

Per a Jorge Galindo, director del Centre de Polítiques Econòmiques d'Esade (EsadeEcPol) i un dels experts que més ha investigat el tema, "es pot dir que hi havia una mica de tensió entre voler sortir ràpid de la crisi i donar-li un impuls a l'economia, posant les bases per a un nou format de creixement. Crec que hem fet més del primer que del segon".

Una bona part dels fons, segons Galindo, ha anat a parar al sector de la construcció i del comerç.

Alumne avantatjat en la captació de fons europeus

L'estat espanyol ha estat particularment interessat en participar en aquesta versió europea de la febre de l'or. Seria el segon país que més se n'ha beneficiat, darrere d'Itàlia, i el primer en diners per habitant.

En xifres absolutes, segons la Generalitat, Catalunya ha sigut la zona de l'estat que hauria captat més fons Next Generation, uns 10.000 milions d'euros, que són el 10% dels assignats al conjunt de l'estat. Aquí, fins al juny ja se n'haurien pagat 9.300 milions, i haurien arribat a 262.000 beneficiaris. Representen el 20% del total estatal, en línia amb el pes de l'economia catalana dins de l'espanyola, que és del 19%.

Amb tot, segons càlculs independents, en diners per habitant, estaríem en la franja mitjana entre les comunitats autònomes, per darrere del País Basc o Aragó.

Es tracta de palanques d'ajudes destinades a motivar empreses, institucions i particulars a emprendre inversions per posar-se al dia. Tothom té al cap les ajudes a la compra de cotxes electrificats o a la instal·lació de plaques solars, però bona part dels diners han anat a les empreses i la majoria s'han repartit a través dels PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica), gestionats directament des de Madrid i centrats en sectors com l'automoció, l'energia o l'electrònica.

Segons Galindo, se n'han beneficiat, sobretot, les grans empreses i també algunes de les mitjanes: "L'1% de les empreses que més reben han rebut el 70% de tots els fons." La causa: s'han prioritzat els grans projectes i són les empreses més grans les més acostumades a moure's en el laberint burocràtic de les licitacions, tenen prou capacitat tècnica i en poden assumir el cofinançament.

S'han aconseguit els objectius que es pretenien?

El cert és que l'arribada massiva de diners de Brussel·les ha permès assolir nivells d'inversió pública, tant a Catalunya com a Espanya, que no es veien des de la crisi financera del 2010, i no només s'han gastat diners, sinó que hi ha hagut projectes tractors que han beneficiat les infraestructures i sectors sencers de l'economia.

Segons algunes estimacions, els Next Generation haurien aportat al voltant de dos punts al creixement del PIB espanyol acumulats des del 2021 fins ara, però pel que fa a Catalunya, un estudi de la Universitat de Barcelona i la Generalitat ho xifra en el 6,2%. És a dir, que aquí se n'hauria tret més rèdit econòmic que en moltes altres zones.

Aquest informe, a més, apunta que l'impacte s'estendrà com una taca d'oli en el temps i permetrà a les empreses que els han rebut a créixer en facturació i llocs de treball també els pròxims anys.

Amb tot, hi ha veus que posen en dubte que s'hagin aconseguit bona part dels objectius marcats. Carles Mas, el director de l'Àrea d'Economia i Empresa de la patronal de les petites i mitjanes empreses PIMEC: "La recuperació, ha estat notable, la circulació de diners ha tingut impacte. Però en l'altre objectiu dels fons, la transformació del teixit productiu, el resultat és un aprovat justet".

Jorge Galindo posa dos exemples d'oportunitats perdudes: "Tenim una crisi d'accés a l'habitatge estructural, amb un parc d'habitatge públic ínfim respecte als nostres veïns, i no hem dedicat al lloguer social una quantitat substancial d'aquests fons".

Galindo també cita l'educació: "Només se n'ha endut una petita part i podríem haver invertit molt més en capital humà, que és la palanca central que té qualsevol economia que vol millorar la productivitat".

En quins cistells s'han posat els ous?

A Catalunya, una de les activitats en què han anat a parar més diners és a la rehabilitació d'edificis per millorar-ne l'eficiència energètica i reduir les factures de gas i electricitat. Ha rebut un fort impuls i es preveu finançar actuacions en 65.000 habitatges.

Hi ha hagut una acceleració evident de les energies renovables, sobretot en l'autoconsum, amb 36.000 projectes presentats per particulars, empreses i institucions per instal·lar plaques solars, i s'ha pogut avançar, tot i que a empentes i rodolons, en mobilitat elèctrica a través del criticat pla Moves.

S'ha afavorit molt la digitalització d'empreses, especialment a través de l'anomenat Kit Digital, tot un cas d'èxit que aquí han demanat unes 150.000 pimes, microempreses i autònoms. Amb l'ajuda d'aquests diners, progressivament han pogut crear llocs web, tenir presència a les xarxes, implantar la factura electrònica, incorporar ordinadors portàtils a la feina o fer millores en ciberseguretat.

Per a Carles Mas, encara que els ajuts només cobreixin una part de la inversió, "comences una roda": "Trenques les barreres i, fins i tot sense subvenció, això no treu fer noves inversions".

I també se n'ha beneficiat considerablement el teixit científic, tecnològic i d'universitats que hi ha a Catalunya. Segons la Generalitat, seria on han anat a parar més diners. S'ha pogut finançar el primer ordinador quàntic que hi ha a l'estat, al Barcelona Supercomputing Center (BSC), que pot servir per desenvolupar nous fàrmacs, dissenyar nous materials o optimitzar les xarxes de transport i logístiques.

També han ajudat l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) a investigar sobre el càncer de pròstata; al projecte Aina, per impulsar el català a l'era digital a través de models de llenguatge per a aplicacions, assistents de veu i traductors; o al Catalunya Media City, el centre audiovisual d'última generació que es promou a les tres xemeneies de Sant Adià de Besòs.

No és or tot el que llueix

Segons el director de l'àrea d'Economia i Empresa de PIMEC, "malgrat els bons exemples que tenim de moltes iniciatives que s'han impulsat gràcies als fons europeus, no han arribat a tot el teixit econòmic i especialment a les pimes. A més, aquests fons europeus necessitarien temps i continuïtat per transformar realment aquest teixit econòmic".

Més enllà de les finestres d'oportunitat que s'han obert, la gestió i l'execució dels projectes també ha tingut problemes importants al llarg del camí deguts als retards en la transferència de fons des del govern espanyol. També afecta que s'hagin fet convocatòries complexes i massa competitives entre els sol·licitants, amb requisits difícils per a les pimes i els particulars. I la falta de personal –que ha reconegut la mateixa Generalitat– per tramitar els expedients, la resolució i fer els pagaments.

Com a conseqüència, molts projectes s'han endarrerit, han quedat aparcats o no s'han pogut executar a temps.

Aquí, de tota manera, al final s'han anat solucionant els problemes burocràtics, mentre que al conjunt de l'estat hi continua havent molta diferència entre els concursos que s'han convocat i els projectes que realment s'han executat. De fet, és més senzill fer el primer que el segon. Hi ha molts nivells d'administració implicats que és difícil coordinar, l'avaluació dels projectes no és fàcil i el control de Brussel·les estricte, ja que exigeix que s'hagin complert objectius i fet reformes abans de pagar. Però també el teixit econòmic ha tingut dificultats per absorbir les convocatòries.

Segons el directiu de PIMEC, per a moltes pimes, "el fet de presentar-se a una subvenció ja tenia un cost molt important en temps i recursos".

Amb el suport per part d'entitats del sector, però, "algunes pimes han trencat aquestes barreres".

Ressuscitar la gallina?

Un cop s'acabin els New Generation aquest agost, s'aturarà el flux de diners i el perill és que caigui la inversió pública. Es podrien tallar les ales de projectes a llarg termini de regeneració d'habitatge, energies renovables, mobilitat sostenible, digitalització o innovació industrial que ja havien aixecat el vol. Amb repercussions directes en els sectors que més més se n'han beneficiat.

"Malgrat que alguns projectes s'acabaran executant, en alguns casos durant el 2026 i 2027, s'acaba l'aportació de nous fons europeus i la seva continuïtat pot veure's compromesa", assegura Carles Mas.

L'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya afirmava fa unes setmanes que això serà determinant en la frenada del sector, després d'anys de fort creixement. Pel director general de l'ITeC, Francisco Diéguez, "és difícil compensar aquesta pèrdua de fons. És cert que hi ha un pla d'habitatge estatal 2026-2030, amb un increment de fons molt important respecte al pla anterior, però això no arriba a compensar-ho".

Per evitar-ho, Mas creu que s'hauria de continuar el que està funcionant bé: "Segurament no cal que siguin els mateixos suports, però sí assegurar una regularitat." I és optimista: "Per sort, les administracions també ho han vist, amb els grans reptes que tenim de digitalització i sostenibilitat."

Jorge Galindo creu que no cal necessàriament gastar més, sinó reassignar-ne una part, invertit més en educació i capital humà, en habitatge, manteniment d'infraestructures o simplificació regulatòria i administrativa. Tot plegat "són colls d'ampolla per a la productivitat", en els que no s'ha fet prou èmfasi, assegura.

I en l'àmbit europeu, un cop s'han acabat aquests fons, la UE "faria bé de posar en marxa vehicles per avançar en altres prioritats estratègiques conjuntes".

"Un exemple seria la defensa o la millora d'infraestructures energètiques", diu Galindo. De tota manera, segons aquest investigador d'ESADE, el Next Generation ha servit, sobretot, per reforçar el projecte europeu: "No és només Espanya rebent, són tots els països rebent d'acord amb les seves necessitats en cada moment i també aportant a un fons comú."