Crítiques a Espanya per vincular l'entrada de nous estats a la UE amb l'oficialitat del català
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Diferents països europeus, entre els quals Alemanya, Suècia o Lituània, rebutgen vincular l'adhesió de nous països a la UE amb el reconeixement de l'oficialitat del català a Europa.
La qüestió torna a estar a debat aquest dimarts a Brussel·les, en una reunió dels ministres d'Afers Exteriors de la UE.
L'últim cop que la qüestió es va debatre a Brussel·les va ser el juliol de l'any passat, quan la decisió es va ajornar per les reticències de diversos estats.
Espanya ho vincula a l'ampliació
Fa unes setmanes, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, va assegurar que, tot i que eren "favorables a l'ampliació", era "impensable" que la UE reconegués noves llengües si no ho feia també amb el català.
I aquest dimarts, a l'entrada de la reunió, el secretari d'estat per la UE, Fernando San Pedro, ha reiterat que confia que l'oficialitat del català a Europa sigui una realitat "abans que s'incorporin nous estats membres" al club europeu.
Els retrets a Espanya
Però alguns països ja han rebutjat supeditar l'adhesió de nous països a l'oficialitat del català, just abans de la trobada.
"Això no ha de bloquejar ni retardar l'adhesió de nous països", ha advertit el secretari d'estat per Europa del govern federal alemany, Gunther Krichbaum, a l'entrada de la reunió. "El procés ha de continuar, i en aquest sentit demanaria una mica més d'esperit europeu", ha afegit.
Als retrets d'Alemanya s'hi ha sumat Suècia: "L'ampliació de la Unió Europea és una cosa i el debat sobre les llengües n'és una altra. No s'haurien de barrejar els dos temes", ha dit Jessica Rosencrantz, la ministra sueca d'Afers Europeus.
Per Lituània, barrejar les dues coses és inacceptable, i diu que es queixarà avui en la reunió davant del govern espanyol.
El debat s'allarga, les reticències es mantenen
Fa gairebé tres anys que el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va introduir per primer cop la proposta en l'ordre del dia d'un consell, i des d'aleshores no s'ha trobat la unanimitat necessària.
Es mantenen els dubtes o el rebuig de grans països com, per exemple, Alemanya o Itàlia, davant la idea de convertir el català en nou idioma oficial a la Unió Europea.
