Com protegir els parcs naturals del foc: a debat la vigència dels plans de prevenció d'incendis

A Catalunya hi ha 14 parcs naturals, que cobreixen l'11% del territori. La Generalitat és l'administració que té la potestat de declarar un espai com a parc natural mitjançant un decret. I els parcs naturals es protegeixen per preservar-ne els valors naturals. 

Tot això amb l'objectiu d'aconseguir-ne la conservació i fer-la compatible amb l'aprofitament ordenat dels seus recursos i amb l'activitat dels seus habitants.

Després de l'incendi al Baix Ebre, el fet que el parc natural dels Ports no disposi d'un pla propi de prevenció d'incendis, que com a espai protegit hauria de tenir implementat, ha obert el debat sobre la vigència i la idoneïtat d'aquests plans. 

L'incendi dels Ports ha afectat poc més del 3% de les 35.000 hectàrees de la part catalana del parc natural. Des de la Generalitat han admès que el pla no estava enllestit, però que ja s'havia encarregat a la Direcció General de Boscos i Gestió del Medi, que depèn del Departament d'Agricultura.

Ara bé, segons Ferran Pauné, científic del Centre Basc de Canvi Climàtic (CBCC) i professor a la Universitat de Vic (UVic), aquest fet no té una rellevància especial, ja que "tots els plans de prevenció d'incendis són obsolets". 

Ho justifica dient que "estan dissenyats des d'una visió urbana" i que caldria "passar a una visió rural, de territori". 

"Estan dissenyats des d'una visió més d'enginyeria, i cal una visió més ecològica."

 

Qui gestiona els parcs naturals catalans

La majoria dels parcs naturals, una desena, els gestiona la Generalitat. Un d'aquests, el de la Muntanya de Montserrat, el cogestiona amb el Patronat de la Muntanya de Montserrat. 

D'altra banda, la gestió del parc natural del Montseny la porten conjuntament la Diputació de Girona i la de Barcelona; el parc de Collserola el gestiona el Consorci Parc de Collserola, i el parc natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac només la Diputació barcelonina.

No tots els parcs tenen un pla de prevenció d'incendis

Si posem la lupa sobre els parcs naturals gestionats per la Generalitat, trobarem que en alguns casos, com el del Cap de Creus o el de les Capçaleres del Ter i del Freser, tenen el pla de prevenció pendent d'aprovació. El mateix passa amb el del Cadí-Moixeró. 

En altres casos, com el parc natural de l'Alt Pirineu, encara l'estan redactant. En aquest cas, però, amb un enfocament transfronterer.

Aquesta filosofia de treball cooperatiu és la que s'hauria d'aplicar al disseny i la implementació de tots els plans de prevenció, segons Oriol Armet, director executiu de la Fundació Pioners del Nostre Temps: "La gràcia és que un pla d'aquestes característiques --tal com s'està fent darrerament-- el pots començar a construir des de la base, de baix a dalt, amb tot el món local, amb tots els experts en matèria forestal, els experts en incendis, en biodiversitat."

Armet considera que, "davant d'un repte complex com el dels grans incendis forestals, el que es necessita és incorporar les diferents mirades que hi ha sobre el territori per abordar la implementació del millor pla de prevenció possible".

Continuant en aquesta línia, Ferran Pauné sosté que, "en realitat, el que calen són plans de desenvolupament rural", així com "desplaçar la presa de decisions cap a la gent que viu de la terra i cap als científics".

"On és el coneixement? A la ciència. I on és la saviesa? Al territori." 

Mesures d'un pla de prevenció d'incendis

Hi ha un tercer grup de parcs naturals que sí que tenen un pla de prevenció. És el cas, per exemple, del del Massís del Montgrí o del de la Serra de Montsant.

Entre les mesures que recullen s'inclouen els tallafocs, la millora de la xarxa de camins i de punts d'aigua per facilitar la feina dels equips d'emergència o els perímetres de protecció prioritària.

A grans trets, està estipulat que cada pla s'elabori tenint en compte les característiques específiques del parc --la geografia, la vegetació predominant, l'ús del sòl, les infraestructures existents i la pressió humana.

A més, ha d'incloure una diagnosi detallada del risc d'incendi. A partir d'aquesta anàlisi, s'estableixen mesures concretes de gestió del combustible forestal (com franges de baixa càrrega de combustible, tallafocs o aclarides) així com accions de sensibilització i coordinació amb la població local.

De fet, és una missió de la Generalitat de Catalunya fomentar la planificació del territori per prevenir els incendis forestals, coordinant els diferents nivells de planificació actualment existents i unificant les actuacions que actualment es duen a terme des de diferents administracions públiques. 

Un futur marcat pel canvi climàtic

Tot i així, pel director executiu de la Fundació Pioners del Nostre Temps, Oriol Armet, "els plans de prevenció són un primer pas, són una planificació sobre la realitat territorial de com podem donar oportunitats als Bombers perquè apaguin un incendi".

Per la seva banda, Ferran Pauné insisteix que calen "polítiques de protecció de la ramaderia extensiva i polítiques de protecció de l'agricultura del Mediterrani o de muntanya". 

Oriol Armet rebla el clau en recordar-nos la realitat canviant a què ens arrossega el canvi climàtic: "Estem davant d'una realitat d'incendis forestals d'unes dimensions que no havíem vist mai, un problema que és molt greu i molt complex... i estem a l'inici!"